Quantcast
Channel: tresquatreicinc
Viewing all 87 articles
Browse latest View live

EL POT DE L'"A"

$
0
0

LECTOESCRIPTURA. CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA.

Agrupament/sessió
Jocs col·lectius de lectoescriptura.
Mig grup (desdoblament).


Material 
• Un pot amb tapa.
• Objectes el nom dels quals tingui el so A.

Altres


Objectius 
• Desenvolupar la consciència fonològica.
• Discriminar auditivament el so "A" en una paraula oral.
• Classificar paraules fonèticament.

Descripció de l’activitat 
Aquesta és una proposta lúdica de consciència fonològica que consisteix en un joc per descobrir sons en les paraules. Pensar el nom d'un objecte, pronunciar-lo en veu alta si cal, i identificar si conté un determinat so, i fins i tot, en quin lloc de la paraula està: al principi, al final, pel mig... un bon exercici de discriminació auditiva.

És una activitat molt enriquidora ja que els alumnes hi participen en tot moment, individualment, fent la seva aportació i, col·lectivament, valorant les aportacions dels altres. Per tant, treballen la consciència fonològica tant quan busquen un objecte com quan es fan les comprovacions en comú amb els companys.

1. Cal preparar una col·lecció d'objectes de la classe (la prepara la mestra i s'assegura que n'hi hagi que tinguin el so "A" i que no el tinguin).
Es presenta el pot als alumnes i es pregunta per què hi deu haver una "A" a la tapa.
Després de les suposicions s'explica l'activitat:
"Ficarem dins del pot de l'"A"únicament els objectes que tinguin el so A".





2. Primer realitzem una activitat introductòria amb altres paraules que siguin molt significatives, com per exemple, el nom propi.. Cada alumne, per torns, oralment, fa notar als altres si el seu nom té el so A o no. A continuació, ho comprova amb l'etiqueta de passar llista i la fica dins del pot.





3. Passem a valorar, un a un, els objectes de la col·lecció i els classifiquem auditivament, segons tenen el so "A".





4. Finalment, els alumnes que el seu nom no tenia la lletra i so  "A" surten de cacera per la classe a buscar algun objecte que si que el contingui.





5.El resultat és el del pot de l'"A" tot ple d'objectes. Ha estat un treball adient i motivador. 
Com a cloenda hem escrit en un paper el nom de tres dels objectes del pot (uns de ben senzills). Escriptura lliure.



Val la pena repetir-ho amb altres sons i treballar-ho periòdicament..






Estàs en El pot de l'"A"→ Llengua P4.  Torna a Inici

MINI PROGRESSIÓ DE RETALLAT. LA PRIMERA VEGADA

$
0
0

MOTRICITAT FINA. INICIACIÓ AL RETALLAT

Agrupament/sessió
Racó de motricitat fina.
5 o 6 alumnes.


Material 
• Progressió d'exercicis en paper per retallar (material fotocopiable). Pdf català / Pdf castellano
• Tisores escolars
• Bol per recollir els retalls de paper

Altres


Objectius 
• Exercitar la coordinació òculo-manual.
• Iniciar-se en la manipulació de les tisores.
• Treballar amb ordre i tenint cura de l'espai de treball.

Descripció de l’activitat 
Retallar és una habilitat manual de certa complexitat. Requereix la combinació simultània de moltes accions amb les dues mans, perquè una mà aguanta correctament el paper i l'altra retalla. Cal manipular les tisores en una determinada posició, fer una força que asseguri el tall i vigilar de tallar amb precisió sobre la línia marcada. No és gens fàcil!

Abans dels tres anys, els nens encara no estan preparats motriument per treballar amb les tisores. D'altra banda, a l'escola, no sempre tenim clar quan introduir-ne l'ús. Hi ha mestres que no les fan servir mai a P3 i no és fins a P4 que les presenten als  alumnes. En tot cas, si s'estableix una mica de progressió en els exercicis es pot fer que els nens de 3 anys retallin.

Mirant per la xarxa hi ha un munt d'idees de retallat i materials per descarregar. Jo he trobat una progressió molt interessant, per iniciar acuradament i per primer cop el retallat al blog Classe maternelle, Gennevilliers de Céline Alvarez.
Hi ha dos aspectes destacats: la gradació dels exercicis de retallat per una banda i, de l'altra, l'estructura de la sessió de retallat.

Les sessions es presenten a la manera de les activitats Montessori en què el mestre mostra a l'alumne com manipular les tisores. L'ordre de l'espai i els materials i la manera de recollir els retalls és molt important i un cop assajat i practicat els nens l'interioritzen amb facilitat.

Es pot veure al video de la Céline:



Pel que fa a la progressió, aquesta va dels exercicis molt senzills en què es tallen papers estrets amb un sol cop de tisores fins als exercicis amb talls continus i amb girs per retallar una espiral. 

He fet una adaptació dels seus materials per iniciar el retallat amb els meus alumnes de P4, tot i que crec que es pot treballar també a P3, si cal, oferint variants dels exercicis inicials fins que els alumnes vagin guanyant agilitat manual.


Pdf català / Pdf castellano



Alguns exercicis previs abans de començar amb les tisores.
Abans de fer treballar els nens amb les tisores cal haver-los ofert el màxim d'experiències en què hagin de practicar tot tipus de destreses amb les mans i els dits: enfilar objectes, agafar objectes petits, roscar i desenroscar taps, enganxar gomets, manipular plastilina, transformar paper de diferents maneres, desembolicar objectes...

Algunes de les activitats més directament relacionades amb el retallat són:

-Esquinçar papers amb els dits
-Separar papers troquelats
-Tallar xurros de plastilina




La seqüència d'exercicis de retallat.
Una gradació de complexitat creixent per aprendre a retallar pot passar pels següents nivells:

1. Retallat estret: Les tires de paper són prou estretes com per permetre tallar els fragments amb un sol cop de tisores.




2. Retallat ample: L'amplada de les tires de paper és major i cal fer almenys dos cops de tisores.




3. Retallat rectilini llarg: Les tires de paper s'han de tallar en sentit longitudinal i per això cal fer un retallat continu seguint la línia marcada.




4. Retallat en zig-zag: La línia marcada al paper descriu una ziga-zaga que requereix més d'un cop de tisores i la combinació amb el gir del paper. La mà que aguanta el paper ha de girar alternadament per situar el tall davant de les tisores de l'altra mà.




5. Retallat en espiral: La línia en espiral obliga a fer un retallat continu, en paral·lel, i que el full giri contínuament en un sentit. (Aquestes primeres vegades, es pot preparar la figura a la inversa per facilitar el retallat als alumnes esquerrans).





Pdf per descarregar la progressió de retallat completa. Català/ Castellano

Es poden trobar altres exercicis similars per descarregar/imprimir i complementar aquesta proposta al blog La catalane à la maternelle








Estàs en Mini progressió de retallat. La primera vegada→ Motricitat fina P4.  Torna a Inici

COMBICOLOR. LÒGICA AL RACÓ.

$
0
0

MATEMÀTIQUES. LÒGICA: COMBINACIONS DE TRES COLORS

Agrupament/sessió
Parelles.
Racó de matemàtiques.


Material 
• Joc COMBICOLOR (Cayro)

Altres
• Altres opcions de jocs similars, descarregables i gratuïts (Joc dels gelatsFont: dwadodacdwarownasiepiec.pl).
Objectius 
• Comparar i establir relacions d'equivalència entre diferents elements.
• Identificar un element definit per tres atributs afirmatius.
• Desenvolupar la percepció visual i l'atenció.

Descripció de l’activitat 
Activitat de lògica, per al racó de matemàtiques de P4, interessant per familiaritzar-se amb els colors i reforçar la percepció visual.

Combicolorés un joc força econòmic format per un conjunt de cartes d'ocells de colors i tres daus amb cinc colors. Cada carta presenta tres ocells de diferents colors o bé el mateix color. Els daus s'han de tirar tots alhora i ofereixen una combinació de tres colors que es corresponen amb alguna de les cartes.
En el joc original, després de la tirada, el jugador més ràpid a detectar la carta corresponent a la combinació dels daus, la guanya.

La nostra adaptació com a racó de lògica:



Hem aprofitat el plus de dificultat que suposa la combinació de tres colors que proporciona la tirada dels daus per a treballar-ho com a exercici de lògica al racó de matemàtiques de P4. D'altra banda, hem modificat una mica les regles de joc: no cal ser el més ràpid a trobar la targeta sinó que, cada jugador, per torns, tira els daus i busca la carta corresponent, i l'altre jugador el pot ajudar a trobar la carta si necessita ajuda.


L'activitat dura una bona estona, els alumnes s'ajuden, verbalitzen els colors, es corregeixen si un s'equivoca, s'asseguren que algunes combinacions no apareixen perquè ja s'havien donat abans... resulta molt enriquidor.








Altres opcions fàcils de preparar.
A la xarxa existeixen altres versions de combinacions de tres elements, per descarregar. 
Aquest joc de cartes: Joc dels gelats, extret de dwadodacdwarownasiepiec.pl, treballa els mateixos conceptes: percepció visual, combinacions de tres colors i associació d'elements de dos conjunts.
(Com que no he pogut accedir al document original n'he creat un de nou a partir de la fotografia del material -aquí-)

Font: dwadodacdwarownasiepiec.pl (descarregar)


En aquest cas l'hem utilitzat de la següent manera: un jugador es queda totes les cartes dels codis, l'altre totes les cartes dels gelats. Per torns, un jugador posa la seva carta sobre la taula i l'altre busca la parella corresponent. Es tracta de formar totes les parelles.

La dificultat està en que les cartes de codi de color es poden orientar de manera diferent, de dalt a baix o l'inrevés. Per això, si no ho veuen clar, els proposo que comenci la tirada el jugador que té els gelats.




Dues opcions molt interessants per a 4 anys.






Estàs en Combicolor. Lògica al racó (P4) → Racó matemàtiques.  Torna a Inici

MÉS LLARG QUE...

$
0
0

MATEMÀTIQUES. EXPERIMENTAR LA MESURA

Agrupament/sessió
Racó de matemàtiques/ Tallers de matemàtiques
2 a 7 nens.


Material 
• Plastilina
• Ulls mòbils
• Cel·lo
• Tisores
• Retoladors per fer marques

Altres


Objectius 
• Experimentar les longituds amb material manipulable.
• Comparar elements per longitud.
• Desenvolupar la motricitat fina a través del modelatge, inserció i gravat d'elements en plastilina.

Descripció de l’activitat 
Activitat manipulativa que posa els nens en situació d'experimentar amb la llargada d'bjectes -serps de plastilina- creats per ells mateixos.

Preparem el racó amb tot el material: plastilina, ulls mòbils, tisores per fer una boca a la serp o tallar la plastilina, retoladors per fer marques a la serp i deixar-la ben maca. Marquem la taula, davant d'on seu cada nen, amb una cinta de cel·lo que serveix d'unitat de referència com a llargada per a modelar les serps.




La consigna per treballar és elabora serps més llargues que la tira de cel·lo.




Les primeres provatures requereixen, de vegades, anar afegint plastilina i també comparar amb la tira de cel·lo per assegurar-se que la serp és més llarga que la unitat de mesura.






Però de seguida els alumnes realitzen estimacions més ajustades de la quantitat de plastilina que necessiten. 

És el moment en què podem posar-los reptes. Preparem boles de plastilina de diferents mides. Han de triar la bola que els proporcionarà una serp més llarga que la tira de cel·lo i no serà fins que no han acabat de realitzar-la que veuran si ho han encertat o no. Si trien una bola massa gran no tenen prou força per convertir-la en un xurro...
O bé repartir nosaltres els trossos de plastilina: boles petites o  grans i demanar-los, per exemple, si creuen que en tindran prou o si podran fer dues serps...

I mentrestant, la taula es va omplint de serps.









Com a conclusió, proposem ordenacions de serps més llargues a més curtes.






Els comentaris mentre treballen són ben interessants.







.





Estàs en Més llarg que... (P4)→ Matemàtiques P4.  Torna a Inici

SEGONA OPORTUNITAT O PINTAR UN PAPEROT

$
0
0

RACÓ DE PLÀSTICA. AQUAREL·LA SOBRE PAPER ARRUGAT

Agrupament/sessió
Racó de plàstica
En parelles.


Material 
• Aquarel·les fosques (o bé tinta líquida o bé tèmpera aigualida)
• Fulls blancs de rebuig (o bé, paper gruixut per pintura).

Altres


Objectius 
• Descobrir nous suports de treball fent plàstica.
• Experimentar amb el volum.
• Pintar amb aquarel·les.
• Descobrir el vessant estètic d'objectes que aparentment no el tenen.

Descripció de l’activitat 
Activitat de pintura per al racó de plàstica de l'aula de 4 anys. Es tracta d'una proposta recollida al blog buggy and buddy i resulta tan sencilla com sorprenent. El resultat simplement enamora i la realització atrapa.

La idea és : 




Aprofitem fulls de rebuig sortits de la fotocopiadora escolar, els arruguem fent una bola o paperot, els fem una primera aiguada amb aquarel·la cobrint-los completament, els despleguem i observem. 



Apareixen taques blanques allà on no ens esperàvem. Com pot ser?
Tornem a arrugar i fer una bola procurant que el que queda a la vista sigui paper blanc, tornem a fer unes pinzellades fins pintar tota la bola. Consigna: tota la bola ben pintada! aquesta vegada segur que no ens deixem cap trosset sense pintar.




Novament, quan aplanem el paper està ple d'espais sense pintar (sembla impossible... si l'haviem pintat tot!).
Fem per tercera vegada una bola amb el màxim de blanc a la superfície. Tercera passada de pinzell i barreja de colors i...

...no ho hem aconseguit però els resultats espectaculars!











Hem utilitzat papers de fotocòpia però resulten una mica  delicats i s'acaben estovant i trencant. Si es prefereix, es pot provar amb paper més gruixut, el de dibuix que tenim a les escoles aguanta molt millor les tres passades d'aquarel·la. Tot i així, si volem ser fidels a la filosofia del reciclatge, donem una segona oportunitat a paperots que llençaríem! 




En tot cas la tècnica resulta d'allò més motivadora perquè als nens no deixa de sorprendre'ls que, en obrir la bola una vegada i una altra, la pintura no estigui allà on ells esperàven. Realment fa replantejar els esquemes sobre l'espai i el volum dels objectes.



Podem veure el procés en el següent video de Chelsey, l'autora de buggy and buddy



.




Estàs en Segona oportunitat o pintar un paperot (P4)→ Racó de plàstica.  Torna a Inici

BÀSIC DE NÚMEROS A LA MEVA CLASSE

$
0
0

 MATERIALS I RECURSOS DE MATEMÀTIQUES. NUMERACIÓ


Fa un temps, un parell d'amigues virtuals molt especials per mi (Mirentxu Pardo, del blog La clase de Miren i Ana Guillén del blog Un proyecto de maestra) i jo vam fer una Programació de matemàtiques per tot el cicle d'educació infantil que es va concretar en el document PROCESANDO MATEMÁTICAS.
Vam fer l'esforç de definir tots els aspectes metodològics, els objectius, els continguts, les situacions matemàtiques possibles, l'organització dels grups, de l'espai, del temps i els materials... que res no quedés sense tractar. Encara la consultem en el nostre dia a dia a l'aula i ens és molt útil.

Recupero aquí l'apartat referit a materials, perquè aquests dies m'ha vingut de gust fer endreça i inventari, a la meva aula, del conjunt de materials que utilitzo per treballar la numeració i la quantitat amb els meus alumnes, i veig que la meva col·lecció compleix totalment amb la descripció que en vam fer a la nostra programació:


Los materiales del aula seleccionados deben favorecer el desarrollo cognitivo de nuestros alumnos, ser motivadores y cumplir ciertas condiciones de calidad. Buscamos que sean seguros, atractivos y estéticamente agradables. Los maestros/as dedicamos un gran espacio de nuestro trabajo a la elección, realización o búsqueda de materiales que favorezcan el desarrollo cognitivo de nuestros alumnos.

Nos convertimos en coleccionistas y buscadores de materiales que se adecuen a las necesidades de nuestras clases. Intentamos ajustarnos a los escasos presupuestos de nuestras aulas buscando alternativas o recursos más asequibles pero sin renunciar a los básicos o joyas que vamos adquiriendo. Elaboramos materiales manualmente recurriendo al corta y pega, la fotocopiadora y plastificadora, reciclamos o adquirimos materiales a través de aportaciones personales o realizadas por las familias.

Heu provat de fer aquest exercici amb els vostres materials? és sorprenent la quantitat d'objectes educatius que acumulem i utilitzem.

I ja que els he inventariat, mostro en aquest espai, també, els que són els meus números imprescindibles a classe. Alguns els guardo des de no sé quan, d'altres els he comprat o els he elaborat recentment... en realitat, el recull està en permanent ampliació. Recordo que únicament es tracta dels materials del bloc de numeració i quantitat:














CARTES DE NÚMEROS. Tot tipus de cartes de comercials i d'específiques per a educació infantil. Per composar la tira numèrica, per ordenar-les de manera creixent o decreixent, per formar famílies, per aprendre jocs amb normes com l'UNO...



ALTRES JOCS DE CARTES COMERCIALS dels quals aprofitem la numeració (però no les normes reals o, en tot cas, definim normes de jocs senzills)








LLIBRES DE COMPTAR I LLIBRES MATEMÀTICS. Una història de nombres(Ed Combel), Mi primer libro de números (Ed Combel), Diez ardillas (Ed Combel), Diez patitos de goma (Kókinos), L'erugueta goluda (Ed Kókinos) Un problema de conills (Ed Cruïlla), Quatre petites cantonades de no res (Ed Juventud), Ser quinto (Ed Lóguez), Siete ratones ciegos (Ed Ekaré), i molts altres... 









NÚMEROS IMANTATS. Per utilitzar a les pissarres magnètiques, per fer classificacions entre números i lletres, per buscar el número que diem, per posar la data...











NÚMEROS DE FOAMM O ESCUMA. Per estampar, per fer classificacions, per buscar el número que diem, per fer col·leccions, per associar el número amb els nostres dits...
















COSIDORS DE NÚMEROS. Per descobrir-ne el traç. També els faig servir per omplir i fer la forma amb xurros de plastilina.















MOTLLES DE PLASTILINA. Per descobrir-ne la forma, el positiu i el negatiu.













PUZZLES I ENCAIXOS. Per prendre consciència de la forma dels números.

















BANDES NUMÈRIQUES INDIVIDUALS. Per treballar la sèrie numèrica a la taula i tenir la banda numèrica com a referent. Per buscar els números veïns, per dir un número i comptar a partir d'aquell número, per fer el compte enrere des d'aquell número...
(Aquestes són descarregades d'Actiludis)











BANDES NUMÈRIQUES DE PARET. En serveixen de referent de la tira numèrica i la fem crèixer a mesura que tenim la necessitat. Per descobrir cada desena, per buscar els números veïns, per dir un número i comptar a partir d'aquell número, per fer el compte enrere des d'aquell número...












JOCS DE BATALLA DE NÚMEROS. Per descobrir la mida dels números i les relacions entre ells. 
Veure Batalla de llops








GRAELLES PLASTIFICADES AMB LA SÈRIE NUMÈRICA. Per treballar la grafia (perquè resseguir la grafia sistemàticament també va bé i els agrada si no se n'abusa).




NÚMEROS VELLS DE LOTERIA. Materials quotidians que els resulten familiars i serveixen per a jugar i altres activitats: copiar llistes de números, buscar dècims que continguin un o dos números dictats, classificar els que comencen/acaben igual... moltes possibilitats.












ETIQUETES NUMERADES. Serveixen per muntar la sèrie numèrica, per etiquetar conjunts o col·leccions... (aquestes són d'Ikea)
















RELLOTGE. Ens ajuda a organitzar-nos, a planificar i ordenar la nostra vida a l'escola.








REFERENTS DE LA GRAFIA DEL NÚMEROS. Els tenim a la paret, a l'abast dels nens. Per tenir a mà el model visual de la tira numèrica fins el 10, per poder practicar-ne el traç reseguint-los amb els dits (tenen un gomet de color allà on es comença el traç).









CALENDARI. Per situar-nos en el temps i organitzar-nos setmanalment i mensualment, descobrir patrons temporals.














PANELL NUMÈRIC DEL 100. Depenent del curs en què estem està més o menys ple. Recull els números que ens són més familiars.
Per separar i ordenar les desenes, per descobrir els patrons numèrics...















JOCS DE DÒMINO GRAFIA-QUANTITAT. Per associar la grafia i la quantitat.


















JOC DE XARRANCA GEGANT. Per descobrir i practicar tot jugant la sèrie numèrica fins el 10: reconèixer els números, comptar cap endavant i cap endarrere, per comptar saltant-nos un número, per muntar i desmuntar...













PUZZLE GEGANT DE NÚMEROS. Per ordenar-los de diferents maneres: muntar la línia numèrica d'esquerra a dreta o de baix a dalt, per aprendre el compte enrere...
A P3 la tinc fixada al terra davant de la porta de sortida al pati per sortir saltant els números.












JOC SIMBÒLIC. Telèfons de veritat amb teclat numèric perquè hi juguin lliurement fent trucades. (També pot servir una calculadora, màquina registradora...)







RECULL DE PECES NUMÈRIQUES PERDUDES. Conjunt de números de tot tipus de material que s'ha anat fent malbé. En comptes de lleçar-lo, el guardo per fer un joc de classificació de números i familiaritzar-nos amb la relació grafia-quantitat.
Veure Classificar números.









CINTES MÈTRIQUES. Per mesurar objectes i familiaritzar-nos amb els números que indiquen la mida de les coses.















ENCAIXOS DE NÚMEROS D'INSPIRACIÓ MONTESSORI. Primer cal comptar la quantitat de palets i després encaixar-los en la fusta corresponent i comprovar si s'ha comptat bé, si n'han faltat, si n'han sobrat, serveix també per treballar els patrons numèrics...












CAIXA DE FUSOS MONTESSORI. Per associar grafia i quantitat. Interessant per habituar-se al concepte de 0.














JOC RUMMY. Rummy és un joc amb regles complicades, no és adequat ni recomanable per a educació infantil. Però les peces són meravelloses pel que fa a la mida, el tacte, les marques de posició... 
Fem un joc adaptat a partir d'aquest material: separem en caixes dues col·leccions de números de l'1 al 13, de dos colors diferents. Els nens juguen en parelles, es reparteixen la meitat de les fitxes cap per avall, cadascú tria un color i composa la sèrie d'aquell color. Si els falta algun número el demanen al seu company. Finalment comproven i comparen les dues col·leccions.
Un joc Rummy ens dóna per tenir quatre jocs adaptats a la nostra classe.







BALANÇA NUMÈRICA. Per descomposar números, fer sumes, buscar números a una banda i una altra... La utilitzo en jocs col·lectius














ÀBAC. Tot i que no té números el situo en aquesta col·lecció perquè ens ajuda visualment a fixar la quantitat dels números de l'1 al 10. Fem estimacions i ens familiaritzem amb les quantitats.














DAUS DE TOTES MIDES. Com en el cas dels àbacs, generalment no tenen números però les constel·lacions dels pics es converteixen en imatges amb el valor del número. Alguns daus sí tenen la grafia.












PUZZLES DE NÚMEROS. Ajuden a centrar l'atenció en els números, l'ordre i la disposició en la quadrícula. Aquests són de mida petita, només manipulables per nens de P5. 















FITXES DE PÒKER.
Els utilitzem com a monedes o per fer jocs de quantitats.








PARXÍS GEGANT. Ideal per jugar en gran grup, aprendre les normes del joc, reconèixer quantitats i seguir la sèrie numèrica.













TANCA LA CAIXA. Joc per reconèixer grafies i relacionar-les amb la quantitat, descomposar números, fer sumes, fer restes...





















10 ON THE SPOT. Joc per familiaritzar-se amb els números complementaris del 10 i les quadrícules de 10 elements.




















CALENDARI D'ADVENT. Treball de la sèrie numèrica fins el 24 amb moltíssima motivació.













FITXES DE BINGO. Per jugar al bingo, per fer el taulell del 100, per fer dictats, per ordenar alguna desena.... moltes possibilitats.










CARTRONS DE BINGO. Per jugar al bingo, per fer dictats...














GOMETS DE NÚMEROS DE TOT TIPUS. Perquè els nens els utilitzin en les seves produccions lliures i creatives, per fer decoracions, per fer alguna feina en fitxa amb un plus de motivació...













LLUENTONS DE NÚMEROS. Per fer activitats divertides i motivadores, fer decoracions, per classificar-los com un tresor...












NÚMEROS DE FOAMM O DE PAPER TROQUELATS. Per repartir números per un sorteig, per inventar jocs com ara "En Simó diu que possis el...." 






NÚMEROS DISFRESSATS. Per activitats lliures a la pissarra magnètica, per fer dictats, per fer correspondències entre números disfressats i números d'altres tipografies, per inventar i representar contes de números...









Me n'han sortit uns quants! Segur que me'n descuido alguns i segur que n'hi ha molts que encara no els conec o estan a la meva vida quotidiana i encara no se m'ha acudit que els puc fer servir a classe.
I els vostres? Quin és el KIT imprescindible de números a la vostra classe?





Estàs en Bàsic de números a la meva classe .  Torna a Inici

TROTACAMINOS

$
0
0

 UN NUEVO CONCEPTO DE FICHAS: PROYECTOS, TALLERES Y RINCONES EN UN MATERIAL EDITADO I CARGADO DE RECURSOS



Escribo esta entrada en el blog con mucha ilusión porque al fin puedo dar a conocer el nuevo proyecto de educación infantil de la Editorial Casals: TROTACAMINS / TROTACAMINOS del que soy una de las autoras.



"TROTACAMINOSes una propuesta de materiales vivenciales y cooperativos en la que los alumnos son los constructores de su aprendizaje. Es un viaje al conocimiento donde los «trotacaminos »pueden tomar dos rutas que se entrelazan: la ruta de los TALLERES Y RINCONES y la ruta de los PROYECTOS"

Cuando me propusieron este proyecto me interesó enseguida porque, aunque soy una maestra que prefiero trabajar sin un método editado, la editorial buscaba la creación de un material diferente con una concepción nueva de las fichas tradicionales y del papel de la alumno ante el aprendizaje. ¡Todo un reto! Y lo acepté.
¿Qué tal, pues, decantarnos por unas propuestas que están basadas principalmente en la experiencia vivenciada, en la manipulación activa y en la verbalización de los aprendizajes por parte del alumno y que buscan despertar su curiosidad e interés?
Un material que a la vez tuviera en cuenta y respondiera a las necesidades de los maestros, que no queremos una sobrecarga de fichas, que buscamos una línea coherente de propuestas organizadas en ejes de aprendizaje (talleres, rincones, proyectos) y nos gusta tener tiempo para desarrollar otras situaciones que surgen espontáneamente en el día a día de nuestros niños en clase...

Partiendo de estas premisas ha nacido:



Detrás del completísimo bloque de los proyectos (¡quince proyectos!) está Ana Guillén, a la que seguro conocéis del blog Un proyecto de maestra, con la colaboración en algún proyecto de Mª Ángeles Trimiño, autora del blog EI d'Educació Infantil.





Ana ha conseguido convertir un material editado, que el maestro escoge a priori de la decisión de los alumnos, en una propuesta totalmente adaptable, personalizable y modificable que puede tomar diferentes caminos adecuándose a los intereses de los alumnos. Encontraréis unos proyectos originales y con mucha chispa, unas guías didácticas, las Rutas pedagógicas, con una descripción súper cuidada de la elaboración del proyecto, muchísimas actividades vivenciadas, así como un DVD de la ruta pedagógica con unos recursos digitales para quedarse con la boca abierta.
¿Los títulos? Algunos tan sugerentes como: MI NOMBRE (para trabajar el nombre en 3 años), LOS MARINEROS o LOS HOSPITALES (4 años) o LOS ROBOTS o EL INSECTO PALO (en 5 años). ¡Son todos una maravilla!



En la parte de los Talleres y Rincones está, por un lado, Àngel Alsina, reputado profesor de didáctica de las matemáticas en la Universidad de Girona, que presenta Vía mates con interesantes propuestas para "tocar" las matemáticas en el aula con nuestros alumnos y una recopilación maravillosa de materiales manipulativos para el alumno y el aula:

Estos son algunos ejemplos: peces lógicos y cartas de cantidades (en el material de P4) pero además, bandas numéricas hasta 10, juegos de cartas, dominós, un tangram circular muy original, materiales de gran calidad para la geometría: palitos para hacer geometría dinámica, geomosaico, Polydron ...



Del otro lado están las otras cuatro vías de Talleres y Rincones, de las cuales soy la autora: Vía Grafo, Vía Ciencia, Vía Arte y Vía Lengua
Ideas frescas, para desarrollarlas principalmente en los rincones o en talleres pero que pueden plantearse desde cualquier metodología y organización del aula.



Un planteamiento creativo de la grafomotricidad, donde los alumnos completen parte de la lámina de trabajo y la resuelvan con grafismos y su toque personal. Necesitarán adhesivos y cartón ondulado que se proporcionan con el material editado, y tiras de papel de colores que tenemos en todas las aulas además de rotuladores de todo tipo. ¡Dos golpes de guillotina y tienes todo el material listo!

Se realiza, además, un tratamiento específico de la motricidad fina en algunas fichas, ya sabemos lo importante que es no dejar de trabajarla sistemáticamente en todos los cursos de educación infantil, que se completa en un taller de motricidad fina para cada nivel: Taller de plastilina (3 años), Taller de grafismos divertidos (4 años ) y Taller de recortado (5 años).





Una recopilación de experimentos y actividades de descubrimiento del entorno físico y natural, que activa los sentidos y explora los objetos y las leyes físicas que atraen más a nuestros alumnos para acabar centrando la atención en los seres vivos vegetales, animales e, incluso, en el mundo mineral.
Experimentar, tocar, formular hipótesis, discutir, afirmar, comprobar ... partir siempre y sobre todo de la acción porque esta es la mejor manera de aprender.

Con un cuaderno de campo para descubrir, mes a mes, los cambios en los elementos del entorno debidos al paso de las estaciones, con propuestas activas que ayudan a los alumnos a desarrollar una actitud de observación y respeto por la naturaleza.





Conjunto de propuestas artísticas que hace un repaso de todas las técnicas plásticas que ayudan al desarrollo integral de los más pequeños, con actividades originales pero que también tratan obras artísticas de referencia, y que buscan despertar la creatividad y la expresión artística. Además, cada carpeta se acompaña de un bloc de dibujo que trabaja de manera estimulante y sistematizada el dibujo a lo largo de todo el parvulario: desde el álbum así soy yo, que recoge la evolución de la figura humana en 3 años, pasando por el dibujo de los objetos del entorno en 4 años, hasta el dibujo de las personas en movimiento y diferentes posiciones (5 años). Todo ello en un formato divertido al estilo de las escenas para completar los álbumes de Taro Gomi que busca la complicidad de los alumnos "dibujantes".


Material para descubrir la lengua y la lectoescritura a partir de los cuentos. Tres cuentos, uno por trimestre, son el vínculo que permite trabajar la escritura y la lectura de manera sistematizada en la metodología de rincones y talleres, independientemente de la planificación global y contextualizada que cada maestro se hace de la lengua en su aula. El formato de los cuentos es novedoso porque no son unidades individuales sino que forman parte de revistas / magacines de lengua en los que se tratan, además de las historias, una variedad de tipologías textuales, actividades de lengua oral y divertimentos lingüísticos relacionados con el mismo tema.
El contenido de estos magacines propiciará a veces la resolución de las fichas del cuaderno del alumno, otras veces conversaciones o rutinas de pensamiento, otras veces sesiones de lectura y, en general, disfrutar de la riqueza del lenguaje verbal en todas sus dimensiones... las posibilidades son múltiples.


Todo ello, se completa con una cuidada selección de materiales de aula que Editorial Casals presenta en forma de cajones para cada una de las Vías, donde hay materiales manipulativos que permiten esa esencia tan experimental y activa que inspira toda la propuesta Trotacaminos.





Y eso es básicamente TROTACAMINOS... una propuesta para poner en práctica en aulas llenas de niños curiosos y que exploran, pensada por maestros y para los maestros.

Para mí es, además, una aventura que comenzó la primavera de 2016, y que me ha hecho estar tan poco activa en el blog, pero que a la vez me ha llevado a replantear mi papel como maestra, las necesidades de mis alumnos, la escuela y, en definitiva, me ha hecho crecer.
Me siento afortunada por haber tenido esta oportunidad. Desde aquí me gustaría transmitir a otros maestros la ilusión y entrega que le he dedicado a este proyecto.

Estàs en Trotacaminos .  Torna a Inici

TROTACAMINS

$
0
0

 UN NOU CONCEPTE DE FITXES: PROJECTES, TALLERS I RACONS EN UN MATERIAL EDITAT I PLE DE RECURSOS


Escric aquesta entrada al blog amb molta il·lusió perquè a la fi puc donar a conèixer el nou projecte d'educació infantil de l'Editorial Casals:TROTACAMINS/ TROTACAMINOS del qual sóc una de les autores.



"TROTACAMINSés una proposta de materials vivencials i cooperatius en la qual els alumnes són els constructors del seu aprenentatge. És un viatge al coneixement on els «trotacamins» poden prendre dues rutes que s'entrellacen: la ruta dels TALLERS I RACONS i la ruta dels PROJECTES."


Quan em van proposar aquest projecte em va interessar de seguida perquè, tot i que sóc una mestra que treballa sense un mètode editat, l'editorial buscava la creació d'un material diferent amb una concepció nova de les fitxes tradicionals i del paper de l'alumne davant de l'aprenentatge. Tot un repte! I el vaig acceptar. 
Què tal, doncs, decantar-nos per unes propostes que estan basades principalment en l'experiència vivenciada, en la manipulació activa i en la verbalització dels aprenentatges per part de  l'alumne i que busquen despertar la seva curiositat i interès? 
Un material que alhora tingués en compte i respongués a les necessitats dels mestres, que no volem una sobrecàrrega de fitxes, que busquem una línia coherent de propostes organitzades en eixos d'aprenentatge (tallers, racons, projectes) i ens agrada tenir temps per desenvolupar altres situacions que sorgeixen espontàniament en el dia a dia dels nostres nens a classe...


És des d'aquestes premises que ha nascut


Darrera del completíssim bloc dels projectes (quinze projectes!) hi ha Ana Guillén, que segur que la coneixeu del blog Un proyecto de maestra, amb la col·laboració en algun projecte de Mª Àngels Trimiño, autora del blog EI d'Educació Infantil.




L'Ana ha aconseguit convertir un material editat, que el mestre escull a priori de la decisió dels alumnes, en una proposta totalment adaptable, personalitzable i modificable que pot prendre diferents camins adequant-se als interessos dels alumnes. Hi trobareu uns projectes originals i amb molta xispa, unes guies didàctiques, les "Rutes pedagògiques", amb una descripció súper acurada de l'elaboració del projecte, moltíssimes activitats vivenciades, així com un DVD de la ruta pedagògica amb uns recursos digitals que fan caure de cul.
Els títols? Alguns de tan suggeridors com: EL MEU NOM (per treballar el nom a P3), ELS MARINERS o ELS HOSPITALS (P4) o ELS ROBOTS o L'INSECTE BASTÓ (a P5). Són tots una meravella! 


A la part dels Tallers i Racons hi ha, d'una banda,  l'Àngel Alsina, reputat professor de didàctica de les matemàtiques a la Universitat de Girona, que presenta Vía mates amb interessants propostes per "tocar" les matemàtiques amb els nostres alumnes a l'aula i un recull meravellós de materials manipulatius per a l'alumne i l'aula:



Aquests són alguns exemples: peixos lògics i cartes de quantitats (al material de P4) però a més a més, bandes numèriques fins a 10, dòminos, un tangram circular molt original, materials de molta qualitat per a la geometria: palets per fer geometria dinàmica, geomosaic, Polydron...


De l'altra banda hi ha les altres quatre vies de Tallers i Racons, de les quals en sóc l'autora: Via Grafo, Via Ciència, Via Art i Via Llengua.
Idees fresques, per desenvolupar-les principalment als racons però que poden plantejar-se des de qualsevol metodologia i organització de l'aula.



Un plantejament creatiu dels grafismes, on els alumnes completin part del suport de treball i el resolguin amb grafismes i el seu toc personal. Necessitaran adhesius i cartró ondulat que  es proporcionen amb el material editat, i tires de paper de colors que tenim a totes les aules i retoladors de tota mena. Dos cops de guillotina i teniu tot el material a punt!
Hi ha, a més, un tractament específic de la motricitat fina en algunes fitxes. Ja sabem com és d'important no deixar de treballar-la sistemàticament a tots els cursos d'educació infantil, que es completa en un taller de motricitat fina per a cada nivell: Taller de plastilina (P3), Taller de grafismes divertits (P4) i Taller de retallat (P5).


Un recull d'experiments i activitats de descoberta de l'entorn físic i natural, que activa els sentits i explora els objectes i les lleis físiques que atreuen més els nostres alumnes per acabar centrant l'atenció en els éssers vius vegetals, animals i, fins i tot, el món mineral.
Experimentar, tocar, fer hipòtesis, discutir, afirmar, comprovar... partir sempre i sobretot de l'acció perquè aquesta és la millor manera d'aprendre.
Amb un quadern de camp per descobrir, un mes rere l'altre, els canvis en els elements de l'entorn deguts al pas de les estacions, amb propostes actives que ajuden els alumnes a desenvolupar una actitud d'observació i respecte per la natura.


Conjunt de propostes artístiques que fa un repàs de totes les tècniques plàstiques que ajuden al desenvolupament integral dels més petits, amb activitats originals però que també tracten obres artístiques de referència, i que busquen despertar el plaer creatiu i l'expressió. A més a més, cada carpeta s'acompanya d'un bloc de dibuix que treballa de forma engrescadora i sistematitzada el dibuix al llarg de tot el parvulari: des de l'àlbum així sóc jo, que recull l'evolució de la figura humana a P3, passant pel dibuix dels objectes de l'entorn a P4 fins al dibuix de les persones en moviment i diferents posicions (P5). Tot plegat en un format divertit a l'estil de les escenes per acabar dels àlbums de Taro Gomi que busca la complicitat dels alumnes "dibuixants".



Material per descobrir la llengua i la lectoescriptura a partir dels contes. Tres contes, un per cada trimestre, són el lligam que permet treballar l'escriptura i la lectura de manera sistematitzada en la metodologia de racons i tallers, independentment de la planificació global i contextualitzada que cada mestre es fa de la llengua en la seva aula. El format dels contes és novedós perquè no són unitats individuals sinó que formen part de revistes/magazins de llengua en els quals es tracten, a més de les històries, un munt de tipologies textuals, activitats de llengua oral i divertiments lingüístics relacionats amb el mateix tema.
El contingut d'aquests magazins propiciarà de vegades la resolució de les fitxes del quadern de l'alumne, altres vegades converses o rutines de pensament, altres vegades sessions de lectura i, en general, gaudir de la riquesa del llenguatge verbal en totes les seves dimensions... les possibilitats són múltiples.


Tot plegat, es completa amb una acurada selecció de materials d'aula que Editorial Casals presenta en forma de calaixos per a cadascuna de les Vies, on hi ha materials manipulatius que permeten aquesta essència tan experimental i activa que inspira tota la proposta Trotacamins.



I això és bàsicament TROTACAMINS... una proposta per posar en pràctica en aules plenes de nens curiosos i que exploren, pensada per mestres i per als mestres.

Per a mi és, a més a més, una aventura que va començar la primavera de 2016, i que m'ha fet estar tan poc activa en el blog, però que alhora m'ha fet replantejar el meu paper com a mestra, les necessitats dels meus alumnes, l'escola i, en definitiva, m'ha fet crèixer.
Em sento afortunada per haver tingut aquesta oportunitat. Des d'aqui m'agradaria transmetre a altres mestres la il·lusió i entrega que li he dedicat a aquest projecte.


Estàs en Trotacamins .  Torna a Inici

PROGRESSIÓ: TALLER DE PAPER

$
0
0

MOTRICITAT FINA. PLÀSTICA. DESCOBRIR EL PAPER AMB TOTS ELS SENTITS

Agrupament/sessió
Racó de motricitat fina / Racó de plàstica
5 o 6 alumnes de P3.

O bé, sessió de plàstica mig grup de P4.

Material 
• Dossier descarregable: Progressió Taller de paper. Taller de paper (català) / Taller de papel (castellano)

• Diferents tipus de paper:
-Fulls blancs i de colors
-Paper de seda
-Paper kraft (embalar)
-Paper xarol
-Paper celofana
-Paper pinotxo
-Paper alumini...

• Diferents estris segons la tècnica a treballar:
-Màquina ondular paper
-Punxons
-Tisores

• Cola

Altres
(Per a P3)
6 alumnes (sessió de motricitat fina o plàstica, a les tardes) mentre la resta d'alumnes participen en 3 racons de joc autònom.
Repetir 4 tardes a la setmana fins que tots els alumnes han realitzat la sessió

(Per a P4)
Podem treballar amb grups més grans, pero millor no passar de 10-12 nens.

Objectius 
• Descoberta sensorial del paper i, de retruc, l'escriptura (distingir els sons de les paraules).
• Descoberta de les propietats i possibilitats de un material habitual a l'aula: el paper.
• Exercitació de la  motricitat fina.
• Descoberta de diferents tècniques plàstiques: el collage.

Descripció de l’activitat 
Taller de paperés una seqüència d'activitats per descobrir el paper amb quasi tots els sentits: el tacte, l'oïda, la vista i fins i tot l'olfacte.
Pretén despertar una altra mirada sobre un material familiar per als nens, el paper, i dedicar-hi sessions temàtiques per exercitar relaxadament diferents tècniques plàstiques que es serveixen d'ell. És una manera de conèixer el paper com a material de creació, actuant sobre ell i transformant-lo, i no únicament com a suport. Al llarg del Taller es posa de manifest de quantes maneres diferents es pot transformar aquest material alhora que es contribueix a desenvolupar les capacitats motrius dels nostres alumnes en permetre'ls practicar manipulacions periòdicament.
La idea original està extreta del blog 1,2,3 dans ma classe à moiper dur a terme amb nens de P3. Jo crec que és interessant també per a P4, si bé variant els agrupaments: en petits grups de 6 alumnes de 3 anys i amb mitjos grups per a les classes de 4 anys.
S'organitza en sessions setmanals i està plantejat per a grups reduïts.

Un dels aspectes més interessants són les primeres descobertes sensorials: especialment amb l'oïda i el tacte. Jo no ho havia provat abans això de donar prioritat als sons que emeten els papers en actuar sobre ells i als nens els ha encantat.




Focalitzar l'atenció en la varietat de sorolls, adaptar la força a la duresa o fragilitat del paper, constatar els canvis de volum després de les transformacions, apreciar les noves formes resultants, la impossibilitat de tornar a l'estat inicial... ha estat una manera molt engrescadora de descobrir la matèria "paper". Cada sessió, un plaer.

Esquinçar el paper amb els dits: sons divertits que imitem amb onomatopeies impossibles...







Rebregar el paper de seda: primer el bufem i el fem voleiar, el seu so és dolç i el tacte suau, es transforma fàcilment...

Fer boles: els canvis de volum més importants, com un quadrat tan gros es converteix en una bola tan petita?, la despleguem per assegurar-nos-en...

Plegar el paper: la feina més precisa, marcar bé els plecs, escoltar el pas de l'ungla aixafant el plec...

Punxar / Perforar el paper: un dels sons més divertits i relaxants... només es sent pec, pec, pec... i el vol d'una mosca...

Enrotllar el paper: més fàcil del que pensàvem... el tallem tranversalment i l'enganxem com espirals...

Ondular el paper: una transformació divertida amb una màquina que sembla màgica...



Retallar paper: primeres pràctiques amb tires de paper...

He recollit en un document tota la progressió de les propostes de 1,2,3 dans ma classe à moi, amb la descripció de cada sessió i amb imatges de la manera com ho hem dut a la pràctica a classe i els treballs finals realitzats. Es pot descarregar en els següents enllaços: Taller de paper (català) / Taller de papel (castellano).




Val la pena, però, exposar aquí el contingut de la primera sessió en la qual explorem amb els sentits tots els tipus de papers: quins colors tenen, si són durs o tous, quin soroll fan en fregar-los, en trencar-los, en arrugar-los o en fer-los voleiar...
Com a conclusió, en aquesta primera sessió, hem realitzat un mural amb tots aquests papers "viscuts".








PRIMERA SESSIÓ. JOC D'ESCOLTA


En aquesta primera sessió presentarem el Taller i ens fixarem en les possibilitats sonores dels diferents tipus de papers, així mateix com en les diferents maneres de transformar-los: fregar el paper, plegar-lo, esquinçar-lo, rebregar-lo, enrotllar-lo...

Desenvolupament:
Explicar l'objectiu de la sessió: "Avui jugarem a fer soroll amb els papers. Sabeu com podem fer soroll amb el paper?, qui té alguna idea?". Recollir i reformular les propostes dels infants i després concretar-les:"Per fer soroll amb el paper el podem plegar, el podem fregar, el podem esquinçar, el podem agitar..."

Demanar, un per un, els alumnes d'agitar un full de paper i escoltar el soroll que fa. Intentar remarcar la diferència de sorolls obtinguts segons cada tipus de paper.
Practicar altres possibilitats: tallar un full per la meitat (amb rapidesa, lentament, comparar els sons), fregar un full de paper i escoltar-ne el so, pensar què ens recorda...).

Sospesem-los. Quin pesa més?, quin és més lleuger?, quins surten volant amb la nostra bufera?, quins es resisteixen? 

Proposar un joc als alumnes: els alumnes amaguen el cap dins dels braços a la taula (no poden mirar), el mestre/a agafa un paper i l'agita, o el plega, o el frega, o l'esquinça i en acabat els alumnes han de reconèixer i anomenar l'acció que ha donat el soroll.
Després ho pot repetir un alumne.
Per acabar, els alumnes fan un collage conjunt amb tots els paper manipulats. En aquest mural, el mestre/a, prepararà un rètol que doni nom al taller:

"Taller de paper i collage" i es penjarà en un lloc visible de la classe.







Estàs en Progressió: Taller de paperMotricitat fina / Plàstica P4.  Torna a Inici

TALLERS DE MATES I TREBALL AUTÒNOM A P4

$
0
0


METODOLOGIA. TREBALL AUTÒNOM. TALLERS DE MATEMÀTIQUES

Metodologia
Estratègies organitzatives per a fomentar el treball autònom.
Tallers de matemàtiques.

Trobareu un extracte sobre el treball autònom i les metodologies que el fomenten que he escrit conjuntament amb l'Ana Guillén, del blog Un proyecto de maestra, a la revista digital Boolino.
"Desenvolupar l'autonomia. Com fomentar el treball autònom?"





Objectius 
• Aprendre a treballar autònomament.
• Acostumar-se a compartir la acció amb els companys i respectar el treball col·lectiu
• Sentir-se capaç de trobar solucions encara que aquestes no siguin encertades.

El treball autònom
A les classes d'educació infantil es té molt clar que els alumnes aprenen al seu ritme, han d'avançar en els aprenentatges segons els seus interessos i progressar en la seva autonomia.
Un alumne autònom és un alumne que no depèn de l'adult, que entén la consigna, que pot treballar sol o en grup i que sap identificar quan necessita ajuda i demanar-la.

Per sort hi ha moltes possibilitats organitzatives a l'aula que permeten aquest progrés: el treball per racons, les activitats de treball individual manipulant materials, els tallers, el treball per projectes... un gran ventall d'estratègies organitzatives i metodològiques en què el mestre planifica tenint en compte els interessos individuals i que permeten que el nen aprengui a treballar per si sol, autònomament.
Totes elles tenen en comú aspectes molt avantatjosos per al desenvolupament de l'autonomia:

- El nen avança al seu ritme, podent escollir, i aplicant les seves pròpies estratègies per arribar a un resultat o per gaudir de la descoberta.
- Li permeten conèixer-se a si mateix i ser capaç d'identificar els seus gustos, les seves capacitats i les seves dificultats.
- Aprèn a ser responsable i a donar valor a la seva activitat essent capaç d'aprendre per si sol.
- Alhora aprèn a treballar en equip perquè treball autònom, aprenent per si sol, vol dir, també, compartir entre iguals i cooperar, descobrir junts.

Però si l'organització és important també ho són el tipus d'activitats, especialment les que fomenten l'observació, la manipulació i l'experimentació, és a dir, aquelles que el seu contingut permet una participació activa de l'infant i són significatives per a ell.

A més a més, el paper del mestre, com a guia que proposa reptes o demana que es verbalitzin les descobertes i que considera l'error en les activitats una part important i necessària per a l'avenç en els aprenentatges, és un altre aspecte imprescindible.
El conjunt de factors descrits afavoreix l'autoestima, la independència i l'autonomia.

Iniciar-se en els Tallers.
A la meva aula fa temps que utilitzo la metodologia de treball per racons. Als meus racons, els alumnes treballen per parelles. Els plantejo més aviat com un conjunt d'activitats independents les unes de les altres, en espais propis, una ambientació acurada de cada racó i amb una interacció entre companys reduïda, en tractar-se de parelles. Ja portem un bon rodatge.

Aquest curs, en què faig P4, volia dedicar més atenció a qüestions que tenia pendents de cobrir:
- aplicar altres estratègies de treball més plurals i cooperatives, com la dels tallers, sense perdre de vista l'essència del treball autònom.
- i realitzar sessions temàtiques d'activitats manipulatives i experimentals matemàtiques en que cada alumne hi participés lliurement.
La metodologia de treball per tallers em permet unir ambdues coses.

Treballar per tallers significa organitzar sessions temàtiques de manipulació, d'experimentació i de descoberta utilitzant tot tipus de materials, per a treballar temàtiques específiques (taller dels sentits, taller d'experimentació, taller de teatre...en el meu cas, tallers matemàtics).

Treballar per tallers permet aprofundir en les activitats perquè el contingut es centra en l'exercici.  Els nens poden explorar, investigar i manipular objectes sempre a través d'un aprenentatge lúdic i funcional per posar en pràctica coneixements adquirits i apropiar-se'n d'altres.
D'aquí han sorgit per aquests curs les tardes de tallers matemàtics a P4.



Els tallers de mates tenen lloc quatre tardes a la setmana. Els alumnes trien lliurement on anar i queden repartits en cinc grups d'uns 4 o 5 alumnes.
Els tallers es desenvolupen en l'aula ordinària. No cal fer cap disposició especial, encara que separo o agrupo taules perquè hi hagi cinc espais d'activitat. Duren entre 3/4h i una hora.
Les quatre sessions de la mateixa setmana es repeteixen per garantir que tots els alumnes passin pels diferents tallers.

L'organització dels tallers matemàtics sempre té la mateixa estructura: un espai d'activitats de numeració, un espai d'activitats de lògica i un espai d'activitats de geometria.
Perquè una sola persona pugui gestionar la supervisió del treball en les diferents taules matemàtiques és necessari que compti amb dos espais més, com a mínim, en què la resta d'alumnes desenvoluparan tasques autònomes i que no requereixen cap control especial. Jo he disposat dos punts on els alumnes realitzen una progressió d'exercicis de motricitat fina: un lloc de retallat i un lloc per treballar amb plastilina.

La major part de les activitats són experimentals i manipulatives. Només les feines de retallat disposen sempre de suport en paper, per això el taller de retallat és el primer que ofereixo per triar i quan s'acaba l'activitat de la sessió es recull el taller i ningú més hi pot anar. A la resta de tallers els alumnes hi van i poden canviar a un altre taller lliurement.

Els dos tallers de motricitat fina són totalment autònoms, ja que les activitats les coneixen de la dinàmica de treball del curs passat. Els punts d'activitats matemàtiques, en canvi, necessiten la supervisió puntual de la mestra. Les activitats matemàtiques, generalment, s'han presentat en gran grup durant la setmana anterior, com a jocs col·lectius o com a mostra de treball, per tant, són conegudes dels alumnes.

En cada sessió es programen dues de les activitats matemàtiques que puguin funcionar més autònomament i una que requereixi més suport o guia de la mestra (per exemple en la manipulació de les regletes, o el primer cop que s'ensenya un joc amb normes o en activitats numèriques de major dificultat com la descomposició de quantitats numèriques).

L'ideal seria poder treballar a l'aula amb més adults de suport, però com que moltes vegades els recursos de personal són escassos, aquesta manera d'organitzar-se funciona prou bé.
Amb el rodatge, de seguida que els alumnes s'acostumen al funcionament dels tallers i interioritzen les normes de participació, tranquil·litat, ordre i col·laboració amb els companys, resulta una bona manera d'aprendre, de tenir en compte els interessos dels infants i de fomentar la seva autonomia.

Ara bé, treballar d'aquesta manera requereix del mestre una gran preparació a l'avançada:

-seleccionar les activitats de cada tipologia
-presentar-les prèviament perquè siguin conegudes pels infants
-establir una progressió en les activitats
-preparar el material i tenir-lo en quantitat suficient per a cada taller...

Per sort, els mestres trobem a la xarxa i en plataformes com Pinterest un munt de recursos que ens faciliten la feina i fa que la feinada no se'ns faci una muntanya, la primera vegada que ho intentem. Sí, sí que es pot!

Aquesta ha sigut la planificació dels tallers matemàtics durant el primer trimestre a la meva aula de P4. El dossier es pot descarregar aquí: Tallers de mates (català)Talleres de mates (castellano)


Descàrrega: Versió català / Versión castellano






Estàs en Tallers de mates i treball autònom a P4 (P4) .  Torna a Inici

TALLERS MATES P4. PROGRESSIÓ ANUAL

$
0
0


METODOLOGIA. TALLERS DE MATEMÀTIQUES P4 (1r, 2n i 3r TRIMESTRE)


Treballar per tallers significa organitzar sessions temàtiques de manipulació, d'experimentació i de descoberta utilitzant tot tipus de materials, per a treballar continguts específics (taller dels sentits, taller d'experimentació, taller de teatre...en el meu cas, tallers matemàtics).

L'acció en els tallers permet aprofundir en les activitats perquè el contingut es centra en l'exercici i en la resolució de reptes.  Els nens poden explorar, investigar i manipular objectes sempre a través d'un aprenentatge lúdic i funcional per posar en pràctica coneixements adquirits i apropiar-se'n d'altres.

Iniciar els alumnes en aquesta metodologia pot fer-se a qualsevol edat, jo els començo  a P4, però pot fer-se inclús a P3, com explica molt clarament Ana Guillén al seu blog Un Proyecto de maestra(interessant lectura!).

En aquesta entrada comparteixo la progressió anual que he plantejat a la meva aula i aprofito per explicar una mica més detalladament com m'organitzo jo a la classe:


L'ORGANITZACIÓ
Característiques del meu grup-classe: 22 alumnes de 4 anys, cap alumne amb NEE
Suports d'altres professionals: cap
Periodicitat: 4 tardes per setmana (horari escolar a la tarda: 15h a 16'30h)
Les quatre sessions de la mateixa setmana es repeteixen per garantir que tots els alumnes passin pels diferents tallers. Les activitats es varien setmanalment.
Durada de la sessió: 3/4h a 1h
Agrupaments: grups de 4 o 5 alumnes (trien lliurement el taller)
Espai: aula ordinària, aprofitant espais o creant-ne de nous en moure taules. En total es defineixen 5 espais de tallers.



LA SESSIÓ DE TALLERS DE MATES
Una sessió de tallers matemàtics sempre té la mateixa estructura: un espai d'ACTIVITATS DE NUMERACIÓ, un espai d'ACTIVITATS DE LÒGICA i un espai d'ACTIVITATS DE GEOMETRIA.

Perquè una sola persona pugui gestionar la supervisió del treball en les diferents taules matemàtiques és necessari que compti amb dos espais més, com a mínim, en què la resta d'alumnes desenvoluparan tasques autònomes i que no requereixen cap control especial. Jo he disposat dos punts on els alumnes realitzen una progressió d'exercicis de motricitat fina: un lloc de retallat i un lloc per treballar amb plastilina. Està clar, però, que l'ideal seria atendre cada taller amb un adult.


En els TALLERS DE MATEMÀTIQUES les activitats sempre són experimentals i manipulatives. Generalment, s'han presentat en gran grup durant la setmana anterior, com a jocs col·lectius o com a mostra de treball, per tant, són conegudes dels alumnes.
En cada sessió es programen dues de les activitats matemàtiques que puguin funcionar més autònomament i una que requereixi més suport o guia de la mestra/e (per exemple en la manipulació de les regletes, o el primer cop que es practica un joc amb normes o en activitats numèriques de major dificultat com ara la descomposició de quantitats numèriques).
De l'altra banda, els dos tallers de motricitat fina són totalment autònoms, ja que les activitats les coneixen de la dinàmica de treball del curs passat. En ells, les propostes i els materials són prou oberts perquè els alumnes resolguin sense problemes els reptes o experimentin formes d'ús.
Únicament les feines de retallat disposen sempre de suport en paper, per això el taller de retallat és el primer que ofereixo per triar i quan s'acaba l'activitat de la sessió es recull el taller i ningú més hi pot anar. A la resta de tallers els alumnes hi van i poden canviar a un altre taller lliurement durant la sessió. Els alumnes que han retallat es distribueixen per la resta de tallers a mesura que van acabant.

EL CONTINGUT DELS TALLERS
Treballar d'aquesta manera requereix del mestre/a una gran visió de conjunt i preparació a l'avançada:

-seleccionar les activitats de cada tipologia
-presentar-les prèviament perquè siguin conegudes pels infants
-establir una progressió en les activitats
-preparar el material i tenir-lo en quantitat suficient per a cada taller...

Jo he programat uns dossiers trimestrals per a P4 amb activitats per als cinc espais de treball dels tallers. He aprofitat tots els recursos interessants compartits per altres mestres a la xarxa i n'he afegit alguns de meus. A partir d'aquesta base, amb les adreces de descàrrega de materials a l'abast, és fàcil introduir modificacions i ajustar l'organització dels tallers al ritme de la classe i els gustos dels alumnes.



LA PROGRAMACIÓ/ PROGRESSIÓ
Aquests són els enllaços de descàrrega:

(Dossiers en català)

(Dossieres en castellano)



I ara, a punt de publicar aquesta entrada, per sort, descobreixo a la xarxa una idea molt interessant i complementària amb la planificació dels tallers de mates: les Carpetas de juegos de lógica-matemática de la Mirentxu (La Clase de Miren). Una manera ideal de tenir a punt molts dels materials que formen part dels dossiers. Jo prenc nota per organitzar així una bona part dels meus materials dels Tallers matemàtics a partir d'ara.




Estàs en Tallers de mates P4 . Progressió anual (P4) .  Torna a Inici

NEIX UN NOU BLOG D'ACTIVITATS MATEMÀTIQUES PER A INFANTIL

$
0
0


Aquest post és un post especial per mi. Especial perquè puc anunciar amb molta il·lusió un nou blog del que sóc coautora: Diezdedos en mis manos. Es tracta d'un projecte col·laboratiu que engego amb una gran mestra i amiga, Ana Guillén, i consisteix en un espai d'activitats específicament matemàtiques per a educació infantil.

Amb l'Ana ja hem treballat juntes en diverses ocasions i acostumem a compartir idees i reflexions sobre la nostra pràctica a l'aula, en especial les matemàtiques que són un dels nostres grans interessos. Ambdues coincidim en la necessitat de crear un espai matemátic, complet, rigurós i pràctic, adreçat específicament a l'etapa 3-6 d'educació infantil. És per això que aquest estiu, després d'una intensa reflexió, hem donat forma a:




Diezdedos en mis manos, pretén ser un gran calaix matemátic on recollim activitats matemàtiques vivenciades, sí, vivenciades: per tocar-les amb els deu dits
Les hem volgut organitzar en compartiments: blocs concrets i pràctics, amb descripcions, fotografies i, també, materials complementaris quan s'escaigui. Així mateix les adrecem als tres nivells del parvulari.
Sovint són idees i propostes pròpies. Hi oferim una explicació didàctica que mostra com les hem treballat a classe. A nosaltres dues, a més a més, ens serveix com a punt de reflexió i millora.
Ens nodrim dels diferents autors, experts matemàtics, que ens inspiren; prenem elements de diferents corrents; seguim a altres companys docents, que ens aporten idees. Tot això ho adaptem i posem en pràctica a les nostres aules.

Però no és un recull a l'atzar d'activitats. Les activitats mostrades responen a una programació i organització molt meditada i estructurada: currículum, PGA de centre i programació de nivell. Perseguim que ens permetin seguir investigant, ser creatives i no perdre de vista cap dels objectius que tenim i que hem de desenvolupar amb els nostres alumnes.
Dins de l'aula intentem transmetre als nostres infants la passió per les "mates". Juguem mirant-los als ulls, i intentem llegir quins són els processos que passen pel seu cap. I així, poder guiar-los i acompanyar-los en el seu aprenentatge. Sempre facilitant que toquin, manipulin, amb els seus "deu dits de les mans".




L'Ana i jo només som dues mestres d'Infantil, i el nostre objectiu és gaudir i seguir aprenent d'una de les nostres passions: les matemàtiques.
Si tu també vols acompanyar-nos segueix-nos a través del bloc i xarxes, comenta les propostes i contacta amb nosaltres. 



Per la meva part, complementaré meus treballs de TresQuatreiCinc amb aquest nou projecte.



Estàs en Neix un nou blog d'activitats matemàticas per a infantil. Torna a Inici

LA MEVA AULA DE P5

$
0
0


METODOLOGIA. DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS I RACONS.

Metodologia
Distribució de l'espai

Material 
• Taules
• Prestatgeries
• Zona de rotllana
• Estores de joc
• Materials per treballar i jugar

Altres


Objectius 
• Crear un espai atractiu que potenciï la necessitat i ganes d'aprendre dels alumnes.
•Afavorir l'autonomia en permetre que els alumnes desenvolupin estratègies pròpies de resolució de les tasques.
• Posibilitar el treball cooperatiu i entre iguals.
• Desenvolupar hàbits d'ordre, respecte i cura dels espais comuns.

Adaptar-se a l'espai i les circumstàncies
Aquest curs, per increment de la ratio d'alumnes de P3, tenim tres P3, ens hem vist obligats a traslladar un aula de P5 fora del pavelló d'infantil. Es tracta del meu P5.
Aquest canvi d'emplaçament ens ha comportat alguns inconvenients (lavabos fora de l'aula, accès complicat fins el pati d'infantil, llunyania respecte els nostres companys de l'altre P5 amb els quals fèiem molts intercanvis d'aula i compartíem activitats...) però també algunes coses positives: una perspectiva diferent de l'escola, uns nous veïns més grans, de quart, que esperem que ens puguin ajudar algun dia fent tallers o altres activitats -ens encantaria!- i un aula diàfana més gran que les d'infantil pel fet de no tenir el vàter a dins.
Només ens ha calgut substituir el mobiliari de primària per taules i cadires d'infantil, i afegir altres mobles que hem recollit d'aquí i d'allà (la majoria del meravellós IKEA). Pel que fa a l'aula, teníem la prohibició de tocar cap element de la paret, ni pissarres, ni suros, ni clavar miralls, ni posar prestatges. Aixímateix, el terre de la rotllana havia de ser un element removible i que no deixés desperfectes a les rajoles de la classe.
Cap problema... prenem nota i ens hi adaptem!
Aquest ha estat el resultat:





Al moment de pensar en la planificació de l'espai és interessant tenir en compte quins usos són els habituals en una aula d'educació infantil. A grans trets necessitàvem que l'aula garantís:

• Espai d'acollida
• Espai de treball
• Espai de lleure o joc
• Espai d'higiene
• Espai de col·locació dels estris personals.

He partit d'un plànol, que he hagut de retocar algunes vegades fins que tot ha quedat ben ajustat per començar.







Espai d'acollida.
La rotllana, o espai d'acollida i de reunió ens ha quedat situat a l'entrada a l'aula, condicionat per la ubicació de la Pissarra Digital (PDI). La PDI la necessitem per a moltes de les nostres activitats i converses, per tant, allà al davant hem posat la rotllana. Hem utilitzat un terre lleuger de foamm que imita parquet i que li dóna un aire força acollidor.
La part frontal de la rotllana l'hem delimitat amb una prestatgeria d'ikea que ens serveix de banc, contenidor de joguines i, alhora, separa visualment aquesta zona de la resta de la classe.




Espai de treball.
Com que treballem per racons hem organitzat sis zones temàtiques de treball:

Racó de matemàtiques
M'interessa que sigui una zona una mica àmplia que ens permeti treballar per parelles, que és com fem els racons a la meva escola, però també que hi puguin anar més nens ja que moltes activitats matemàtiques acaben sent jocs per a cinc o sis companys. Hi he posat una taula hexagonal per a sis alumnes. També serveix de taula polivalent.
A més a més, necessitàvem una àmplia prestatgeria, ja que tenim molt de material matemàtic que els nens han anat coneixent i manipulant els dos cursos precedents i també de nou. Aquesta prestatgeria ens delimita l'espai i aïlla una mica la zona.





Racó de Grafo
El racó de grafismes pot ser bastant simple. N'hi ha prou que sigui un espai còmode i amb una prestatgeria de material a l'abast. L'he ubicat al darrere de la prestatgeria de matemàtiques, en una zona tranquil·la.





Racó de plàstica
Aquest és un espai que m'agrada que tingui molt de protagonisme. Aquest any, crec que li he donat un toc especial en posar-hi la taula de mestre (jo no utilitzo mai la taula de mestre, més aviat em molesta perquè és molt grossa i treu espai de la classe). A més a més, m'agrada que els meus alumnes, al racó de plàstica, treballin drets i puguin moure's lliurement. Per tant amb aquesta gran taula poden treballar drets i disposen de calaixos per guardar-hi estris. Hi he afegit un moble de biblioteca reconvertit en moble de pintures, pinzells i altres materials per fer plàstica perquè els tinguin a l'abast i aprenguin a fer-ne un ús responsable.
Tot plegat, al fons de l'aula, a tocar de la pica d'aigua.
He completat l'espai amb dos  cavallets de pintura i uns marcs per penjar les obres dels alumnes.








Racó de descobertes i experimentació
Aquest és un altre racó importantíssim. He volgut col·locar-lo al centre de la classe i consta de tres zones: 1) la taula de treball, 2) el palet per a jocs de construcció i creació d'ambients, així com espai per experimentar amb diferents materials, i 3) la taula de miralls -un donatiu que m'han fet i que he reconvertit- per experimentar amb els miralls, la reflexió, les simetries...







Racó de llengua (llegir i escriure)
Aquest racó ha quedat en una zona tranquil·la i discreta, propera a la rotllana. Necessita d'una taula de treball i d'una prestatgeria amb materials per a l'escriptura. Està molt proper també a la zona de biblioteca.






Taula Gran o Taula de treball de mig grup.
Un altre espai imprescindible a la meva escola, per la manera com plantegem els racons, és la Taula Gran (o de mig grup). És un conjunt de taules unides que permeten que realitzem activitats de mig grup mentre la resta de companys treballen autònomament als racons. 
En aquesta ocasió, com que comptàvem amb una pissarra tradicional al fons de la classe en un costat i no la podíem moure, ens ha condicionat la ubicació d'aquesta taula.
No obstant, ha quedat tot molt integrat i pràctic.
Hem separat aquesta zona de la zona contígua, el Racó de plàstica, amb un envà-prestatgeria d'Ikea. Tot plegat molt lleuger visualment i gens feixug.





Espai de lleure o joc.
Un altre aspecte important en les aules d'infantil és definir espais de lleure o de joc lliure.
La rotllana acostuma a ser un d'aquests espais. Es poden posar, a més a més, racons de joc simbòlic també per aquest ús. (A P3 teníem la cuineta i la casa, i a P4 el mirall de les disfresses i la tarima de jocs -palet-). Aquest curs, a P5, no hem posat aquests espais de joc simbòlic però sí que hem posat una zona àmplia de biblioteca i jocs. Amb un terre de foamm com el de la rotllana, coixins per estirar-se i prestatgeries amb contes i jocs.




Espais d'higiene.
Com he comentat, en aquesta aula de primària els serveis estàn fora de l'aula, de fet, estàn a la planta inferior. Encara que el preferible era haver-los tingut a dins, lluny de ser un inconvenient, ho contemplem com una bona oportunitat de descobrir nous espais de l'escola, aprendre a ser responsables i d'adquirir nous hàbits de comportament.

Espais de col·locació de pertinences.
Tenim els penjadors al passadís, cosa que ens allibera espai a dins de l'aula.


I bàsicament aquesta és la primera distribució de la classe. Ara faltarà veure com se la fan seva els alumnes, quines zones realment els agraden i utilitzen lliurement, quines coses no funcionen... i modificar l'espai tant com calgui.







Estàs en La meva aula de P5 (P5).  Torna a Inici

TALLER D'ARBRES DE NADAL

$
0
0

TARDA TEMÀTICA AMB TALLERS DE PLÀSTICA I MATEMÀTIQUES. REPTES CREATIUS.


Agrupament/sessió
Diferents espais de l'aula.
2 a 4 alumnes.

Material 
• Peces de construcció tipus lego.
• Joc de construcció tridimensional tipus Bamboutxi.
• Aquarel·les, làmines de dibuix i pinzells.
• "Píxels" o joc de mosaic PLUS-PLUS A/S.
• Cel·lo de colors, làmines de dibuix i gomets rodons i d'estrelles.
• Plastilina i perles de vidre.

Altres



Objectius 
• Resoldre reptes i buscar solucions.
• Desenvolupar la creativitat i el gust estètic.
• Esforzar-se per representar figurativament.
• Aprendre a treballar compartint idees amb els altres.

Descripció de l'activitat
Ja és Nadal. Fa dies que es viu l’ambient als carrers, a les botigues, a les cases, tot és ple de llums, decoracions... i els nens només ens parlen de tions i abres de nadal.
Per això aprofitarem un d’aquests elements estrella, els avets, per programar un taller pels darrers dies del primer trimestre de P5: TALLER D’ARBRES DE NADAL.
Els avets representen una figura atractiva que agrada molt als nens i representar-los no els suposa una gran dificultat perquè, simplificant-ho molt, un avet el podem reduir a unes quantes formes bàsiques. I d'això va aquest taller: de representar un avetde totes les maneres possibles.



EL TALLER.
Dissenyem el taller com una tarda temàtica amb propostes a mig camí entre el repte i les provocacions reggio
Definirem sis o set estacions o espais de treball amb materials, al més variats possible, que tinguem a la nostra aula. Pel que fa a aquests materials, seleccionem aquells que permetin que els nens interaccionin entre ells, explorin, facin provatures, resolguin entrebancs, discuteixin opcions … fins a representar bidimensional o tridimensionalment la forma d’un avet.
Les protestes son obertes, responen només a una pregunta: Pots fer un avet amb… (aquests materials)?
A partir d’aquí hi ha total libertat creativa. 
Els alumnes, agrupats en parelles o trios, s’organitzen i intenten assolir l’objectiu amb cadascun dels materials.
Com a activitat introductòria al taller, en una breu conversa col·lectiva a la rotllana, analitzem com és un avet. Podem recolzar-ho observant fotografies a la pantalla o un avet artificial si en tenim a l’aula. Parlem de com són, el volum, els colors, les parts, les figures geomètriques que defineixen la seva forma…si l'haguéssim de fer amb (aprofitem per mostrar cada material dels tallers) com ho podríem fer?
I partir d’aquí els alumnes trien el taller on volen anar.
La rotació és lliure: els nens que han acabat una representació, endrecen el seu espai i els materials i poden anar a resoldre un altre repte.


Aquest és el contingut del taller a la meva aula. El resultat ha sigut tan positiu i engrescador, que els alumnes m’han demanat de repetir-lo la tarda del dia següent per poder passar per tots els espais i materials.


1. POTS FER UN ARBRE DE NADAL AMB PECES DE LEGO? Les peces de construcció grosses permeten les representacions tridimensionals i construir en vertical.





2. POTS FER UN ARBRE DE NADAL AMB BAMBOUTXI? Bamboutxi és un joc de construcció format per petits tubs flexibles i colzes. També permet construir en tres dimensions. A l'escola tenim una versió similar a l'original. Es tracta del material més difícil que es proposa en aquests tallers, i en alguns casos els alumnes han acabat representant l'avet en el pla horitzontal. En tot cas es fa palés com cadascú ha trobat les seves pròpies solucions davant del repte.




3. POTS FER UN ARBRE DE NADAL AMB AQUAREL·LES? 
Aquesta és, potser, la proposta més fàcil. No té cap secret. Però alhora serveix per poder dedicar-s'hi més a fons i fer representacions molt més elaborades i creatives.





4. POTS FER UN ARBRE DE NADAL AMB PÍXELS? 
A classe anomenem píxels a un joc meravellós de mosaic que es diu realment PLUS-PLUS A/S. Permet crear tant en dues com en tres dimensions, encara que la majoria dels alumnes han triat representar l'avet sobre el pla. I Déu n'hi do com ho han aconseguit!





5. POTS FER UN ARBRE DE NADAL AMB PIUS DE COLORS?
Els pius o xinxetes de colors ja fa temps que els usem a classe. Normalment els proposo com a tema lliure i actualment ja en gaudeixen fent dibuixos figuratius. Tot i així reproduir la silueta d'un avet és una tasca laboriosa i cal replantejar el disseny contínuament... tot un exercici de geometria i exploració de l'espai.





6. POTS FER UN ARBRE DE NADAL AMB CEL·LO DE COLORS?
Aquesta és una de les tècniques que més m'agrada perquè té un gran component de destresa manual, ideal per treballar la motricitat fina a P5. Té la dificultat que és complicat desfer l'acció un cop que el cel·lo s'ha enganxat al full. Els alumnes, per tant, han d'estar força segurs d'encertar la col·locació del cel·lo. Els resultats, però, són espectaculars!






7. POTS FER UN ARBRE DE NADAL AMB PLASTILINA?
Plastilina de dos colors i perletes... una proposta oberta sense cap indicació ni model previ. Cadascú a fer el seu projecte d'avet. Jo m'esperava que algú s'atrevís a construir en vertical però no ha estat així. Potser per a una futura ocasió hi afegiré pals o trossos de branca, a veure que passa...






El taller es pot fer amb propostes tan variades com es vulgui. Tan sols depèn dels materials que tinguem a classe.
Amb què el plantejaríeu vosaltres?




Estàs en Tallers d'arbres de Nadal (P5) .  Torna a Inici

LECTOESCRIPTURA P4 (I). ACTIVITATS PRIMER TRIMESTRE

$
0
0

LECTOESCRIPTURA P4. MATERIALS I ACTIVITATS PER AL PRIMER TRIMESTRE


Durant el curs passat, P3, a través del treball sistemàtic del seu nom i el dels companys, els nens ja han fet una primera aproximació al codi escrit i coneixen el conjunt de lletres i fonemes que ens ha proporcionat l'univers de noms de la classe. El plantejament de tota la seqüència d'activitats ha tingut com a objectiu la descoberta plaent i motivadora de les primeres lletres.

Sense perdre de vista aquesta intenció engrescadora, considerem P4 com el curs intermig on entrem de ple en el procés lectoescriptor: es consoliden els aprenentatges inicials, s'amplia quasi totalment el conjunt de les lletres a utilitzar, la grafia es perfecciona i es produeix fluidament, s'incrementa el plaer dels nens per la identificació de paraules escrites...

És, també, el moment d'iniciar noves dinàmiques i activitats del codi escrit. Tot i que seguim plantejant un mètode globalitzat podem combinar-ho amb exercicis més analítics. Pren moltíssima importància la consciència fonològica que recolzem, a més a més, en l'escriptura o representació gràfica de les grafies corresponents. Tot plegat s'organitza de manera sistemàtica i en activitats col·lectives que intentem que siguin majoritàriament en grups reduïts d'alumnes o si més no amb la meitat del grup. Perquè es visqui compartidament, sense por d'equivocar-se i amb la sensació que és un aprenentatge que construïm entre tots i per a tots.

Paral·lelament a l'adquisició de la lectoescriptura, no podem descuidar la nostra atenció al llenguatge oral i capacitat d'expressió, que encara està en procés de desenvolupament en aquestes edats.


Les activitats per a P4 segueixen una progressió que es regeix per aquests objectius generals del curs: 


Hi dedico dues sessions setmanals a aquestes activitats i aprofito desdoblaments del grup amb especialistes o la mestra de reforç perquè siguin més profitoses.
Les activitats s'allunyen el màxim possible del format en fitxa. Busquem situacions informals per escriure, sovint en tenim prou amb pissarretes blanques i retoladors, l'ordinador i el projector, abecedaris de fusta per muntar paraules i un joc de segells d'estampar lletres.



Aquesta és la seqüència d'activitats de lectoescriptura per al primer trimestre:

Audició de contes / Veritat o mentida / Quin animal és?

Comença per... / Endevinalles i pistes / La caixa de les sorpreses

Les tres coses / De memòria! / Seqüències temporals

Noms i cognoms / El pot de la lletra... A / Expliquem històries

La llista de les coses vermelles / Expliquem un conte / De botigues




Si us interessa descarregar els dossiers, aquí estan les versions Pdf en català i en castellano





Estàs en Lectoescriptura P4 (I). Activitats 1r trimestre (P4)Llengua P4.  Torna a Inici

DE DISFRESSES... AL RACÓ DE LLEGIR I ESCRIURE

$
0
0

RACÓ DE LLEGIR I ESCRIURE: SEPARAR PARAULES (NOMS DE DISFRESSES)


Agrupament/sessió
Racó de Llegir i escriure.
Parelles


Material 
• Llibreta d'escriure (o fitxa)
• Làmina disfresses

(català/ castellano)
• Tires de noms de disfresses
• Tisores i cola

Altres





Objectius 
• Practicar la lectura i la identificació de paraules treballades.
• Exercitar l'agudesa visual per descobrir la inicial i la lletra final de les paraules treballades.
• Treballar la separació de paraules conegudes.

Descripció de l’activitat 
Aquests dies de carnestoltes les disfresses s'han convertit en el centre d'atenció de les converses a la classe. Aprofitant el gran entusiasme que mostren els alumnes he preparat una activitat de lectura i separació de paraules sobre aquesta temàtica. La durem a terme durant un parell de setmanes al Racó de Llegir i escriure. La inspiració ve d'una proposta molt interessant de @aulasabertas publicada a Instagram, un perfil que recomano seguir.



El treball que proposo és que els nens identifiquin el nom de diverses disfresses en una tira de paper on apareixen totes juntes, sense separacions ni espais.
Havia vist exercicis similars, impressos i sense possibilitat de manipular, en alguna editorial però no resultava motivador. Consistia únicament a separar les paraules d'una frase contínua marcant-ho amb el llapis i copiar-les en  un requadre de la fitxa.
Plantejant-ho tal com mostra @aulasabertas es millora la idea i es facilita que els nens vegin el resultat de les seves solucions. Si hi ha algun error sempre podem arreglar-ho amb cel·lo.

Material per al racó:




·Làmina plastificada enganxada a la taula amb les fotografies i noms de disfresses més significatives per als alumnes (Pdf decarregable en català i castellano
·Tires de paper amb els noms de totes i cadascuna de les disfresses, seguits, sense espais de separació. He preparat una versió en lletra lligada per als alumnes més avançats.
·Llibreta de llegir i escriure (o full de paper) que fem servir en aquest racó.
    Els alumnes han d'identificar i separar les paraules marcant una línia amb llapis. Poden comprovar a la làmina de disfresses i noms si estan ben separades. Després les retallen i les enganxen lliurement a la llibreta.




    Per als alumnes que els costa més, i per garantir que puguin treballar autònomament, treballem primer amb la consigna que han de retallar les paraules i fer-les correspondre amb les de la làmina d'imatges.





    Finalment, un cop enganxades a la llibreta tots els alumnes copien (o escriuen sense copiar, segons desitgin) els noms de les disfresses.




    També podem animar-los a transcriure'n algunes en lletra lligada, depenent de l'estadi on es troba cada alumne.




    Estàs en "De disfresses..." (P5) → Racó de llegir i escriure. Torna a Inici

    LECTOESCRIPTURA P4 (II). ACTIVITATS SEGON TRIMESTRE

    $
    0
    0

    LECTOESCRIPTURA P4. MATERIALS I ACTIVITATS PER AL PRIMER TRIMESTRE


    Aquest és un nou conjunt d'activitats per a treballar la lectoescriptura a la classe de 4 anys. La primera entrega, que correspon a les activitats del primer trimestre es pot veure aquí.

    El segon trimestre seguim amb la descoberta de tot el ventall de lletres i els sons que ens van apareixent així com la consolidació de les grafies, les noves i les que ja coneixem. Exercitem la consciència fonològica d’una manera metòdica i exhaustiva: realitzem exercicis de detecció de fonemes en qualsevol posició de la paraula, aprofundim en la segmentació de les paraules en síl·labes, aprenem a marcar els cops de veu, copsar ritmes i musicalitat de les paraules...
    Treballem la còpia de paraules després del treball col·lectiu d’escriptura de paraules, dediquem especial atenció a l’escriptura de llistes tot i que treballem altres tipologies textuals (cançons, poemes, rimes, notícies, endevinalles) en altres sessions de llenguatge verbal.

    Com en el primer trimestre, intentem que sigui una descoberta plaent, amb un toc lúdic, partint de materials i circumstàncies interessants que tenim al nostre abast.
    Aquestes són les activitats d'aquest període.



    Fem bé les lletres  /  Jocs de lectura  /  La margarida
    JClic Les vocals  /  Els tres animals  /  Comença per...
    Cada lletra a la seva casella  /  Dictat amb Peppa Pig  /  Una de post-it
    Sí o No  /  Paraules trencades  /  Comença com... PIRATA
    El nom i el cognom (1)  /  El nom i el cognom (2)  /  Pictogrames (1)


    A tenir en compte que hem treballat la majoria de vegades amb mig grup, aprofitant desdoblaments amb altres activitats (psicomotricitat), i hem realitzat una mitjana d'una activitat de lectoescriptura a la setmana (hi ha hagut alguna setmana que n'hem fet dues).
    Les imatges no estan activades però es pot accedir a la descàrrega dels arxius que descriuen les activitats a través d'aquests enllaços: dossier Pdf català / dossier Pdf castellano







    Estàs en Lectoescriptura P4 (II). Activitats 2n trimestre (P4)Llengua P4.  Torna a Inici

    UN QUADRAT PERFECTE!

    $
    0
    0

    TRANSFORMACIONS D'UN QUADRAT I CREATIVITAT


    Agrupament/sessió
    Sessió de plàstica.
    Mig grup.


    Material 
    • Conte Perfect square, de Michael Hall.
    • Paper de xarol

    • Làmina paper de dibuix
    • Llapis, tisores, perforadores, onduladores i cola

    Altres





    Objectius 
    • Descobrir les possibilitats de transformar un quadrat de paper.
    • Desenvolupar la creativitat i la imaginació.
    • Gaudir de la lectura d'un conte.

    Descripció de l’activitat 
    La lectura del magnífic conte Perfect square ens ha proporcionat l'excusa ideal per a unir matemàtiques i art a la classe de P5.
    La història narra les vicisituds d'un quadrat orgullós i feliç de la perfecció de les seves formes. Al llarg d'una setmana Quadrat perfecte pateix una sèrie de transformacions que, tot i que inicialment sembla que siguin situacions adverses, acaben canviant la seva pròpia autoimatge...

    Pobre Quadrat perfecte: el dilluns algú el va tallar en diferents peces i el va foradar per tot arreu... Per sort, quan es va refer es va transformar tot sol en una bonica font que no parava de brollar.




    Visualment, el conte ha sorprès els nens. A mi m'ha semblat que aquest àlbum il·lustrat es mereixia alguna cosa més que una lectura en veu alta.




    Profit matemàtic?
    Com a exercici matemàtic permet jugar amb les formes: analitzar el quadrat, les possibilitats de transformació (en tires, en triangles, en cercles o forats, en bocins irregulars...), i fins i tot posar els alumnes en conflicte amb les seves idees de conservació de la quantitat. 
    -Si tallem i trenquem aquest quadrat en els bocins que ens sembli, hi ha més paper en el quadrat original o en la pila de bocins? Hi ha la mateixa quantitat de paper?

    He deixat que els nens explorin les il·lustracions del conte. Imatge per imatge, han buscat la ubicació de cada trosset de paper en les diferents situacions en què el Quadrat perfecte era modificat.




    Posteriorment, mentre manipulaven el paper, han temptejat amb la pila de trossets si la quantitat de paper ha variat.




    Profit artístic?
    Per la banda artístico-creativa, ens ha donat l'ocasió de fer una activitat plàstica de manipulació de paper i de transformar lliurement una forma bàsica en allò que ens suggereix la pila de formes resultants.
    Expliquem la proposta i donem a cada alumne un quadrat de paper (és aconsellable que dos alumnes que seuen de costat no tinguin el mateix color ja que han d'utilitzar cadascun dels fragments del quadrat original per crear el seu treball plàstic).

    Posem al seu abast tisores, perforadores de diverses formes, onduladores de paper i cola. També els animem a utilitzar les mans per esquinçar, estripar, arrugar... Tot està permès per crear lliurement, amb l'única condició d'utilitzar tots els trossets del nostre quadrat perfecte.






    Finalment, composen l'obra sobre una làmina DinA3 i completen els detalls amb llapis. Els resultats parlen per si sols!















    Estàs en Un quadrat perfecte! (P5)→ Plàstica P5.  Torna a Inici

    LECTOESCRIPTURA P4 (III). ACTIVITATS TERCER TRIMESTRE

    $
    0
    0

    LECTOESCRIPTURA P4. MATERIALS I ACTIVITATS PER AL TERCER TRIMESTRE


    Aquest és darrer bloc d'activitats que he programat per treballar la lectoescriptura a la classe de 4 anys. El dossier d'activitats del primer trimestre es pot veure aquí i el del segon trimestre aquí.

    Acabem el curs reforçant mecàniques que hem treballat al llarg dels dos trimestres anteriors: la descoberta de totes les lletres i els sons que ens van apareixent així com la consolidació de les grafies. Continuem el treball d'estimulació de la consciència fonològica: realitzem exercicis d'identificació de fonemes tant a l'inici, com al final com entremig de la paraula, trobem famílies de paraules d'un determinat fonema, descobrim  tots els fonemes d'una paraula a través de jocs escrits com els dictats, les paraules semblants i altres. Treballem la descomposició de les paraules en síl·labes: piquem paraules, llegim monosíl·labs i altres jocs de lectura de síl·labes. 

    En definitiva, hem intentat que la descoberta del codi escrit es converteixi en una diversió i una eina útil present en moltes activitats de la nostra classe, proposant situacions significatives d'escriptura i lectura.

    Aquestes són les activitats que hem fet durant aquest tercer trimestre. Quan ha convingut les hem repetit amb algunes variacions, també n'hem recuperat algunes que vam fer al primer i segon trimestre.



    Escrivim amb... Dora Exploradora   /   Pictogrames (2)   /   Què canvia?

    Dictat de paraules   /   Un vaixell carregat de...   /   Composar cognoms

    Sant Jordi i la paperera   /   Estampem!   /   Avui parlem de... GIRAFES

    Dòmino (lectura)   /   Retalls de revistes   /   Cada ovella amb la seva parella

    Jo tinc.../Qui té...?   /    A,E,I,O,U quina sona?   /   Veritat o mentida amb en Nemo





    A tenir en compte que hem treballat la majoria de vegades amb mig grup, aprofitant desdoblaments amb altres activitats (psicomotricitat), i hem realitzat una mitjana d'una activitat de lectoescriptura a la setmana (hi ha hagut alguna setmana que n'hem fet dues).
    Les imatges no estan activades però es pot accedir a la descàrrega dels arxius que descriuen les activitats a través d'aquests enllaços: dossier Pdf català / dossier Pdf castellano







    Estàs en Lectoescriptura P4 (III). Activitats 3r trimestre (P4)Llengua P4.  Torna a Inici

    TALLER DE MATES: DÒMINO DE 12 PUNTS

    $
    0
    0

    TALLER DE MATES: DÒMINO DE 12 PUNTS


    Agrupament/sessió
    Tallers de mates
    Estació de treball de numeració i càlcul.


    Material 
    • Joc de dòmino de 12 punts
    • Recta numèrica

    • Retolador veleda

    Altres
    Aquesta estació de treball ha d'estar supervisada pel mestre/a per poder treure-li tot el profit.


    Objectius 
    • Aplicar estratègies en la resolució d'activitats diverses de numeració, comptatge, càlcul, ordenacions, classificacions...
    • Familiaritzar-se amb els patrons numèrics de les fitxes.
    • Gaudir en grup de la descoberta d'un material nou en l'estació de treball.

    Descripció de l’activitat 
    El dòmino és un joc de taula de normes força senzilles molt adient per a l'aula d'infantil. El podem treballar amb els nostres alumnes seguint les normes pròpies del joc però també podem aprofitar-lo per dur a terme altres activitats relacionades amb el comptatge i el càlcul, la lògica, a més de la discriminació i la memòria visual.
    En aquesta ocasió l'hem descobert en un format molt atractiu, el dòmino de 12 punts, que ens dóna moltes opcions per a tenir-lo com a material de manipulació i descoberta en una estació d'una sessió de tallers de matemàtiques de P5.

    A continuació es mostren algunes de les propostes al taller.
    Comencem el taller posant totes les fitxes cap per amunt. Preparats, llestos... remenem!



    1. ELS DOBLES
    Busquem totes les fitxes que tenen la mateixa quantitat de punts a les dues bandes. Com que és un dòmino diferent del que ja coneixem ens apareixen noves peces i noves denominacions. Cal comptar per poder dir: dotze doble!






    2. LES FAMÍLIES.
    -Podem agrupar les fitxes d'alguna manera? Què tal si busquem totes les de la família de l'1? Què vol dir que siguin de la mateixa família? Les podem ordenar?
    (Explico que jo n'he trobat una que l'he amagat a la meva mà i que quan ordenin hauran de descobrir quina és. Finalment la troben).






    3. VEIG-VEIG!
    Analitzem les disposicions de punts i els colors, ens acostumem a associar-los a determinats números...
    La subitització és fàcil fins a 6 perquè estan molt habituats als patrons gràfics dels daus, però fins els 12 la cosa es complica...

    Els demano: -Veig, veig... una peça que es diu: 6-8, on és?
    Algú s'avança: El 6 és groc! I ràpidament seleccionen del conjunt les possibles fitxes. La següent descoberta és que el 8 és verd.

    Amb aquest joc ens entrenem a afinar la tria de fitxes d'una determinada quantitat i guanyar capacitat de reacció.

    4. FAN 6! (O QUALSEVOL ALTRA QUANTITAT)
    La següent proposta ens porta a la descomposició de quantitats.
    -Qui troba una fitxa que en total té 6 punts?
    Si comencem amb quantitats familiars es va molt ràpid a reunir totes les fitxes.
    Al final, però, hem de resoldre algunes aportacions que no són correctes...






    5. "MÉS U" (+1)
    Una altra idea:
    -Un voluntari agafa la fitxa que vulgui. El company del costat ha de buscar la que fa un punt més.

    Comencem pel valor total de la fitxa, per tant, una part es manté igual i hem de trobar la que varia en un punt a l'altra meitat de la fitxa: 9-11, 9-12...
    A continuació repetim l'activitat però s'ha de buscar la fitxa que té un més a cada banda: 5-3, 6-4...






    6. LA MÉS GRAN
    Juguem a buscar la fitxa més gran. És difícil subititzar amb aquestes quantitats i els alumnes trien fitxes que mostren molts punts. Fins que no comptem no podem saber quin és el valor total.
    Aprofitem, doncs, per apuntar-lo amb retolador esborrable a la taula i un cop tots tenim un resultat intentem ordenar-los de menys a més. Finalment situem les fitxes sobre una recta numèrica que, en aquest cas, és una cinta mètrica.
    Ara sí podem saber qui ha trobat la fitxa més gran.







    7. LA MÉS PETITA
    Fem la proposta contrària a l'enterior: aconseguim la peça més petita. 
    Aquí sí, de seguida, tothom té clar que cal buscar la fitxa 0-0 o blanca doble (com els agrada aquest nom!). Però la lluita pel segon lloc es torna molt interessant: els aprticipants saben que han de triar fitxes amb pocs punts però fins que no les tenim unes al costat de les altres per comparar-les no podem saber el rànquing de posicions.
    També, de nou, poden donar-se situacions d'empat que no es fan evidents fins que no s'analitzen les fitxes conjuntament.


    8. BATALLA
    Per acabar seguim una activitat que ens proposa Malena Martín al seu espai Aprendiendo matemáticas, podeu llegir-la a  Actividades matemáticas con un dominó.
    És una variant de "la més gran" i l'hem anomenat "Batalla de dòmino". En aquesta cas, per fer-ho més animat, juguem amb les fitxes del revés.

    Es posen les peces del dòmino cap per avall al centre de la taula (podem fer una selecció d'unes 15 fitxes). Cada jugador pren una peça al mateix temps i la gira. Cadascú suma els punts de la seva peça de manera que guanya el jugador que ha obtingut major puntuació, el qual es queda amb la peça que ha aixecat. El joc continua fins que s'acaben totes les peces del dòmino i el guanyador serà el nen o l'equip que més peces aconsegueixi.



    Aquest és un conjunt d'activitats possibles al taller. Són molt breus i les anem proposant segons l'interès i la dinàmica que es crea amb el grupet d'alumnes.
    Ha resultat una sessió molt amena.




    Estàs en Taller de mates: dòmino de 12 punts (P5)→ Matemàtiques P5.  Torna a Inici
    Viewing all 87 articles
    Browse latest View live