tresquatreicinc

MATEMÀTIQUES. CONSTRUCCIÓ DEL NÚMERO A P3. "TANTS... COM...". QUANTITATS EQUIVALENTS.

Agrupament/sessió

Jocs de matemàtiques.

Gran grup.

Material

• Fulls de dos colors

• Pals de polo de colors (depressors de fusta per manualitats) com a material comptable.

Altres

Objectius

• Progressar en la construcció mental dels primers números.

• Elaborar la representació numèrica amb objectes.
• Acostumar-se a utilitzar el cardinal d'una col·lecció.
• Seriar els primers números.

Descripció de l’activitat

Activitat de numeració recollida de la proposta metodològica Algoritmos ABN que treballa els conjunts equivalents a l'aula de 3 anys.

Plantegem a la rotllana 5 conjunts, sobre els papers grocs, amb diferents quantitats de pals de polo, d'1 fins 5 palets.
Els conjunts grocs són els referents per a composar conjunts de les mateixes quantitats de palets sobre les zones blaves i aparellar-los.
En aquest cas, les quantitats "de mostra" estan donades pel /la mestre/a i es van construint davant dels alumnes des de la quantitat inicial (1 palet):
-"en aquest full posem 1 palet, en aquest altre 2, ... quants en posaríem aquí ara?"
És una manera de practicar, inicialment, la seqüència de números pero destacant-ne la quantitat.

A continuació oferim una petit feix de palets a un alumne i li demanem que la compti. Després, ha de trobar la parella corresponent que està en la mostra i desar-la al davant.

I anem alternant altres maneres de fer les equivalències, per exemple, en comptes de donar-li els palets, fent que l'alumne observi els conjunts i que en trii un i expliqui al grup quina equivalència vol fer, quants elements necessita.

En una sessió ho hem repetit algunes vegades perquè s'han mostrat molt interessats. Hem treballat tant amb les quantitats seriades com desordenades.
I hem buscat que fossin els propis companys que ajudin a resoldre allò que l'evidència mostra que no és correcte. Les opinions i explicacions dels altres ajuden a trobar la solució.

Algoritmos ABNés una proposta didàctica per treballar la numeració i les operacions. El seu nom vol dir "ALGORITMO ABIERTO BASADO EN NÚMEROS", en contraposició als algoritmes tradicionals, basats en xifres. Amb aquest mètode, amb les operacions bàsiques, els alumnes treballen amb números segmentant-los mentalment en les unitats que els interessen i operen amb decenes, centenes... i no purament amb les xifres dels números a operar. A més a més, no hi ha una única manera de resoldre'ls sinó que permeten que l'alumne posi en pràctica la seva pròpia interpretació i estratègies.

En referència a l'etapa infantil aquest mètode ofereix moltes activitats interessants que permeten que l'alumne de 3 a 6 anys vagi construint el concepte de número i quantitat i s'acostumi fàcilment a utilitzar quantitats més grans que les que tradicionalment seqüencia el curriculum d'educació infantil per a cada nivell. Són propostes molt obertes, manipulatives, i que potencien el diàleg i el raonament.

Des d'aquesta perspectiva, el treball de la numeració s'hauria de treballar seguint una seqüència de conceptes que van des del treball inicial amb quantificadors (elaborar conjunts amb molts/ pocs elements, més que/ menys que), representació de les quantitats amb objectes, les equivalències de quantitats, representació amb símbols i xifres, passant per la deducció de la numerositat d'un conjunt a simple vista o l'exercitació de la recta numèrica contínua, segmentada i inversa de manera exhaustiva....
Val la pena conéixer bé la metodologia per saber si adoptar-la o no però, en tot cas, és una font molt interessant de propostes i activitats per utilitzar a l'aula, ja amb els més petits, i que resulta molt engrescador per als alumnes i pot ser un bon complement a la nostra pràctica.

Els següents videos mostren algunes activitats sobre quantitats equivalents que han inspirat aquesta entrada de TresQuatreiCinc.

‬

Per saber-ne més visiteu Algoritmos ABN.

Estàs en Equivalències de l'1 al 5 (P3)→ Matemàtiques P3. Torna a Inici

PLÀSTICA. PINTURA AMB CONSIGNA: NO PINTAR!.

Agrupament/sessió
Plàstica.
Petit grup de 6 alumnes (en sessions de tallers)

Material
• Full blanc de paper BASIC DinA 3.
• 3 gomets blaus grossos.
• Tèmpera de dos colors diferents.
• Pinzell.

Altres

Aspectes organitzatius per fer la plàstica a P3.
Aquest curs, en que els alumnes tenen 2 i 3 anys, em proposo treballar la plàstica en format "taller". Penso que serà una manera de poder descobrir les diferents tècniques i procediments d'una manera relaxada, possibilitant que ells en gaudeixin al seu ritme i jo mantingui en bon estat la meva salut mental ;-)
L'organització de l'aula i del grup en les sessions d'aquests tallers és la següent: Dedicar quatre tardes de la setmana als tallers, definir-hi quatre tallers i establir 4 equips d'uns 6 nens.
Els tallers són Taller de plàstica, Taller de joc simbòlic a la zona de la caseta, Taller de construccions (a l'estora de la rotllana) i Taller de motricitat fina.
Inicialment envio els grups, segons una rotació, a cada taller però un cop acabada l'activitat principal del taller els nens poden triar un altre taller, a excepció del de plàstica, que el tanco i recullo quan l'equip corresponent ha acabat la tasca que s'hi fa.

Objectius
• Descobrir les possibilitat expressives de la pintura.
• Progressar en el control de la impulsivitat en pintar.
• Ser capaç de seguir una ordre o consigna negativa: no pintar sobre els gomets.
• Utilitzar les eines cada vegada d'una manera més autònoma.

Descripció de l’activitat
La pintura amb pinzell sobre un paper gran és una de les activitats més plaents per als nens de 3 anys a l'escola. Tant és si comencen amb una intenció figurativa la seva creació o si de bon principi escampen la pintura amb energia sobre el full i el tapen completament, cada sessió de plàstica amb tèmperes i pinzell és un èxit de dedicació i concentració per als alumnes.
Aquest primer trimestre estic alternant sessions de pintura lliure (perquè puguin experimentar al seu gust amb els estris, amb la densitat de la pintura, amb la barreja dels colors, amb les possibilitats de representar formes que se'ls acudeixin...) amb algunes altres que tenen l'objectiu de plantejar-los petits reptes i que els portin a progressar amb el control del moviments, la impulsivitat o la precisió (veure El ball de les aranyes o Decorar la tardor). Hi havia una vegada... 3 gomets blaus!és una altra d'aquestes activitats amb repte.

Començo l'activitat donant 3 gomets grossos a cada nen i els explico que pintarem la història de tres gomets:

-(jo) Hi havia una vegada tres gomets blaus...
-(nens) i què?
-(jo) Aaah?... això ho heu de decidir vosaltres: enganxeu els tres gomets al full i els dibuixeu la història.
Els nens em miren sorpresos sense acabar de saber què els proposo però agafen encantats els seus pinzells disposats a dibuixar i pintar.
-(jo) Un moment! Abans de començar recordeu molt bé que és la història de 3 gomets blaus i que, per tant, no els podeu pintar. Podeu fer el dibuix que volgueu però sobretot.... nooooooo pinteu els gomets!
I acte seguit es posen a pintar el full.

El més interessant d'aquesta activitat, i també el més bonic, són les estratègies que aplica cada nen per complir amb la consigna:
N'hi ha que abans de tot encerclen els gomets com si els fessin una caseta per protegir-los, d'altres es van acostant amb la pintura amb moltíssima cura i traços petits per no tocar els gomets, alguns enganxen els gomets en una banda del full i se'n van a pintar a l'altra banda ben lluny per evitar les temptacions i també n'hi ha que no ho poden evitar i sense ser gaire conscients acaben pintant els gomets. Totes elles m'encanten ;-)

Aquests són els resultats:

La Noemí ha passejat pel voltant dels gomets sense voler-los tocar.

En Jordi, en adonar-se que tocava els gomets, ha volgut protegir-los amb una barrera.

La Laura els ha col·locat en una zona que li deixava lliure tota l'àrea de diversió amb la pintura.

En Pau ha fet una dansa de pinzellades al voltant dels gomets, com provocant-los, però tenint molt clar que no els taparia de pintura.

La Jana s'acosta amb traços molt petits i controlats a l'àrea dels gomets i no s'hi aventura gaire per si de cas.

La Carlota gaudeix molt de la pintura i no vol deixar ni un tros de full sense pintar, i si els gomets fan nosa... doncs els tapa també!

L'Ainara ha fet un cercle verd marcant clarament un dins i un fora i després ha experimentat amb els dos colors.

La Paula ha tingut la mateixa idea que l'Ainara i ha omplert l'espai permès obviant totalment els gomets.

L'Arnau prometia que NO els pintaria però no ha pogut escapar del reclam que li feien els gomets des de l'extrem on els ha enganxat i tota la seva acció se n'ha anat cap allà.

La Sabaa ha començat amb molt bones intencions però al final, amb l'entusiasme de pintar, s'ha oblidat que els gomets éren allà.

La Marina no ha necessitat crear barreres gràfiques però ha tingut clara en tot moment la consigna.

L'Aleix ha marcat diverses fronteres per protegir amb la màxima efectivitat els gomets i finalment ha fet traços fugissers escapant de la zona perillosa.

La Judit ha establert dos espais físics molt clars en el full: la zona dels gomets i la zona per pintar.

En Lionel m'explica en veu alta que els gomets no es poden pintar mentre que el que fa és... pintar-los!

L'Hugo escampa la seva pintura com una gran mà terrorífica que vol atrapar els gomets però no els toca!

La Iria ha posat tanta pintura sobre els gomets que ni es veuen. Li pregunto: però els podíem pintar? i contesta: és clar que no! mentre segueix cobrint-los de verd.

En Roc ha evitat cap tipus d'apropament als gomets. Si no s'han de pintar, millor em quedo amb el pinzell per aquí baix...

2a Sessió
M'agrada parlar amb els alumnes sobre les seves creacions, si recorden què van dibuixar, si m'ho volen explicar... En aquest cas, com que en certa manera, hi havia uns personatges i una consigna a complir, tenia tot el sentit fer una segona sessió sobre aquesta producció.
Els he anat cridant individualment, durant uns dies, després de l'esmorzar mentre els companys jugaven lliurement a l'aula.
Els mostrava el seu treball i buscàvem els gomets. Si es veien clarament els ensenyaven orgullosos mentre que aquells que els havien tapat semblaven decebuts.
-(jo) Ei, no passa res! Si hi són i no es veuen els indicarem a tothom amb unes fletxes. Però, primer de tot, els encerclarem amb ceres.

De fet tots els alumnes han fet un treball d'orientació espacial. Han encerclat els seus gomets i els he proporcionat unes fletxetes dibuixades en paper adhesiu. La primera fletxa els hi he enganxat jo:
-Així!, la punxa de la fletxa assenyala on són els gomets! Ara prova-ho tu!

M'ha sorprès que, en general, molts nens han tingut clar el significat de la fletxa ja que pensava que potser seria difícil aquest simbolisme per ells. Però també se n'han sortit prou bé.

Estàs en Hi havia una vegada... 3 gomets blaus! (P3)→ Plàstica P3. Torna a Inici

METODOLOGIA. PROGRAMACIÓ DE MATEMÀTIQUES PER A TOT EL CICLE INFANTIL.

L’estiu passat, el 2015, tres companyes blogueres, l’Ana, d’Un proyecto de maestra, la Miren, de La clase de Miren i jo mateixa, la Marta, de TresQuatreiCinc, vam unir la nostra experiència, inquietuds, dubtes i il·lusions per elaborar una programació de matemàtiques per a Educació Infantil que ens possibilités deixar de banda els llibres de text i, per sobre de tot i més important, que ens ajudés a planificar les activitats matemàtiques de la manera més manipulativa possible a les nostres aules.
Després moltes hores de reflexió, de posar en comú punts de vista, de llegir i rellegir, de corregir… en va resultar un document que ja estem aplicant aquest curs i que fa que gaudim de les matemàtiques amb els nostres alumnes.
Concretament és una base de programació de cicle, amb objectius finals d’etapa, ja que entenem l’Educació Infantil globalment i hem defugit de la idea de segmentar els aprenentatges per trimestres o cursos, per poder així partir del nivell de cada alumne, de la seva situació madurativa i de coneixement i intentar desenvolupar al màxim les seves capacitats matemàtiques al llarg dels tres cursos.
Aquest és el nostre treball:

consta dels següents continguts:

I a Issuu es troba el document íntegre per llegir-lo i/o descarregar-lo:

No voldríem deixar passar l’oportunitat d’agrair a Espiral: Infantil y Tic i també a Biblioteca Escolar Digital l’interès i voluntat de publicar aquest treball en el seu espai, des del qual també el podeu descarregar. Moltíssimes gràcies per la difusió!!!!

Com a complement a aquesta programació hem creat uns taulers a Pinterest amb nombroses propostes d’activitats, classificades específicament en els diferents blocs matemàtics què tracta. Podeu accedir-hi des de la icona:

Pel que fa a AM2: Ana, Mirentxu i Marta.
Treballar en equip, aprofitar les plataformes tecnològiques que tenim a l'abast i descobrir dues professionals molt vàlides i de les quals he après molt i amb les quals he pogut defensar també els meus punts de vista ha estat, per a mi, una experiència molt gratificant. Tant de bo sorgeixin més oportunitats de col·laborar juntes. :-)

Estàs en Una programació de matemàtiques per a Educació Infantil . Torna a Inici

EXPERIMENTACIÓ. RACONS A P3. EQUILIBRIS AMB GOTS DE PLÀSTIC

Agrupament/sessió
Racó d'experimentació.
5/6 alumnes

Material
• Gots de plàstic de colors diversos (paquets de 25 gots).

Altres

Objectius
• Exercitar la coordinació òculo motriu.
• Experimentar l'equilibri en apilar els gots per fer una torre.
• Treballar amb concentració i precisió en manipular el material.
• Aprendre a treballar sense fer malbé les produccions dels altres.

Descripció de l’activitat
Aquesta és una activitat de descoberta i experimentació al racó, per als alumnes de P3, que combina altres aspectes interessants com ara matemàtics (colors, geometria), o de motricitat grossa i fina (ja que els gots si no es manipulen amb una certa delicadesa es dobleguen i es trenquen). És força complerta. El profit educatiu més o menys profund que en poguem treure dependrà de si el plantegem com a activitat lliure o com a racó amb assistència del mestre o TEI.

L'únic material necessari són gots de plàstic per a festes, que siguin de diversos colors. Amb cinc o sis paquets de 25 gots aconseguirem una col·lecció nombrosa a molt baix cost.

Aquest racó, jo el programo inicialment com a activitat lliure però després que en un parell d'ocasions anteriors hem presentat i manipulat el material a la rotllana i hem fet un joc col·lectiu de construir torres utilitzant gots del color que ens indicava un dau. O sigui que els alumnes estan habituats a la disposició ideal dels gots per muntar les torres.
El material ja està present a la taula quan els nens van al racó: es troben tot l'espai ple de gots cap per avall. No hi ha dau, només els gots per apilar-los al seu gust.

La premisa és construir torres, tan altes com puguin, però hem hagut de pautar algunes normes: poden col·laborar amb els companys, no poden tombar les torres dels altres i sobretot han de manipular els gots amb cura i no trencar-los.

Aquest primer trimestre hem muntat el "racó dels gots i les torres" unes quantes vegades (de manera lliure, sense supervisió) i el resultat ha estat molt positiu: els alumnes gaudeixen amb els reptes d'aconseguir torres molt altes, el material es conserva en bon estat i, la sorpresa agradable de veure com en aquest racó s'han creat dinàmiques espontànies de col·laboració entre els alumnes, cosa que no sempre passa a aquestes edats.

Sorpreses agradables: de vegades els alumnes col·laboren per fer una torre perimetral

O uneixen esforços per fer la torre més alta del món

Altres opcions. Si es pot comptar amb la supervisió d'un mestre, en aquest racó es poden proposar reptes majors, des d'utilitzar el dau de colors per treballar el coneixement dels colors en seguir la consigna, a muntar torres ascendents i descendents, experimentar amb posicions diferents del gots (uns cap amunt i els altres cap per avall...), utilitzar làmines de catró per crear pisos i passarel·les entre torres, treballar els conceptes "més alt que..."/"més baix que..." segons un model de referència, i moltes altres que se'ns acudeixin.
Fins i tot recollir pot ser educatiu!

...............................................................................................................

Nota: Els dibuixos que acompanyen aquesta entrada són obra de Keith Haring.

Estàs en Experimentar l'equilibri a P3 (P3). Torna a Inici

MOTRICITAT FINA. RACONS A P3. ACOSTUMAR-SE AL TREBALL AUTÒNOM

Agrupament/sessió
Racó de motricitat fina.
5/6 alumnes

Material
• Safata de plàstic.
• 6 gotets de plàstic.
• 2 paquets d'arròs.
• 1 pot de perles petites per fer collarets.
• 1 paquet de palets per fer aperitius.
• 1 bola de plastilina.

Altres

Objectius
• Exercitar la coordinació òculo motriu.
• Exercitar la motricitat dels dits i realitzar la pinça.
• Treballar amb concentració i precisió fins al final de la tasca.
• Habituar-se a la dinàmica del treball en petit grup autònom al racó.

Descripció de l’activitat
Activitat de precisió i motricitat fina per realitzar autònomament al racó de l'aula de 3 anys.
En les sessions del primer trimestre (he programat aquesta activitat una vegada al mes) els alumnes aprenen a enfilar perletes en un palet petit, d'aquells de fer aperitius, i construeixen petites broquetes colorides. Treballen sense cap consigna especial de color o seqüència específica, simplement per practicar la manipuació del material, seguir el procediment de destriar les perles de la barreja d'arròs i perles de la safata, enfilar-les sense que caiguin per terra i aprendre a fer una tanca amb una boleta de plastilina.

El material que es necessita és el següent:

Per començar han d'omplir el seu got amb les perletes que triïn (aquí hi ha un treball interessant d'exercitació de la pinça índex-polze).

I a continuació fabricar les broquetes:

En realitat, com que a l'aula de P3 comptem amb l'assistència d'una TEI ens hem assegurat que les primeres vegades, aquesta, pugui ajudar els nens al moment de tancar la broqueta amb la boleta de plastilina. Posteriorment, quan els alumnes han entès la necessitat d'assegurar que la broqueta quedi segellada, ho fan tot sols força bé.

Per al segon trimestre, tinc la intenció de repetir l'ús d'aquest material. Serà un moment en que els nens ja estaran força familiaritzats amb les seriacions de dos colors amb diferents materials -les hem practicat de diverses maneres en gran grup durant el primer trimestre-, i els proposaré aleshores que destriin perles de dos colors.

El propòsit és que elaborin seriacions d'aquests dos colors a la broqueta. Espero comptar-hi novament amb la col·laboració inestimable de la TEI fins que n'interioritzin la realització.

Mentrestant, aquí deixo unes imatges dels nens treballant al racó a finals del primer trimestre:

.

Estàs en Mini broquetes per a mans petites (P3). Torna a Inici

LECTOESCRIPTURA. MATERIALS ÚTILS A LA CLASSE DE 3 ANYS

Agrupament/sessió

Lectoescriptura o al Racó de motricitat fina.

Mig grup mentre l'altre mig grup fa psicomotricitat.

Material

• Siluetes de lletres de plàstic (material educatiu MINILAND Ref. 31871).

• Plastilina, gomets, guixos, retoladors Veleda... qualsevol material que permeti reproduir el traç o la forma de les lletres.

Altres

Objectius

• Utilitzar la coordinació visomanual necessària en les tasques de representació gràfica de les grafies.

• Identificar i traçar grafies.
•Realitzar diferents representacions de les grafies corresponents a la pròpia inicial amb diversos materials i tècniques.
•Progressar en l'adquisició de nocions espacials: la direccionalitat dels traços.

Descripció de l'activitat
Més que una activitat, aquesta entrada presenta un material especialment interessant per al moment inicial de la descoberta de les grafies a P3: les siluetes de lletres majúscules fetes de plàstic. Les edita MINILAND, empresa especialitzada en materials escolars i joguines educatives.

És un material que m'agrada especialment per la possibilitat de "tocar" les lletres, de manipular-les, perquè permet que els alumnes intervinguin directament sobre les lletres sense que les seves poc desenvolupades, encara, capacitats gràfiques resultin un fre per descobrir-les i parlar d'elles.

El conjunt està format per vint-i-set plantilles de plàstic, desmontables, que permeten d'una banda, treballar el contorn de les lletres i la seva direccionalitat (targetes amb el negatiu de les grafies) i de l'altra banda, utilitzar les siluetes per manipular-les i reproduir-ne el traçat en la seva superfície.
Ve acompanyat d'una petita guia didàctica on s'indica que el material es pot netejar amb aigua i s'enganxa fàcilment sobre totes les superfícies amb massa tipus blu-tack.

Algunes activitats proposades en aquesta guia són (copio literalment):

Idees amb les plantilles en negatiu, sense incloure les siluetes. Per treballar la direccionalitat de les lletres amb diverses possibilitats:

Tàctil
Es poden enganxar diferents materials a la part del darrere de les plantilles, com ara, teixits, paper de vidre, cotó... per treballar tant la direccionalitat com el sentit del tacte. L'activitat consisteix en resseguir la seva silueta amb el dit i seguir-ne la direccionalitat correcta. Una altra possibilitat és fixar les plantilles a diferents superfícies: fusta (la taula d'escriure), paret estucada, vidre (finestres).

Dibuixar amb plantilla
Fixar al darrere de la plantilla en negatiu un full per tal que els nens ressegueixin les lletres practicant-ne la direccionalitat. Es pot fer servir qualsevol material gràfic: pintura de dits, guixos, ceres, llapis, retoladors gruixuts... Aquesta activitat permet treballar en el pla vertical (pissarra) com en horitzontal (taula).

Omplir la plantilla
Fixar al darrere de la plantilla en negatiu un full de paper. Els alumnes han de seguir la direccionalitat de la lletra enganxant materials com gomets, trossets de paper, boletes de paper de seda...

Alguns usos a la meva aula de P3.
Aquest curs, però, jo estic utilitzant a la classe únicament les siluetes de les lletres. M'agraden les idees de les plantilles en negatiu però les reservo per a més endavant perquè crec que l'objecte en si pot confondre els nens i està més clara la forma de les lletres en les siluetes de plàstic.
Busco, sobretot, oferir als alumnes l'oportunitat de manipular les lletres, de tocar-les, d' acostumar-se a la seva forma:

Activitat 1. La meva primera lletra.
En diverses sessions hem utilitzat les lletres per reconèixer i identificar la inicial del propi nom.
Ens ajudem de les targetes que fem servir per passar llista, on hi ha el nom de cada alumne amb la inicial marcada en color vermell, per tenir un model i poder identificar més fàcilment les lletres.
A la rotllana escampem les siluetes de les lletres i, per torns, els alumnes van a buscar la del seu nom. Les ajuntem, agrupem les que són iguals per adonar-nos que diferents noms comencen per la mateixa lletra.

Activitat 2. El joc del linx amb les lletres.
Mostro una silueta i els alumnes han de trobar una d'igual de les que estan escampades a l'estora. Anem aprenent com sonen, de qui són...
-com sona la R?
-Aquesta quin so fa?
-Aquesta qui la té al seu nom?

Activitat 3. Resseguir-ne el traç al Racó.
Cada alumne tria la seva lletra i realitza decoracions sobre la silueta amb diferents materials per descobrir i interioritzar-ne la forma.

De vegades fent el camí amb boletes de plastilina (els he marcat l'inici amb un gomet)

Altres vegades realitzant el traç amb guixos...

...amb decoracions sobre les boletes de plastilina...

...amb xurros de plastilina, per interioritzar l'estructura de pals amb que anomenem les lletres "de pal" a l'escola...

...descobrint-ne la forma amb gomets (aquesta tècnica després és una mica entretinguda de netejar per poder reutilitzar les lletres).

En ocasions aprofitem les lletres així treballades per decorar espais visibles de la classe durant uns dies.

Activitat 4. Resseguir el traç en un full de paper.
He preparat algunes fitxes amb la silueta de la lletra inicial de cada alumne per tal que practiquin el traç amb llapis o retolador i l'exercitin lliurement. Aquesta pot ser una activitat de traç després de la realització d'algun joc manipulatiu i oral amb les lletres a la rotllana.

En definitiva és un material molt pràctic, versàtil i que facilita moltes activitats a l'aula. I el seu preu és prou assequible. És clar que també es pot fer a mà amb una mica de temps: n´hi ha prou amb imprimir un abecedari sobre paper i retallar cada lletra en una làmina de plàstic de mig mil·límetre de gruix aproximadament.

Estàs en Material didàctic per a "tocar" les lletres (P3)→ Llengua P3. Torna a Inici

MATEMÀTIQUES. CONSTRUCCIÓ DEL NÚMERO A P3. LA DESENA

Agrupament/sessió

Jocs de matemàtiques.

Gran grup.

Material

• Caixa de fusta amb el número 10

• Diverses col·leccions d'objectes petits que hi càpiguen dins de la caixa.

Altres

Objectius

• Progressar en la construcció mental dels primers números.

• Acostumar-se a fer col·leccions de 10 elements.
• Comparar dues col·leccions de 10 elements.
• Practicar la recitació numèrica fins el número 10.

Segmentar la presentació dels números en el parvulari, l'1-2-3 a P3, el 4-5-6 a P4 i el 7-8-9 a P5, per aturar-se en el 9, és una pràctica tan habitual a les nostres escoles que sembla que no fer-ho així és enfrontar els alumnes a esforços intel·lectuals superiors als quals estan capacitats.

Fa uns anys també passava això amb les lletres i es feia una introducció de les grafies i sons començant pels que es considerava més simples: inicialment les vocals, entre les quals l'ordre era primer la "I" i la "U"..., després de les vocals, algunes consonants lligades a vocals per fer monosíl·labs amb sentit o sense que permetien fins i tot construir frases forçades de l'estil: "Ai, ui, pupa al peu" o "La Pepa pela la poma". Era un costum fer-ho així, i les editorials el reproduien en les seves fitxes adreçades a 3, 4 i 5 anys. Però aquesta progressió, que no tenia una correspondència real amb les capacitats dels alumnes i acabava resultant poc motivadora, es va veure desmuntada amb l'arribada del Constructivisme. Amb aquest enfocament s'aprofita la rica realitat de símbols escrits que envolta l'infant i es mostren totes les lletres de cop, sense jerarquies, fonamentant l'aprenentatge de la lectoescriptura en la descoberta del propi nom de l'alumne. Hi pot aparèixer qualsevol lletra, fins i tot les poc freqüents com la W o la Ç, o combinacions complicades com els dígrafs (TX, NY...) o les grafies que corresponen a més d'un fonema (G).
La perspectiva constructivista va ser un èxit i, actualment, ningú no qüestiona que els nens aprenen prou àgilment aspectes d'una certa complexitat referents a la lectoescriptura.

I doncs, per què seguir simplificant la presentació dels primers números als infants? Per què no aprofitar la riquesa numèrica de la realitat que ens envolta?
Ja hi ha algunes veus que ho reclamen, com és el cas del mètode ABN.
Com diu Jaime Martínez Montero, el creador d'aquest mètode, "Todo lo que ocurre alrededor del niño está lleno de matemáticas" [...] "Contar, explorar numerosidades, sentir que los números no se acaban nunca, aprender nombres y métodos, etc, es más importante que pretender -tarea por otra parte imposible- que todo lo que haga el niño lo comprenda perfectamente."(Desarrollo y mejora de la inteligencia matemática en Educación Infantil. Wolters Kluwer/Educación. Madrid, 2011).

Descripció de l'activitat
Aquest curs m'he proposat treballar tots els números que ens sorgeixin des del començament de P3. Més que els números, les quantitats. Per posar una quantitat, operar amb ella i fonamentar sobre ella la construcció dels altres números i quantitats, he començat pel 10. La meva intenció és arribar a la desena.
És clar que plantejar-ho així, sense més, tampoc no té gaire sentit. Així que vaig haver de pensar en alguna cosa que ens fes parlar del 10 i acostumar-nos a les col·leccions de 10 elements, fins que descobrim, algun dia, quantitats més grans i la utilitat de fer paquets o desenes.
He posat a la paret de la classe els referents dels números de l'1 al 9 (són material d'aula d'una editorial i no existeix la targeta pel número 10) i he afegit al final de la filera de números una caixa amb tapa: la caixa del 10. Tot ben accesible.

Quan la van veure, els nens de seguida van sentir curiositat i la meva explicació els va satisfer encara no teníen gaire idea de la seva utilitat:
-La Caixa del 10 ens servirà per guardar... 10 coses!

Sigui com sigui, pels nens resulta molt motivadora una caixa amb tapa que es pot obrir i omplir de coses: obrir, tancar, espiar, ficar, treure, tot cau, no hi cap... un desastre meravellós cada cop que remenen la caixa.
És el nostre petit armari del 10 i l'excusa perfecta per dedicar-hi, ja des de les primeres setmanes, alguna sessió a treballar amb quantitats.

Primer trimestre.
El procediment durant el primer trimestre ha estat fer col·leccions de 10 elements. Posar-los en filera a la rotllana, comptar-los i guardar-los a la caixa.

Cada dues o tres setmanes revisem la caixa i fem memòria del que hi conté.
Per renovar la col·lecció, treiem l'antiga, l'exposem a l'estora, la comprovem i en construïm una de nova fent correspondència d'elements, un a un, d'ambdues col·leccions.
Així és fàcil de veure quants ens en falten per tenir-ne 10.

Tot és molt visual, amb el material a la vista. Per acostumar-se al comptatge, per aprendre a recitar la sèrie numèrica...

Algunes vegades sóc jo que desplego la col·lecció de la caixa sobre l'estora. Aprofito per deixar oblidat algun element dins de la caixa (fins ara com a màxim he deixat 4 elements amagats). I aleshores quan comptem ens veiem obligats a deduir quants elements han quedat a la caixa.

I així amb diferents materials...

Segon trimestre.
El segon trimestre la Caixa del 10 ens està proporcionant l'ocasió de resoldre alguns problemes i avançar en l'abstracció de quantitats.

Periòdicament revisem la caixa, recordem què hi haviem ficat la darrera vegada i formem la nova col·lecció.
En aquest període procedim col·locant a la vista de tothom dues piles material i fem estimacions del piló candidat a entrar a la caixa:
-a on deuen haver deu elements, aquí o en aquesta altra pila?

Altres vegades, un cop estan formades les dues col·leccions i situades en correspondència un a un, faig el joc d'amagar elements d'una de les col·leccions i els nens han d'endevinar quants n'he tret.

En altres ocasions, mentre anem a jugar al pati, demano a un parell d'alumnes que canvïin en secret el contingut de la caixa i ens facin l'endevinalla en la sessió en grup amb la caixa del 10. El treball d'elaborar la col·lecció, descriure'ns-la als altres sense que la veiem, comprovar entre tots que efectivament hi ha deu objectes... els engresca molt.

Tercer trimestre.
Per al tercer trimestre em proposo treballar amb quantitats majors de deu per tal que comencin a aparèixer les desenes o paquets i que sobrin unitats. Si es deixen, espero convèncer-los que poden entrar més de deu coses a la caixa si ho fan en paquets de deu. Però això serà sobre la marxa...

De moment l'experiència amb la Caixa del 10 és molt positiva i ens està donant molt de joc. Sembla que sí que es confirma que els nens de 3 anys poden enfrontar-se a quantitats superiors a tres unitats, no? ;-)

Estàs en La Caixa del 10 (P3)→ Matemàtiques P3. Torna a Inici

MATEMÀTIQUES. LÒGICA. TROBAR LA PARELLA.

Agrupament/sessió

Jocs de matemàtiques.

Gran grup.

Material

• Sabates de tots els nens de la classe.

Altres

Objectius

• Estimular la discriminació visual.

• Adonar-se de similituds i diferències dels elements.
• Verbalitzar característiques dels objectes.
• Destriar elements per comparació de determinades qualitats (més gran, més petit, del mateix color, d'un altre color) respecte a un model.

Descripció de l’activitat

Moltes situacions espontànies de l'aula proporcionen, sense haver-ho planificat prèviament, els elements per dur a terme activitats engrescadores per als infants i que alhora resulten d'aprenentatge.

És el que ens va passar, a la classe de 3 anys, la darrera setmana, en plena celebració de Carnaval. I és que el rei Carnestoltes, en una de les seves bromes, va manar que vinguéssim tots amb un mitjó de cada color.
Passades les salutacions de primera hora del matí, amb la il·lusió de mostrar als companys el compliment de la consigna, ens vam treure les sabates i les vam deixar apilades en un cabàs.

I del cabàs i el seu contingut va sorgir aquesta activitat:

Un bon piló de sabates!

Escampem totes les sabates a terra i la rotllana es converteix en un garbuix de sabates que hem d'anar endreçant.

Juguem a trobar una sabata que no sigui la pròpia i la descrivim:

-té tires de velcro

-és de color blau

-és molt gran

-té ratlles de colors

-és de les de fer psico

I trobem la parella!

Veiem que hi ha moltes sabates per córrer, moltes altres que són amb cordons, moltes del mateix color... Busquem la sabata més diferent de totes, qui la veu? per què és diferent?

I trobem la parella!

Escollim una altra sabata, juguem a buscar-ne una altra del mateix color, o més grossa que la que hem trobat, o més petita...

I trobem la parella!

Un alumne dicta quin tipus de sabata ha d'escollir el seu company:
-que no tingui ratlles
-que sigui negra...

I trobem la parella!

Escollim dues sabates amb una sola característica comuna (ho suggegereix la mestra) i analitzem les diferències:
-agafa dues sabates diferents però que siguin del mateix color, què tenen diferent?

I trobem la parella de la que més ens agrada!

I així, a poc a poc, hem anat posant-hi ordre: hem treballat el llenguatge oral i practicat les paraules adequades per fer descripcions, hem analitzat les característiques que més destaquen de les diferents sabates, hem fet comparacions, hem ajuntat les sabates iguals, hem agrupat sabates per qualitats comunes i n'hem destriat per negació d'altres qualitats... tot un treball matemàtic i de llenguatge.

Però també de motricitat, que no és fàcil encara!:

La il.lustració de les sabates de la fotografia de capçalera pertany a Daniel Martínez Bou (www.dibujosparapintar.com)

Estàs en Lògica amb sabates (P3)→ Matemàtiques P3. Torna a Inici

PLÀSTICA. COLLAGE. RETALLAT DE FORMES AMB PAPER XAROL.

Agrupament/sessió

Plàstica.

Gran grup.

Material

• Paper canson DinA 3.

• Paper xarol negre
• Cola de paper

Altres

Objectius

• Analitzar les formes que composen una figura.

• Retallar les formes i mantenir les proporcions.
• Practicar la tècnica del collage.
• Actuar amb confiança de les pròpies capacitats i demanar consell si ho necessita.

Descripció de l’activitat

Activitat plàstica per a P5, quan els nens estan molt habituats a retallar i tenen una consciència del propi esquema corporal força desenvolupada.
Consisteix a analitzar una silueta de la Vella Quaresma i abstreure les formes geomètriques bàsiques que la formen.
A continuació, amb el model a la vista per poder observar-lo en cas de dubte, se'ls proposa que retallin les formes necessàries per reproduir el personatge de la Vella Quaresma, sense fer servir el llapis per res, directament amb les tisores.

Per això, prèviament, és interessant aconseguir un clima de sorpresa i motivació on es mostri el procediment. En la presentació de l'activitat, el dia de la sessió de plàstica, vaig ensenyar als meus alumnes un rectangle de cartolina negra i els vaig assegurar que era la Vella Quaresma. No em van creure... i per convèncer-los els vaig dir que jo els la dibuixaria amb les tisores i vaig començar a retallar la silueta davant d'ells. Va ser una estona màgica perquè anava apareixent el cap, un monyo, un nas punxegut, els braços, la faldilla, les set cames...
(Amb una mica de traça es pot improvisar una figura força aproximada però si un no es sent capaç es pot fer una petita trampa: abans de la sessió es prepara la cartolina i s'hi dibuixa la silueta d'una plantilla del personatge (exemple de plantilla) amb llapis o un color clar de manera que els alumnes no la vegin i serveixi de pauta al mestre/a quan retalla).

El primer moment que es proposa els alumnes de fer-ho ells, els ve un cert pànic perquè s'adonen que és una figura complicada. És aleshores que retallem la silueta en fragments i queden a la vista totes les formes geomètriques que la formen. No és tan complicada!:

Rectangles, cercles, mitjos cercles, triangles... ara ja queda molt més clar. En la conversa col·lectiva definim totes les formes que descobrim, les mides i la quantitat que es necessita.

Deixem aquesta Vella Quaresma desmembrada a la vista, a la pissarra, per si algú necessita comprovar dubtes, fer recompte, mirar proporcions...
I ens posem a treballar individualment:

-un full blanc pel suport del collage
-un full de paper xarol negre
-i cola de paper.

Els resultats m'han sorprés més a mi que el que ho vaig fer jo a ells quan retallava la Vella Quaresma de cartolina una estona abans. Les seves són totes precioses!:

Hem aprofitat aquest treball per fer la tapa de l'àlbum del dossier de plàstica del trimestre.

(La Classe Blava, P5, curs 2014-2015)

Estàs en Dibuixar la Vella Quaresma amb tisores (P5)→ Plàstica P5. Torna a Inici

PLÀSTICA. IMAGINACIÓ I CREATIVITAT

Agrupament/sessió

Plàstica.

Petit grup de 6 alumnes (en sessions de tallers).

Material

• Cartolina de color, mida DinA3 o mitja cartolina, amb dos forats grossos.

• Tèmperes de 3 colors i pinzell.
• Sardina fotocopiada (o qualsevol altre element per l'estil).

Altres

Aspectes organitzatius per fer la plàstica a P3.
Aquest curs, en que els alumnes tenen 3 i 4 anys, em proposo treballar la plàstica en format "taller". Penso que serà una manera de poder descobrir les diferents tècniques i procediments d'una manera relaxada, possibilitant que ells en gaudeixin al seu ritme i jo mantingui en bon estat la meva salut mental ;-)
L'organització de l'aula i del grup en les sessions d'aquests tallers és la següent: Dedicar quatre tardes de la setmana als tallers, definir-hi quatre tallers i establir 4 equips d'uns 6 nens.
Els tallers són Taller de plàstica, Taller de joc simbòlic a la zona de la caseta, Taller de construccions (a l'estora de la rotllana) i Taller de motricitat fina.
Inicialment envio els grups, segons una rotació, a cada taller però un cop acabada l'activitat principal del taller els nens poden triar un altre taller, a excepció del de plàstica, que el tanco i recullo quan l'equip corresponent ha acabat la tasca que s'hi fa.

Objectius

• Practicar la tècnica de pintura amb tèmpera i pinzell.

• Adquirir domini i control del traç en adaptar-se a la singularitat de l'àrea de treball (paper foradat).
• Gaudir de l'activitat i mostrar creativitat i imaginació.

Desenvolupament
Aquesta activitat està inspirada en la proposta Un forat, d'Elena Ramos, que vaig veure fa temps al seu interessant blog Regalims de colors.

I és que, què hi ha més suggerent i atractiu en un full per pintar que dos forats ben grossos que fan més nosa que servei? Si més no, abans de tot, són una invitació poderosa per a l'exploració i per a ser traspassats per... qualsevol cosa que se'ns acudeixi.

Oferim als alumnes un full gran (aproximadament de mida DinA3 o mitja cartolina) que presenti dos forats generosos i els convidem a explorar-los i parlar-ne: què ha passat en aquests papers? Podem mirar per aquests forats?, què en pot sortir?

De seguida hi passen mans, s'hi aboquen ulls que espien el món a través d'ells, els travessen amb ninos... fins que a algú se li acut fer-hi passar la sardina fotocopiada que teníem preparada per al Dimecres de Cendra. Quina bona idea!
I comença una desfilada de sardines fugisseres pels forats dels fulls:

-Mira com salta la meva!
-I la meva més!
-Cu-cut! Sóc aquí!
-S'ha escapat!

Després de la descoberta els proposo immortalitzar les nostres sardines en plena passejada a través dels forats. Les enganxo a les cartolines i ens posem imaginar el mar on són aquestes sardines... hi deu haver peixos, meduses, estrelles... però encara que els animo a dibuixar elements marins els meus alumnes són petits, encara, per aconseguir dibuixos figuratius. Els resulta molt més forta l'atracció de fer traços gegants, gaudir de la barreja que surt de creuar camins de diferents colors, jugar a esquivar els forats amb el pinzell, lluitar contra la temptació de pintar la sardina.
Aquests són els seus treballs:

I aquests són alguns errors... ooops! sort que després es neteja fàcilment la taula!

Estàs en Pintar dos forats (P3)→ Plàstica P3. Torna a Inici

MOTRICITAT FINA. RACONS A P3. ACOSTUMAR-SE AL TREBALL AUTÒNOM. ALGUNES NOCIONS MATEMÀTIQUES.

Agrupament/sessió

Racó de motricitat fina.
5/6 alumnes.

Material

• 6 unitats del joc "Martell i claus", que es composen de:

• Col·lecció de peces de fusta perforades.
• 6 martells de fusta.
• 6 planxes de suro o de fibres de fusta.
• Xinxetes de "cap alt".

Altres

Objectius

• Exercitar la coordinació òculo-motriu.

• Observar i reconèixer formes, colors i mides.
• Orientar-se espacialment en l'àrea de treball mentre es realitza la composició.
• Treballar amb concentració al racó.
• Desenvolupar la creativitat i el gust estètic.

Descripció de l'activitat
El joc del "Martell i claus"és un material clàssic que exercita les habilitats manuals i psicomotrius dels infants alhora que els resulta encisador per les seves possibilitats de producció plàstica. A banda que, la màgia de picar amb el martell els atrapa completament.

Utilitzar aquest material pot ser un recurs molt interessant a les aules d'educació infantil com a racó de treball per desenvolupar la motricitat fina. Però també, programant-lo adequadament, es pot aprofitar el seu potencial matemàtic.

El primer de tot és aconseguir una bona quantitat de material per a treballar sense restriccions al racó en petit grup. Al mercat es poden trobar algunes versions del joc força econòmiques, des de 3 fins a 7 euros, d'una qualitat molt acceptable (botigues Zeeman o Tiger).

A l'aula de P3. Per als alumnes de tres anys cal fer unes petites adaptacions:

• Una d'imprescindible és substituir les xinxetes planes que van incloses al joc per uns pins o xinxetes de "cap alt" ja que sinó els nens tenen veritables dificultats per mantenir la xinxeta dreta i picar-hi a sobre.

• La segona, tenir a mà alguna planxa d'un material més tou que la fusta: de suro o inclús de cartró ondulat per facilitar la feina als alumnes amb menys destresa manual.

• La tercera, proporcionar capsetes per mantenir les xinxetes ben desades, condicionar l'ordre i recollida i evitar que es perdin i puguin produir algun accident. En aquest sentit he muntat 6 capses de mistos que serveixen de magatzems individuals de xinxetes.

Les sessions a P3. Les primeres sessions han estat de descoberta lliure del material i els alumnes han pogut fer composicions triant les peces que més els agraden. Han estat ocasions per aprendre a agafar els estris amb precisió, coordinar els moviments i adequar la força, tammateix ha servit per aprendre a manipular les xinxetes sense fer-se mal i acostumar-se a recollir correctament els materials i endreçar-los.

En sessions posteriors, sobretot si hem pogut disposar de la TEI per acompanyar el racó, hem realitzat un treball més matemàtic, establint algunes consignes:

• Jocs de classificació de les peces de fusta destriant entre formes geomètriques -triangles, quadrats, rodones- i formes d'animals, persones o plantes.

• Correspondències entre els colors de les xinxetes i els de les formes a clavar, sempre que fos possible.

• Realització de composicions d'un sol color, per exemple vermell...

A P4 i P5 també pot fer-se servir!

Sessions a P4 i P5. Quan els alumnes són més hàbils es pot retornar a les xinxetes planes i així fer-los avançar en l'adquisició del seu domini motriu. Per aquestes edats segueixen havent-hi moltes possibilitats plàstiques i matemàtiques:

• Fer una composició sobre un tema donat: el poble, els planetes, un bosc, la granja...
• Canviar el suport de treball i utilitzar planxes circulars per fer mandales.

• Copiar models. Aquí i aquí es pot trobar alguna mostra (però millor imprimir i plastificar fotografies de models fets amb les peces de que disposem realment)

font: http://lebazardemarie.e-monsite.com/

• Copiar sèries geomètriques, mosaics o sanefes.

Sèries i sanefes

• Descobrir relacions entre figures geomètriques: dos semicercles fan un crecle, dos triangles fan un quadrat, dos quadrats fan un rectangle, sis triangles fan un hexàgon...

• ...

Possiblement encara poden trobar-se molts altres usos a aquest joc. De moment, a la nostra aula de P3, en plena descoberta, està resultant del tot adictiu.

Estàs en Martells i claus a P3 (P3). Torna a Inici

PLÀSTICA. PINTURA. CAP A LA REPRESENTACIÓ FIGURATIVA.

Agrupament/sessió
Plàstica.
Petit grup de 6 alumnes (en sessions de tallers)

Material
• Full blanc de paper BASIC DinA 3.
• Fotografies d'un llop, una caputxeta i una casa.
• Tèmpera vermella.
• Ceres vermelles.
• Llapis de fusta vermells.
• Gomets vermells.
• Pinzell.

Altres

Aspectes organitzatius per fer la plàstica a P3.
Aquest curs, en que els alumnes tenen 3 i 4 anys, em proposo treballar la plàstica en format "taller". Penso que serà una manera de poder descobrir les diferents tècniques i procediments d'una manera relaxada, possibilitant que ells en gaudeixin al seu ritme i jo mantingui en bon estat la meva salut mental ;-)
L'organització de l'aula i del grup en les sessions d'aquests tallers és la següent: Dedicar quatre tardes de la setmana als tallers, definir-hi quatre tallers i establir 4 equips d'uns 6 nens.
Els tallers són Taller de plàstica, Taller de joc simbòlic a la zona de la caseta, Taller de construccions (a la zona de la rotllana) i Taller de motricitat fina.
Inicialment envio els grups, segons una rotació, a cada taller però un cop acabada l'activitat principal del taller els nens poden triar un altre taller, a excepció del de plàstica, que el tanco i recullo quan l'equip corresponent ha acabat la tasca que s'hi fa.

Objectius
• Descobrir les possibilitats plàstiques de la pintura.
• Progressar en el control de la tècnica del pinzell i tèmpera.
• Ser capaç de representar el que un/a imagina i explicar-ho.

Descripció de l’activitat
A la classe de 3 anys realitzem sessions de pintura amb tèmperes cada una o dues setmanes. Els nens comencen a estar molt acostumats al traç dels diferents pinzells, a la textura de la pintura, a treballar amb polidesa, a netejar els estris de pintura... En general els proposo "tema lliure" i cada cop més alumnes s'esforcen inicialment en fer dibuixos figuratius. La majoria de les vegades, però, aquests dibuixos evolucionen al llarg de la sessió i acaben totalment coberts de pintura. Sembla que els hagin fet malbé, però vull creure que no: simplement els nens es deixen endur per la màgia de la pintura i acaben tapant el que els adults creiem que és l'obra final. Personalment no em preocupa gaire però, és cert, que el que veuen els pares quan arriben els treballs a casa sembla més aviat pobre i no té res a veure amb el que ha sigut durant el procés.

Per això m'agrada anar introduint activitats que els condueixin a ser creatius, i fer-los avançar en la seva capacitat de representació gràfica i en l'autocontrol del gest gràfic.
En aquest sentit m'agraden molt els dibuixos sense acabar que presenta Taro Gomi, l'il·lustrador japonès conegut pels llibres amb dibuixos que els nens (i també els no tan nens) han de completar al seu gust i segons la seva interpretació.

Són propostes a mig fer, amb alguns elements, de traç informal, obertes a qualsevol interpretació personal i molt engrescadores que necessiten de certa complicitat i de capacitat de representació gràfica per part dels lectors-pintors.
Una premisa, la de convidar a completar escenaris, que és interessant i totalment factible a P3, encara que a aquestes edats la seva capacitat representativa sigui limitada. Per què no treure'n profit?

Així ho hem volgut fer amb aquesta activitat:

LLOP, NO PASSARÀS!

Hem seleccionat un parell de personatges ben coneguts, els més dramàtics i expressius que hem trobat, i hem muntat una composició simple que convidi a actuar sobre l'escena.

Us suggereix alguna cosa aquest llop de mirada penetrant? On mira? Què vol fer?

I aquesta innocent Caputxeta? Per què ha sortit de casa? Sap qui es trobarà?

A nosaltres si!

Aquesta és la proposta inicial de la sessió de plàstica:

El llop ferotge i la Caputxeta: Què faries perquè aquest llop dolent no pugui acostar-se a la Caputxeta?

(Els alumnes compten amb tèmpera vermella, ceres granats i vermelles, llapis de fusta vermells, gomets triangulars vermells... i un retolador negre per marcar la línia de terra).

I aquestes són les interpretacions individuals:

"Això és un parc molt perillós", "Si passa per aquí es perdrà", "Aquesta punxa és perquè li faci mal el peu i caigui", "això és una escala perquè no passi".

"Un camí de punxes", "L'altre camí perquè no passi el llop".

"Aigua perquè s'ofegui el llop", "i punxes", "el núvol".

"El llop ha passat per aquí però no li ha fet res a la Caputxeta", "això són petjades del llop".

"Punxes!"

"Tot tapat perquè el llop no vegi la Caputxeta", "Moltes punxes, moltes, moltes...".

"Palla", "El bosc", "Una gàbia de punxes".

"Per aquí no pot passar el llop".

"Una barrera", "Un camí de punxes".

"Moltes punxes!!!".

"Un lloc de punxes perquè es punxi".

"Una piscina i s'ofegarà".

Encantadores totes! Llàstima que les fotografies no poden recollir les expressions i emocions que deixaven anar els nens mentre treballaven...

Estàs en L'art dels dibuixos sense acabar (P3)→ Plàstica P3. Torna a Inici

LECTOESCRIPTURA. RECULL D'ACTIVITATS BASADES EN EL NOM PROPI. PRIMER TRIMESTRE

Els nens de tres anys, quan comencen l'escola, ja han viscut algunes experiències amb el codi escrit encara que no siguin conscients del seu significat ni de la seva utilitat. Molts d'ells coneixen lletres i han vist paraules escrites, potser perquè els pares els han llegit contes, o perquè han anat a la Llar d'Infants i allà hi havia espais retolats, o perquè han vist revistes a casa, o panells indicadors a la carretera, o els teclats de l'ordinador o el mòbil...

A l'escola, a més, s'adonen que hi ha un element format per lletres que pren moltíssima importància i que regula les situacions a l'aula: el nom de cadascú. El troben escrit per tot arreu i reconèixer-lo els permet resoldre situacions funcionals, com ara desar endreçades les seves pertinences, ocupar un espai concret, ordenar els seus treballs, identificar-se davant dels companys, anticipar l'ordre de participació en determinades activitats... De seguida, el nom propi comença a donar sentit al codi escrit perquè és totalment útil i es converteix en un dels signes identificadors més importants i propers. És la font de motivació indiscutible per descobrir les lletres i l'escrit, i per tant, començar el procés de la lectoescriptura a partir del propi nom és el millor punt de partida a P3.

Ha de ser, però, una descoberta plaent, a partir d'activitats que tinguin sentit com ara l'us del nom escrit en les rutines de classe o a través de jocs i activitats lúdiques.
Cal seguir un enfocament global que treballi el nom com un tot, que no prioritzi l'escriptura de les lletres però si els estimuli a experimentar els traços, que es serveixi de la memòria visual però que, seguint els interessos dels infants, faciliti la descoberta d'algunes lletres i la identificació del propi nom i el dels companys. Una manera de fer, també, que admeti com a vàlides les aproximacions i temptatives que facin els nens del seu nom, sense pressions perquè a final de curs tots els nens el sàpiguen escriure sinó vetllant per consolidar sentiments de seguretat i motivació que podran permetre més endavant, ja a P4 i P5, un treball més metòdic del codi escrit.

OBJECTIUS DE LA LECTOESCRIPTURA P3
A continuació es mostren els objectius que he programat a P3, basats en el treball amb el nom propi:

I aquestes són algunes activitats, concretament les del primer trimestre de P3.
A tenir en compte que he treballat la majoria de vegades amb mig grup, aprofitant desdoblaments amb altres activitats (psicomotricitat), i he realitzat un promig d'una activitat de lectoescriptura a la setmana (hi ha hagut alguna setmana que n'he fet dues) i a partir del mes d'octubre.
Les imatges no estan activades però es pot accedir a la descàrrega dels arxius que descriuen les activitats a través d'aquest ENLLAÇ

SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS DE LECTOESCRIPTURA P3, BASADES EN EL TEBALL DEL NOM PROPI (PDF)

En entrades futures, completaré la seqüència d'activitats de lectoescriptura que he programat per al segon i tercer trimestres de P3.

Estàs en Lectoescriptura P3 (I). Activitats 1r trimestre (P3)→ Llengua P3. Torna a Inici

MOTRICITAT FINA. RACONS A P3. SITUACIONS MATEMÀTIQUES FUNCIONALS.

Agrupament/sessió
Racó de motricitat fina.
5/6 alumnes

Material
• Col·lecció de rotlles de betes i cintes de textures variades.
• 1 capsa amb monedes o fitxes que simbolitzin diners.

Altres

Objectius
• Exercitar la coordinació òculo motriu en desenrotllar i enrotllar bobines de cinta.
• Utilitzar el compteig de grups de 3, 4 o 5 monedes per a resoldre una situació lúdica de compra.
• Habituar-se a la dinàmica del treball en petit grup autònom al racó.

Descripció de l’activitat
Aquesta és una activitat pensada inicialment per a exercitar la motricitat fina i l'habilitat de desenrotllar i enrotllar bobines de cintes.
Com a exercici de dissociació de moviments, de fer girs en sentit contrari i de precisió en col·locar la cinta sobre el rodet sense que quedin llaçades fora de lloc és una proposta interessant i engrescadora per als nens. Sobretot si la col·lecció de betes i cintes és lluent i colorida.
Ara bé, deixar la col·lecció de rodets de cinta al racó autònom amb els alumnes de tres anys, sense una mica de supervisió, comporta, la majoria de les vegades que tots els cabdells quedin desfets i, en el pitjor dels casos, entortolligats entre ells. Justament el que em va passar a mi la primera vegada que vaig plantejar el treball amb aquest material al racó autònom.

Calia, doncs, un nou plantejament, ja que el material era bo i atractiu. Volia, d'una banda, mantenir el nucli de l'activitat, que era manipular el material, i de l'altra banda, controlar, sense ser-hi present, que els nens agafessin una cinta cada vegada, la desenrotllessin i l'enrotllessin i la tornessin a endreçar al seu lloc dins de la caixa de material. Així va ser com va sorgir la idea de:

Necessitem:
Una capsa de bobines de cintes i cordills el més variats possible pel que fa a materials, textures, gruixos, colors, manipulabilitat... Aquesta capsa la té en propietat el mestre/a allà on estigui treballant, ni que sigui en altres racons amb altres alumnes.

Caldrà etiquetar tots els rodets amb un preu imaginari d'entre 3 i 5 euros.

A la taula de treball, els nens només tenen una safata amb un munt de fitxes o monedes que utilitzaran per comprar rodets de cinta a la botiga.
Els alumnes es desplacen a la taula on està el mestre/a treballant amb altres alumnes i li demanen un rodet de la capsa. El mestre/a ensenya el preu i l'alumne va a la taula de treball a buscar la quantitat de monedes necessària:

Potser són necessaris diversos viatges al banc de monedes si l'alumne no l'encerta a la primera, però és una situació interessant per a practicar el comptatge i l'ocasió ideal perquè el mestre/a s'adoni dels nivells i/o de les ajudes que pugui necessitar cada alumne.
Un cop, l'alumne, ha pagat la mercaderia se'n torna a la taula del racó a descabdellar i cabdellar novament la bobina.

Quan acaba, l'alumne, retorna la bobina a la botiga i realitza una nova compra.

I així ha resultat que allò programat inicialment amb un únic contingut psicomotriu acaba ampliant-se i convertint-se en una situació lúdico-matemàtica que permet treballar els números de manera funcional i que necessita el compteig per a resoldre-la amb èxit.
Com a material per comprar i tocar, els ha encantat. Els alumnes estan desitjosos de venir a comprar a la botiga la beta més llampant.

Estàs en La botiga de betes i fils (P3). Torna a Inici

LECTOESCRIPTURA. RECULL D'ACTIVITATS BASADES EN EL NOM PROPI. SEGON TRIMESTRE

Aquest és un nou conjunt d'activitats per a treballar la lectoescriptura a la classe de 3 anys. La primera entrega, que correspon a les activitats del primer trimestre es pot veureaquí.

El segon trimestre seguim amb l'objectiu principal de descobrir les lletres i els sons a partir del nom propi. S'incrementa, però, la dificultat: comencem a utilitzar amb més freqüència els noms sense el suport de la fotografía, ens fixem en com sonen tant la inicial com altres lletres de dins del nom, preparem material per treballar-jugar autònomament en petits grups...

Com en el primer trimestre, intentem que sigui una descoberta plaent, amb un toc lúdic, fent servir els nostres noms com a base de jocs a classe.

Aquestes són les activitats d'aquest període.
A tenir en compte que hem treballat la majoria de vegades amb mig grup, aprofitant desdoblaments amb altres activitats (psicomotricitat), i hem realitzat un promig d'una activitat de lectoescriptura a la setmana (hi ha hagut alguna setmana que n'hem fet dues).
Les imatges no estan activades però es pot accedir a la descàrrega dels arxius que descriuen les activitats a través d'aquest ENLLAÇ

SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS DE LECTOESCRIPTURA P3, BASADES EN EL TEBALL DEL NOM PROPI. 2n TRIMESTRE Pdf

Estàs en Lectoescriptura P3 (II). Activitats 2n trimestre (P3)→ Llengua P3. Torna a Inici

PLÀSTICA. PINTURA. ANALITZAR UNA IMATGE

Agrupament/sessió
Plàstica.
Petit grup de 6 alumnes (en sessions de tallers)

Material
• Full blanc de paper BASIC DinA 3.
• Fotografia adaptada d'un catàleg publicitari
• Tèmpera negra.
• Retoladors grocs.
• Paper kraft marró.

Altres

Aspectes organitzatius per fer la plàstica a P3.
Aquest curs, en que els alumnes tenen 3 i 4 anys, em proposo treballar la plàstica en format "taller". Penso que serà una manera de poder descobrir les diferents tècniques i procediments d'una manera relaxada, possibilitant que ells en gaudeixin al seu ritme i jo mantingui en bon estat la meva salut mental ;-)
L'organització de l'aula i del grup en les sessions d'aquests tallers és la següent: Dedicar quatre tardes de la setmana als tallers, definir-hi quatre tallers i establir 4 equips d'uns 6 nens.
Els tallers són Taller de plàstica, Taller de joc simbòlic a la zona de la caseta, Taller de construccions (a la zona de la rotllana) i Taller de motricitat fina.
Inicialment envio els grups, segons una rotació, a cada taller però un cop acabada l'activitat principal del taller els nens poden triar un altre taller, a excepció del de plàstica, que el tanco i recullo quan l'equip corresponent ha acabat la tasca que s'hi fa.

Objectius
• Interpretar una imatge i descobrir-hi els elements gràfics.
• Progressar en el control de les tècniques d'estampar pintura i del retolador.
• Ser capaç de representar elements que s'hi han descrit.
• Gaudir de l'estètica d'una composició simple de colors.

Descripció de l’activitat
De vegades descobreixes fortuitament una imatge o una il·lustració amb una estètica potent que et crida l'atenció i que no pots deixar escapar.
És el que em va passar fa poc amb un mapa turístic d'un barri de Barcelona. I d'immediat em va semblar que seria una bona idea mostrar-lo als nens a la classe i veure què en dèien.
Així és com ho hem treballat:

Treball plàstic a l'aula:

1. Primer de tot mirem la fotografia ampliada amb el projector per fer-ne una lectura, tot conversant.
Tasques: identificar els animalets que s'observen, la forma que prenen tots junts, els colors de la imatge, altres elements de la imatge: les lletres, què signifiquen?, per què hi són? quines lletres ens agradaria que hi haguéssin? Què deu voler explicar aquest cartell?. Tornant a les formigues: què fan? per què algunes estan fora de lloc?, van o venen? les veiem així pel pati?
És el moment en què els proposo que, cadascú de nosaltres, tingui la seva pròpia capsa de formigues i les faci anar allà on vulgui.

2. Anàlisi dels elements de la imatge a taula.
(Recordo que treballem en grupets de 6 alumnes com a màxim i les sessions es desenvolupen en un clima propici)
Preparo una fotocòpia en groc d'un agrupament de formigues inspirat en la imatge original. És un quadrat de formigues, com si estiguéssin dins d'una capsa transparent, ben empaquetades.
Tasques: Cada alumne s'ho mira amb la lupa: comentem com són les formigues, quines formes les composen (tres rodononetes ben enganxades entre elles fan el cos), que podem comptar-ne les potes i les antenes (són ratlletes), que sabem la direcció que porten segons on és el seu cap... i veiem que marxen! Cap a on van?

3. Ens posem a treballar!
Proporciono a cada alumne un full gran de dibuix amb la seva inicial retallada. A sota hi enganxen el full groc de les formigues. Amb pintura negra i un bastonet de cotó realitzen les pròpies formigues portant-les cap allà on ells volen.
Tres tocs de pintura per al cos i les completen amb retolador fi negre fent-ne potes i antenes. (No sempre és facil concentrar-se a fer tres rodones i que a més estiguin ben unides!)

4. El toc final.
En una segona sessió, quan està seca la pintura , els alumnes han reproduit una sèrie nova formigues a la zona blanca del treball. Aquest cop amb retolador ample groc. Quasi és una inversió dels colors en diferents zones del full, com un joc de positiu-negatiu.
No ha estat una sessió pròpiament de plàstica, sinó que hem deixat els treballs al racó i els alumnes els han anat acabant en moments que tenien lliures.

Aquests són alguns dels resultats:

Una feinada, fer tantes formigues! No sé si m'agraden més les negres o les grogues.

Estàs en Ja han arribat les formigues (P3)→ Plàstica P3. Torna a Inici

MATEMÀTIQUES. GEOMETRIA I ESPAI. REPRODUIR MODELS GEOMÈTRICS

Agrupament/sessió

Jocs de matemàtiques.

Gran grup.

Material

• Cub de Rubik gran.
• Gots de plàstic dels mateixos colors que els del cub.

Altres

Objectius

• Reconèixer relacions topològiques entre elements d'un conjunt.

• Reconèixer i anomenar els colors.
• Aprendre a reproduir un patró.

Descripció de l’activitat

Activitat d'iniciació, a l'aula de 3 anys, a la geometria i les relacions topològiques.
Bàsicament, consisteix en la reproducció d'un patró geomètric de colors en una quadrícula 3x3.

Per a fer-ho, ens servim del clàssic cub de Rubik, que a la nostra classe no tenim cap intenció de resoldre, sinó del que més aviat aprofitem la seva vessant lúdica d'articular-lo fent girar les seves cares i observant la distribució capriciosa dels colors.

L'utilitzem en els Jocs de matemàtiques a la rotllana, per això fem servir un cub de Rubik de mida gran, que pugui veure's des de lluny.
Una consideració que prenem és embolicar la resta del cub amb un paper per tal de fixar l'atenció únicament en la cara a reproduir.

Procediment:
1. Dibuixem a terra una quadrícula 3x3 i disposem gots de plàstic dels mateixos colors del cub al costat de la quadrícula.
2. Passem el cub a un alumne que inicia l'activitat. L'alumne, articula el cub unes quantes vegades, l'observa i decideix quina cara serà el model a copiar.
3. Aquest alumne tria un color, l'anomena i el situa allà on creu que correspon dins de la quadrícula. El més recomanable és convidar-lo a identificar primer el color central de la figura, ja que constitueix el punt més fàcil de referència de la ubicació de la resta de colors.

4. Per torns, altres alumnes van afegint colors (gots) a la quadrícula de terra i completant la figura.

5. Com a revisió final fem un petit recompte dels quadrets de color del model i dels gots que hem dipositat a la quadrícula de terra.

Pot semblar que són molt petits encara però aquesta activitat de reproducció de patrons permet de manera lúdica que els alumnes s'iniciïn i s'acostumin a analitzar els elements de color que constitueixen un conjunt i intentin verbalitzar les relacions topològiques entre ells que són capaços de copçar.

En el pas del model del cub a la graella de terra, els alumnes s'esforcen per aplicar espacialment les seves percepcions, intuicions i estratègies espacials, que són moltes.

Com que és una activitat de reflexió i posada en comú, els ajustaments els realitzen els propis companys que manifesten si estan d'acord amb la solució aportada o si situarien els gots en altres posicions.

Alguns aprenentatges importants que ens ofereix aquesta activitat:
-exercitació de l'aprenentatge dels colors, que no tos els alumnes tenen assolit encara
-iniciació a la codificació ja que utilitzem gots de plàstic per representar els colors del cub
-numeració i quantitat, per la necessitat de comptar la quantitat de quadrets de cada color
-relacions topològiques entre els elements en tant que els alumnes s'esforcen en definir la posició: més amunt, més avall, a sota, al costat, a l'altre costat... un vocabulari poc precís encara però totalment vàlid.

PD: Feia dies que tenia previst publicar aquesta activitat i avui, amb gran sorpresa, he trobat una altra de molt similar acabada de publicar en un blog que admiro i recomano vivament: La clase de Mar.
En aquest cas té un enfoc molt interessant per al racó autònom de matemàtiques, que segur que posaré en pràctica a la meva aula de 4 anys el proper curs. Podeu consultar-la aquí:

Crec que és una casualitat fantàstica perquè ambdues activitats es complementen, i una pot ser la introductòria de l'altra.

Estàs en Geometria amb el cub de Rubik (P3)→ Matemàtiques P3. Torna a Inici

LECTOESCRIPTURA. RECULL D'ACTIVITATS BASADES EN EL NOM PROPI. SEGON TRIMESTRE

Aquest és el tercer i últim recull d'activitats per a treballar la lectoescriptura a la classe de 3 anys. Les activitats del primer i segon trimestre es poden veure en els següents enllaços: Lectoescriptura P3-1r trimestre i Lectoescriptura P3-2n trimestre.

Al tercer trimestre es nota el treball continu realitzat durant tot el curs. Els alumnes ja coneixen un bon munt de lletres, identifiquen pràcticament tots els noms dels companys i s'han iniciat en l'escriptura d'algunes grafies. Alhora, van sent capaços d'associar grafies amb fonemes i d'aïllar-los auditivament en una paraula, especialment els sons inicials.
Les activitats en aquest últim període segueixen fonamentant-se en la descoberta de les lletres a partir del nom, però ampliem l'atenció cap a altres paraules i cap a la possibilitat de representació que permet l'escriptura.
Com en els trimestres anteriors, intentem que sigui una descoberta plaent, amb un toc lúdic.

SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS DE LECTOESCRIPTURA P3, BASADES EN EL TEBALL DEL NOM PROPI. 3r TRIMESTRE Pdf

Estàs en Lectoescriptura P3 (III). Activitats 3r trimestre (P3)→ Llengua P3. Torna a Inici

MATEMÀTIQUES. RECULL DE FITXES DE NUMERACIÓ PER A P4

L’estiu de 2015 vaig preparar undossier de fitxes de numeració per a educació infantil en què reivindicava la idea del treball matemàtic en fitxes, només, per al curs de 5 anys. Considerava, a més, que per a P3 i P4 s’haurien de programar únicament activitats matemàtiques vivenciades i manipulatives.

Vaig tenir la sort que la meva companya Mirentxu, deLa clase de Miren, que havia d’impartir un P5, va tenir interès en dur a la pràctica aquest dossier. Li vaig demanar que fos crítica i ressaltés tots els aspectes que trobés inconvenients o millorables.

Aquestes són les seves reflexions:

“El año pasado mi compañera Marta Montero del blog “Tresquatreicinc” nos presentó el genial dossier de fichas de matemáticas para P5 en su entradaI si deixem les fitxes només per a P5?. Durante este curso pasado lo he puesto en práctica junto conProcesando matemáticas: una programación de matemáticas para Educación Infantilla propuesta que elaboramos conjuntamente Ana del blog Un proyecto de maestra, Marta y yo. Tras mi experiencia durante el curso pasado puedo decir que los resultados fueron muy positivos tanto durante la realización de las diferentes sesiones matemáticas, talleres matemáticos y realización del dossier, como los resultados finales.”

De la col·laboració i el debat que n’ha sorgit, la Mirentxu i jo hem arribat a la conclusió que el treball dels aspectes de numeració i alguns altres de la logica i l’orientació en l’espai, segurament, també els podríem aplicar en el format fitxa a P4, sense que això signifiqués perdre l’essència vivenciada de l’aprenentatge matemàtic. Per això ens hem decidit a cooperar una vegada més i elaborar el dossierP4 Numeració i alguna cosa més…adreçat a P4, nivell en el qual ambdues treballarem aquest curs.

Estem convençudes que, partir d’un marc general de programació matemàtica clar i ordenat —i treballar només la numeració en format fitxa, mentre que la resta de activitats (la gran majoria d’experiències i reptes matemàtics que hem proposat als nostres alumnes durant el curs) s’han plantejat vivencialment— ens permet combinar la interiorització de les grafies i l’adquisició d’aprenentatges matemàtics plens de significació i sentit per als nostres alumnes.

Per això ens plau compartir amb tots aquells/es que ho trobeu interesssant el resultat del nostre treball. Podeu descarregar els pdf en castellà i català clicant les imatges:

Aquest recull conté sobretot activitats de numeració però també activitats de lògica, percepció espacial, de desplaçament en quadrícules i d'atenció visual adequades als alumnes de 4 anys. Bàsicament, activitats que necessiten o permeten una representació gràfica sobre el paper i que no fan perdre de vista l'objectiu didàctic matemàtic de l'activitat.

S'han recopilat del web, a partir de propostes de nombrosos mestres que les han realitzat a les seves aules. També n'hi ha de creació pròpia . S'ha intentat al màxim que siguin variades, que plantegin mínimament un repte, que impliquin una resolució, un raonament i que permetin, en el moment de la correcció, una demostració o comprovació. S'alternen exercicis repetitius de treball exclusiu de la grafia.

Desitgem que també el trobeu útil.

Estàs en Numeració i alguna cosa més... (P4)→ Matemàtiques P4. Torna a Inici

MATEMÀTIQUES. TREBALLAR LA QUANTITAT

Agrupament/sessió
Jocs col·lectius de matemàtiques.
Gran grup.

Material
• Un pot de llauna
• Material comptable (ossets o altres elements)

Altres

Objectius
• Familiaritzar-se amb les quantitats superiors a quatre elements en diversos conjunts.
• Servir-se del mecanisme de comptatge d'elements com a exercici complementari per acostumar-se a subititzar la quantitat dels conjunts d'elements.
• Practicar l'atenció i la discriminació auditiva.

Descripció de l’activitat
Aquesta activitat té la intenció d'acostumar els alumnes de quatre anys a familiaritzar-se amb quantitats numèriques superiors a 4 elements.

Sembla demostrat que els nens poden copsar de manera innata la numerositat (el cardinal) dels conjunts de fins a 3 elements a primer cop d'ull. Ara bé, per quantitats superiors, ja no és tan fàcil i els alumnes poden necessitar d'altres eines que els ajudin a interioritzar-les.
Hi ha diferents aproximacions per treballar la quantitat. Algunes, com el corrent Algoritmes ABN, estableixen una seqüència molt interessant que relaciona aspectes com la subitització, l'estimació i la numerositat (en aquest enllaçtrobareu una explicació molt clara i entenedora que en fa Moisés Collado). Els seguidors d'aquesta metodologia es recolzen molt en el comptatge.

El comptatge, en aquestes edats, és un exercici que ajuda els nens a reforçar la línia numèrica, a entendre que l'últim número comptat donarà el cardinal del conjunt i és la manera més eficaç de comprovar amb els propis ulls l'evidència de les descobertes.

La situació d'El pot de comptar intenta aproximar diferents maneres de treballar la numerositat i la subitització de les quantitats. Així és com jo el desenvolupo a classe.

Presento en gran grup el material:

Un pot per comptar, una col·leció d'ossets i plats amb constel·lacions diferents de punts que representen quantitats fins a 6 elements.

Distribueixo els plats a la rotllana a la vista de tothom i m'asseguro que els nens identifiquen les quantitats que representen els gomets. Fem comparacions:
-quin plat té menys punts, quins plats deuen tenir la mateixa quantitats de punts, busquem tots els plats que tenen 5 punts... (a P3 ja havíem realitzat algunes sessions amb aquests conceptes).

Prenc el pot de llauna i proposo als alumnes identificar quants ossets deixo caure dins del pot (no poden veure-ho, només escoltar-ho). Per tant, discriminen auditivament.

Els alumnes tenen tendència a dir el número cada cop que senten caure un osset però els demano l'esforç de pensar-ho i no dir-ho. Es tracta d'acostumar-los a dir el darrer número comptat.
Això, d'entrada, no és fàcil i requereix practicar-ho unes quantes vegades.

A continuació relacionem aquest comptatge amb la situació dels plats a la rotllana: en cada exercici escoltem la quantitat d'óssos que cauen dins del pot i busquem quin plat podria correspondre's a aquesta quantitat.

Les comprovacions les fem entregant el contingut del pot a un voluntari que surt a dipositar cada osset en un gomet del plat.

Ens passa que, de vegades, allò que ens ha semblat comptar no es correspon amb el que representa el plat triat. Aleshores és qüestió de mirar-s'ho bé, opinar entre tots, i triar el plat correcte.

Per donar força al procés de subitització podem concloure l'activitat ajuntant els plats de les mateixes quantitats i analitzant la disposició dels ossets.

Aquesta activitat també pot realitzar-se en un racó de matemàtiques amb la presència del mestre/a. Teniu una idea similar i molt enriquidora a Primaths, La boite en fer.
En aquesta ocasió, les cartes amb les constel·lacions de punts estan al mig de la taula i els alumnes han d'escoltar la quantitat, memoritzar-la i associar la carta que s'hi correspon.

Nota: la discriminació auditiva dóna molt de joc per activitats matemàtiques. Teniu un altre exemple, adreçat a 5 anys, a Comptar amb les orelles.

Estàs en El pot de comptar (P4)→ Matemàtiques P4. Torna a Inici

EQUIVALÈNCIES DE L'1 AL 5

HI HAVIA UNA VEGADA... 3 GOMETS BLAUS!

UNA PROGRAMACIÓ DE MATEMÀTIQUES PER A ED. INFANTIL

EXPERIMENTAR L'EQUILIBRI A P3

MINI BROQUETES PER A MANS PETITES

MATERIAL DIDÀCTIC PER A "TOCAR" LES LLETRES

LA CAIXA DEL 10

LÒGICA AMB SABATES

DIBUIXAR LA VELLA QUARESMA AMB TISORES

PINTAR DOS FORATS

MARTELLS I CLAUS A P3

L'ART DELS DIBUIXOS SENSE ACABAR

LECTOESCRIPTURA P3 (I). ACTIVITATS PRIMER TRIMESTRE

LA BOTIGA DE BETES I FILS

LECTOESCRIPTURA P3 (II). ACTIVITATS SEGON TRIMESTRE.

JA HAN ARRIBAT LES FORMIGUES

GEOMETRIA AMB EL CUB DE RUBIK

LECTOESCRIPTURA P3 (III). ACTIVITATS TERCER TRIMESTRE

MATEMÀTIQUES P4: NUMERACIÓ I ALGUNA COSA MÉS...

EL POT DE COMPTAR