Quantcast
Channel: tresquatreicinc
Viewing all 87 articles
Browse latest View live
↧

GRAFISME AMB REGLE

May 18, 2015, 2:17 pm
$
0
0

RACÓ DE TRAÇ. GRAFISMES AMB REGLE

Agrupament/sessió
Racó de traç.
En parelles.

Material 
•Fitxa per fer traç (català / castellano).
•Regle.
•Llapis.

Altres


Objectius 
•Controlar la postura corporal.
•Exercitar l'atenció i percepció visual.
•Explorar i controlar la pressió sobre el regle mentre el llapis llisca sobre el seu contorn.
•Experimentar el traç rectilini i paral·lel en diverses direccions.

Descripció de l’activitat 
Interessant activitat extreta del blog Quoi de neuf dans la classe neuf? que posa en pràctica, de manera molt motivadora, l'ús del regle en el racó de traç.
La proposta es planteja sobre una fitxa (català / castellano) en la qual els alumnes han de tapar, com a pas inicial, tots els punts amb gomets petits rodons.
Els primers traços han de realitzar-se utilitzant el regle i fent línies des del gomet central cap a cadascun dels gomets de la perifèria. A continuació, cal unir entre ells els gomets perifèrics de manera que es delimita tota una sèrie d'espais triangulars que l'alumne ha d'omplir amb traços rectilinis paral·lels sempre recolzant-se en el regle.






És una activitat de traç, però també de motricitat fina, molt complerta perquè es posen en joc habilitats com la coordinació òculo-manual, la pressió simultània, en vertical sobre el regle i en horitzontal sobre el perfil del regle per tal de marcar la línia sobre el paper, així com d'altres aspectes, com el control del gest per aturar el traç en el punt precís... No és gens fàcil!
L'atenció i la concentració mentre treballen també és necessària però per sort està garantida perquè el resultat final de la teranyina i la possibilitat de retallar l'aranya i enganxar-la ha resultat molt atractiva per als alumnes. 

Uns reptes, en definitiva, a l'alçada de les capacitats cada cop més desenvolupades dels alumnes de 5 anys, amb un material ben simple i al nostre abast.




Els ha encantat encara que ha sigut una feinada d'aquelles de fer amb la llengua fora!



Estàs en Grafisme amb regle (P5)→ Racó de traç.  Torna a Inici
↧
Search

DIVERTIMENT: UN VIATGE LLARG... TOT DIBUIXANT

May 28, 2015, 2:01 pm
$
0
0


RACÓ DE PLÀSTICA. DIVERTIMENT DE DIBUIX LLIURE.

Agrupament/sessió
Racó de plàstica.
Per parelles.

Material 
• Com a element d'inspiració i punt de partida: Video "Dinosaur Song" de Joel i Lori Henriques.
• Cavallet de pintura
• Rotlle de paper per caixa enregistradora.
• Llapis i retoladors.
• Alguns rètols per decorar el treball (Títol "Un viatge llarg..." i "Fi") i cola.
• Etiqueta amb goma elàstica per guardar el treball enrotllat.


Altres


Objectius 
•Exercitar la tècnica del dibuix.
•Aplicar elements del llenguatge artístic-visual com la línia de terra i la continuïtat del paisatge.
•Gaudir de diferents formats de paper i adaptar el traç i la imaginació a les seves característiques.

Descripció de l'activitat
Divertiment gràfic i de dibuix al racó de plàstica.
Un divertiment, segons el GDLC, és allò en que hom es diverteix, passatemps. I això és el que pretén aquesta activitat: ser una proposta que proporcioni el plaer de deixar-se endur pel dibuix, el gust de divertir-se fent crèixer un gargot, amb fil conductor o sense, partint des d'un punt i traslladant-lo per sobre d'un llarg camí fins a un punt final. Penso que pot ser molt engrescador per als meus alumnes de P5.

Neix de la conexió de dues troballes a l'atzar: d'una banda, un piló de vells rotlles de paper per a caixes enregistradores que algú em va donar i guardo des de fa no sé quant de temps esperant per donar-li un ús... i, de l'altra, un video que vaig descobrir recentment a Made by Joel, que encomana les ganes de dibuixar i és molt suggerent per la temàtica, els dinosaures.




La posada en pràctica a l'escola i al racó ha estat fàcil: pensar bé els materials





i preparar un cavallet per dues places que tenim al Racó de plàstica de manera que els dos membres de la parella hi puguin treballar en les parets oposades. D'aquesta manera, es senten, xerren i comenten però no es veuen ni es molesten. 





En una de les cares, i a una determinada alçada, enganxem una tira de paper. La tira ha de fer la volta al cavallet i ocupar tota la part del darrera.
Una mica més avall, i en la cara oposada a la primera, posem l'inici de la segona tira.






Per marcar el principi del dibuix situem el gomet i el títol i cadascú comença el seu dibuix. 











És important haver vist amb els nens, a classe, l'evolució del dibuix a través del video i insistir en que hi ha una línia de terra que s'ha d'anar allargant a conveniència. I animar els infants a situar elements del dibuix allà on interessi: sobre el terra o volant pel cel, afegint-hi detalls quan es tingui ganes, alternant elements que varïin el paisatge (terra pla, muntanyes, mar o qualsevol altra cosa que un imagini).
La condició final és, un cop acabat el paper, posar l'etiqueta "Fi" per concloure el dibuix.





I per donar-li el toc de gràcia, acolorir amb retoladors els elements que desitgin, com a simples notes de color que donin vivesa al dibuix.







Els resultats han quedat rics i vistosos. Els guardem ben enrotllats amb una goma i una etiqueta i ja estan llestos per portar-los a casa i gaudir amb els pares d'"Un viatge llarg".




"Fi".



Estàs en Divertiment: Un viatge llarg...tot dibuixant (P5) → Racó de plàstica.  Torna a Inici
↧
↧

GRAFISMES AMB GALETES

June 10, 2015, 9:28 am
$
0
0

RACÓ DE TRAÇ. GRAFISMES A PARTIR D'ELEMENTS DECORATS: LES GALETES.

Agrupament/sessió
Racó de traç.
En parelles.

Material 
•Galetes variades amb decoracions diverses i ben diferenciades entre elles.
•Siluetes de paper de color beix amb les formes de les galetes a copiar. 
•Fitxa de treball. (català / castellano)
•Retolador fi marró, cola i llapis.

Altres


Objectius 
•Descobrir elements gràfics i decoratius de l'entorn.
•Experimentar i produir traços amb limitació d'espai.
•Exercitar la producció de traços semicirculars amb frenada i continuïtat.
•Exercitar la percepció visual i coordinació òculomanual.

Descripció de l’activitat 
Adaptació d'una activitat de grafisme basada en l'aprofitament de la riquesa decorativa d'elements de l'entorn com són les galetes. 
La idea s'ha extret del quadern Grafomotricitat 3, col·lecció "Tres Tambors", d'Editorial Cruïlla (fitxa núm 17).
La seva autora és Núria Rodríguez Bodelón. La vaig conèixer en un curs que va fer en una Escola d'Estiu del MEM de fa uns quants anys i em va encantar perquè va transmetre un munt de bones idees remarcant la importància de relacionar la psicomotricitat i l'activitat gràfica a l'educació infantil.

La meva proposta a partir de la seva:
Us heu parat a badar en una prestatgeria de supermercat i descobrir la gran varietat de grafismes que es poden trobar en un producte tan apetitós com les galetes? Val la pena aprofitar aquestes dues característiques, el desig de menjar-los que desperten aquests dolços i la bellesa de les seves formes i decoracions, per treballar a la classe en el racó de traç o grafisme. Èxit assegurat... i la taula plena d'engrunes!

El primer, el material a punt:





Per aquest racó he buscat tres varietats de galetes amb formes i mides ben diferenciades. Per a cada tipus de galetes he preparat, retallades per mi, les formes corresponents en papers d'un color torrat similar al de les galetes.
Si es prefereix, les formes, es poden donar dibuixades en el full torrat per tal que els nens les retallin però jo he volgut que realitzin més grafismes i que hagin de dedicar el temps a copiar diverses vegades el mateix model.





Per tant, a la taula de treball, hi ha disposades un capseta amb les galetes i diverses siluetes de paper: dues corresponents a la galeta tipus Maria, dues per a la rectangular i tres cercles petits corresponents a les galetetes salades. Cola, retoladors i llapis.

Els alumnes han d'enganxar les siluetes de paper a la fitxa i començar les decoracions.
Han treballat directament amb el retolador fi de color marró ja que així s'aconsegueix el to més semblant al natural.









I finalment, la recompensa de poder menjar les delicioses galetes  que han estat "prohibides" sobre la taula tanta estona!!!


Una activitat complementària suggerida a la fitxa original és repetir la sessió en una altra ocasió treballant sobre plastilina:
"Repartiu plastilina i estris per marcar-la i animeu els infants a fer galetes. Després envernisseu-les perquè quedin lluents i deseu-les en capses de galetes assortides".
Jo no ho he provat de fer però sembla un treball molt interessant i d'alt contingut gràfic i de precisió motriu també.
Algú s'hi anima?





Estàs enGrafismes amb galetes (P5)→ Racó de traç.  Torna a Inici
↧

CUBS MULTILINK AL RACÓ DE MATEMÀTIQUES

June 26, 2015, 9:16 am
$
0
0

 RACÓ DE MATEMÀTIQUES. GEOMETRIA AMB CUBS MULTILINK.
Agrupament/sessió
Racó de matemàtiques.
En parelles.

Material 
• Cubs multilink.
• Fotografies de diversos models de construccions amb multilink.

Altres

Objectius 
•Discriminar atributs de posició i color en una figura dibuixada en dues dimensions.
•Reproduir amb fidelitat un model amb els cubs multilink.
•Aplicar estratègies de construcció del model seguint una seqüència ordenada de passos, per exemple: muntatge del primer pis, muntatge del segon pis, etc.

Descripció de l'activitat
Sessió de racons de matemàtiques amb material manipulatiu, els cubs multilink, per reproduir models de dues dimensions.

El material: els cubs.
Aquests cubs són coneguts també com cubs encaixables, cubs de multienllaç, policubs o multicubs i estan fabricats en plàstic. Tenen una mida molt adient a les mans dels nens. Alguns fabricants, fan correspondre els seus colors als de les regletes: blanc, vermell, verd clar, rosa, groc, verd fosc, negre, marró, blau i taronja.
Els multicubs s’uneixen entre ells per pressió. Cada cub té un piu en una de les cares mentre que la resta de les cares presenta un forat cilíndric per poder fer l’encaix. 
Es tracta d’un material molt versàtil que permet l’experimentació i adquisició de diversos aspectes matemàtics: construcció del valor quantitatiu del número, descoberta de l’espai en tres dimensions, codificació i molts altres, fins i tot per a educació primària i secundària. Però centrant-nos en parvulari, alguns usos interessants són:
  • Classificació, seriació i reconeixement de patrons
  • Experimentació i exploració de relacions espacials.
  • Comptatge d’elements i noció de quantitat del número.
  • Simetries...


Val la pena que els alumnes estiguin familiaritzats amb el material, que el manipulin lliurement, que estiguin acostumats a utilitzar-lo en activitats en gran grup per resoldre problemes com ara comptatge d’elements, copiar patrons, fer sumes (simbolitzant cada quantitat d’un color)... hi ha moltes ocasions interessants per treballar amb els multicubs.
Quan ja és un material conegut és el moment de deixar-lo al racó per treballar uns objectius concrets.

El racó de matemàtiques amb multicubs.
En aquesta ocasió he recollit una proposta molt interessant del blog Ma classe à Moâ. Consisteix en un taller on els nens tenen uns models per copiar: uns murs de diversa complexitat.
He fet una adaptació del full de ruta que ofereix la seva autora, que pot descarregar-se aquí.

Al racó, els alumnes treballen amb un sol full on hi ha 4 models per reproduir i on han de marcar si han aconseguit realitzar-los o no. En aquest cas només es demana la feina de manipulació i construcció dels models perquè és un procés entretingut però, si es considera, es pot complementar fent-los dibuixar en un full la figura que triïn.





.



Estàs en Cubs multilink al racó de matemàtiques (P5) → Racó matemàtiques.  Torna a Inici
↧

TresQuatreiCinc FA VACANCES

July 5, 2015, 10:04 am
$
0
0

TresQuatreiCinc fa vacances. 

Tornaré al setembre amb noves idees i materials.
(però em reservo el dret a obrir la paradeta si
 alguna cosa em crida l'atenció, o per fer retocs al blog)

Passeu un bon estiu!
↧
↧

RACONS DE TREBALL DIRIGIT A P3

August 11, 2015, 8:47 am
$
0
0


 METODOLOGIA. INICIAR EL TREBALL PER RACONS A P3

El treball per raconsés una metodologia que consisteix a organitzar l'aula en diversos espais on els alumnes, distribuïts en petits grups, desenvolupen tasques simultànies de manera autònoma. Les tasques en aquests racons són variades: poden ser de tipus cognitiu, manipulatiu-sensorial, simbòlic...
Es pot distingir entre Racons de treball dirigit i Racons lúdics, però ambdues situacions, de treball o lúdiques, són sempre espais rics d'aprenentatge per als nens.
Als racons de treball dirigit les activitats són més acotades, responen a una gradació de continguts més pautada i necessiten d'algun sistema de registre per part del mestre/a per assegurar-se que tots els alumnes les han realitzat. Els alumnes han de tenir clar quin és el resultat que s'espera de la seva activitat.
Els racons lúdics presenten activitats més obertes, en les quals els nens tenen més llibertat d'acció i de focalitzar els seus interessos. Hi desenvolupen l'activitat al seu aire realitzant una acció més manipulativa i d'experimentació amb el material.


Organitzar l'aula per racons, dirigits i/o lúdics, comporta oferir una gran varietat de propostes a les quals els nens s'enfronten autònomament, compartint la tasca amb els altres companys i/o amb l'adult. És una manera de treballar més creativa i flexible, en la qual el paper del mestre/a és dinamitzar els aprenentatges i animar els alumnes a participar en tots els espais d'activitat i aprenentatge.

Però acostumar els alumnes a aquesta dinàmica de treball no és una feina senzilla. Requereix el seu temps, tenir molta paciència, ser perseverant i ser capaç d'esperar a trobar resultats a mig termini. Un cop els nens de la classe han interioritzat aquest funcionament es mostren encantats d'aquesta manera de treballar i reclamen sovint: que no fem racons, avui?

Els Racons de treball dirigit a P3. Comencem?
Hi ha moltes maneres d'organitzar l'estructura dels racons dirigits. Aquesta comença de manera respectuosa la introducció dels racons a l'aula de P3.
Els primers dies.
Els alumnes de P3 quan arriben a l'escola tenen una primera gran feina imprescindible que és acostumar-se al nou espai escolar, a adults desconeguts (mestres, TEIs, monitors de menjador), a companys nous i a rutines i funcionaments diferents als que estaven habituats. Necessiten, més que cap altra cosa, situar-se afectivament i emocionalment, guanyar seguretat i confiança i fer-se seu el nou entorn. Primer de tot, cal respectar el seu tempo.
Passada l'adaptació ja es pot començar a fer un tastet de treball autònom.
En una jornada escolar de matí i tarda, és aconsellable dedicar els matins per iniciar els racons de treball més dirigit. Les tardes són millors per fer altres activitats o per treballar en els altres racons, d'una organització més lliure.
A mitjans del primer trimestre (octubre o novembre), segons la maduresa emocional del grup de nens, pot ser un bon moment per començar.

Com organitzar-se?
Per establir un patró de funcionament de les sessions de racons que els nens puguin assimilar fàcilment partirem d'una pauta tancada de participació als racons. És a dir, els nens no trien lliurement el racó (això ho deixarem per als racons lúdics) sinó que s'establirà un torn decidit pel mestre/a.
L'organització dels alumnes en grups i equips que faran rotacions és una qüestió important:
És interessant dividir el grup d'alumnes en dues meitats o dos grups que es mantindran tot el curs. Cada mig grup pot triar un nom que l'identifiqui i els ajudi a agrupar-se ràpidament. L'agrupament de mig grup pot ser útil per organitzar-se de manera àgil en molts moments de la jornada: per fer desdoblaments si ve el mestre/a de reforç, per fer dos equips en jocs a la rotllana, per treballar en petit grup dins de l'aula amb la supervisió del mestre/a mentre els altres companys fan un treball més autònom...
Però encara caldria una segona divisió dels grups: cada mig grup-classe s'ha de dividir en dues meitats més:  els equips (equips de treball A, B, C i D, cadascun amb uns 6 nens aproximadament), tal com es mosta al següent esquema:



A P3 una manera una manera simple i efectiva d'identificar aquests petits equips és assignar-los un color: equip blau, equip verd...
Aquests equips poden variar cada trimestre, barrejant els nens per propiciar que es vagin coneixent millor entre ells, però sempre dins del mig grup en què es trobaven.
Els equips A, B, C i D són els grups d'alumnes que en les sessions de treball dirigit treballaran autònomament als racons. Per contra, els dos mitjos grups treballaran a part sota la tutela del mestre/a.
A partir d'aquesta organització dels alumnes es poden iniciar els racons.

Com és una sessió de racons de treball dirigit a P3?
En una sessió de racons la distribució de grups i equips es realitza de la següent manera:
El mestre es queda amb un dels mitjos grups a la TAULA GRAN de treball. L'altre mig grup-classe es desdobla en els seus dos equips i cada equip va a un RACÓ DE TREBALL autònom.




Inicialment la sessió té una durada d'uns 20-30 minuts. Els espais de treball són sempre tres: la Taula Gran i els Raconets 1 i 2. En una sessió no hi ha rotacions perquè els nens facin la feina que han fet els altres, és a dir, els alumnes fan únicament l'activitat d'aquell racó. Si es treballa al matí, abans del pati, poden esmorzar quan han acabat.




La feina a la TAULA GRAN. S'hi fa el treball d'activitats relacionades amb conceptes de tres grans blocs d'aprenentatges: llenguatge verbal, matemàtiques i descoberta de l'entorn. Hi participa un dels mitjos grups i el mestre/a està en tot moment amb els alumnes. El concepte o activitat s'explica i es realitza primer a l'espai de rotllana amb aquest grup. Es procura donar l'oportunitat de manipular el material, potenciar la conversa, compartir l'activitat entre tots... i després passar a la taula gran per fer la tasca corresponent i, si n'hi ha, la fitxa.
El mestre/a guia l'activitat a la rotllana i supervisa individualment la realització de la feina a taula. No sempre han de ser feines amb un suport de fitxa, de vegades poden ser treballs cooperatius per construir alguna cosa relacionada amb un projecte, un treball plàstic, manipular material per descobrir-ne relacions matemàtiques entre tots.




Els RACONS PETITS O RACONETS es realitzen per equips (A, B, C i D). En ells es programen feines de manipulació lliure, que no necessitin el control de la mestra. És l'espai on es potenciarà l'aprenentatge de la seva autonomia.
A P3 els raconts contenen activitats breus, fàcils de comprendre pels nens. És important anar acostumant els nens a saber estar una estona concentrats en l'acció, a acceptar que no es pot cridar el mestre/a contínuament, a gaudir de compartir la feina amb els companys, a ajudar-se entre ells i a manipular correctament i endreçar el material.
Val la pena aprofitar el mestre/a de reforç o la TEI tant com sigui possible per adaptar els nens a la dinàmica dels racons, que estigui al cas dels dos raconets, i també perquè faciliti el desenvolupament d'activitats més complicades o que generin conflictes (compartir el material, elaborar collarets seguint una seriació...).


Quantes sessions?
La periodicitat de les sessions ha d'anar lligada amb el que permeti l'horari establert i les preferències del mestre/a. En principi no hi ha un número de sessions millor que un altre però sí que cal tenir en compte que si es realitza amb una cadència els nens interioritzen més fàcilment el sistema de treball i els hàbits. Per exemple, una sessió diària d'uns 20-30 minuts, quatre dies per setmana, és una periodicitat correcta. Això fa necessària una rotació dels equips i els mitjos grups, setmanalment, perquè tots els alumnes passin per totes les activitats: dos raconets (per exemple, un amb plastilina i l'altre amb encaixos) i dues activitats de mig grup amb el mestre/a (com ara, feines de matemàtiques i llenguatge verbal).
En el cas de l'activitat de la taula gran, el mestre/a repeteix l'activitat amb els dos grups.
Aquest seria un esquema de rotació setmanal:




Graella de control.
Per assegurar que la rotació dels racons es compleix es pot fer una graella de l'estil del quadre anterior i anar marcant diàriament els grups que han passat per cada racó. És important que els nens sàpiguen a quin grup pertanyen per organitzar ràpidament la sessió de treball. Una bona manera és buscar un motiu (dibuixet o color) per a cada grup de 6 nens. (Exemple: A la Classe dels Astronautes els equips podrien ser: coet blau, coet vermell, coet groc i coet verd. I caldrà preparar cartells penjats a la paret amb fotos i noms dels nens  per tal de reforçar-ho visualment).

Quins continguts?
Com que l'objectiu principal dels raconets és acostumar els nens a una dinàmica de treball autònom, inicialment els continguts d'aquests raconets seran jocs manipulatius molt lliures i oberts (plastilina, encaixos, mosaics...) als quals es puguin entregar amb una certa llibertat. Més endavant s'anirà augmentant la complexitat i exigència de les tasques (fins i tot poden acostumar-se a fer tots sols feines sobre paper -amb consignes clares i senzilles- però que puguin realitzar-les aplicant criteris propis: retallar i enganxar, acolorir un dibuix...).

A mesura que avança el primer trimestre es va definint la temàtica dels raconets. A P3 es pot convertir el Raconet 1 en Raconet de Descobertes (més manipulatiu i d'experimentació amb el  material) i el Raconet 2 en Raconet de Plàstica (relacionat amb la representació plàstica fent servir diferents tècniques i suports).

Aquestes són algunes idees d'activitats que es poden proposar en els raconets:


Grafisme sobre CD's amb retoladors veleda / cargolar i descargolar / modelar plastilina i pedretes de colors...


...buscar les lletres del nom / dibuix lliure amb ceres / retallar i enganxar lliurement fent una composició...


...cosir figures / pintar un dibuix / retallar serrells...


...retallar i enganxar amb consignes determinades / resseguir el nom dels companys / jugar al Coloredo...



...modelatge lliure amb plastilina / jugar a fer composicions amb pius de colors / joc simbòlic amb ninos petis i fustetes...


...enfilar boles / dibuix lliure a les pissarretes blanques / joc lliure amb pinces i cilindres de cartró...


...tapar els punts amb gomets / punxar un camí / resseguir una línia i decorar-la amb gomets... les possibilitats no s'acaben! Sempre es troba una altra idea.



I, finalment, una mica de planificació.
A banda de les qüestions organitzatives, hi ha una altra eina que facilitarà la nostra tasca a l'hora de començar a treballar per racons: la programació dels racons.
Consisteix en un document, no cal que sigui gaire complex, que reculli una seqüència d'activitats (almenys per trimestre), per donar coherència a la tria de continguts dels racons i poder establir una gradació d'habilitats i aprenentatges per desenvolupar.
Es pot veure un exemple d'aquesta programació en els següents enllaços, en aquest cas és per a tot el curs.


programació racons P3 català/ Programación rincones 3 años castellano

Partir d'una base ajuda molt. El mestre/a ha d'intentar ser curós per complir amb el que s'ha programat però alhora prou flexible per introduir variacions en l'ordre si l'interessa o per aprofitar per al racó situacions del moment que s'estiguin vivint a la classe.




Amb això n'hi ha prou per començar. 
Hi ha mil maneres d'aplicar la metodologia dels racons. Aquí s'han exposat alguns punts claus que són interessants per reflexionar. No són els únics i admeten qualsevol altra interpretació professional, és més, cada mestre/a acabarà trobant la seva pròpia manera. En tot cas, és com es duen a terme a TresQuatreiCinc. I Funcionen!





Bibliografia:




Estàs en Racons de treball dirigit a P3 (P3) .  Torna a Inici
↧

CARTA ALS REIS

December 20, 2014, 11:14 am
$
0
0




RACÓ DE PLÀSTICA. CARTA ALS REIS

Agrupament/sessió
Sessió de plàstica.
Gran grup però admet agrupaments diversos (mig grup, parelles).

Material 
• Full de treball DIN A 3.
• Catàlegs de joguines de Nadal.
• Cartolines metal·litzades.
• Cola.
• Tisores.
• Retolador permanent.


Altres


Objectius 
•Elaborar la carta als Reis.
•Retallar amb precisió fotografies de revistes.
•Escriure lliurement paraules (noms de joguines).
•Realitzar una composició al voltant d'un dibuix donat.
•Participar de les tradicions del Nadal.


Descripció de l'activitat
Activitat per una sessió de plàstica (o dues).

Immersos en plena campanya publicitària de Nadal des de finals de novembre, tradicions com el Tió, el Pare Noel o el Reis Mags de l'Orient estan presents també a l'escola i són aclamades pels nens. Fa dies que en parlen: de decoracions nadalenques, del calendari d'Advent, del Tió que ja ha arribat a les seves cases i... dels regals de Reis.
S'hi suma que fa uns quants anys, pur marketing, uns repartidors regalen catàlegs de joguines a les criatures a la sortida de la nostra escola en dies estratègics i... tot es trastoca una mica.

No ho dic en negatiu. Els nens ho viuen amb entusiasme i en l'ambient de la classe es nota aquesta il·lusió. Es fa impossible no aprofitar-la per treballar.
Per tant: les tradicions d'aquestes dates? a seguir-les!, les vivències que expliquen els nens? a acollir-les!, i els catàlegs de joguines? a treure'n profit, entre d'altres coses, per fer la carta als Reis!.

D'això va aquesta activitat: Una altra versió de Carta als Reis.

La manera més simple de Carta als Reis i que segur que tots hem fet alguna vegada és posar els nens a treballar retallant els catàlegs i escrivint el nom d'algunes joguines, amb més predomini d'una cosa o l'altra segons les capacitats i el curs dels alumnes.
De fet és la tècnica que he tornat a triar però, com que m'agrada variar i tenia moltes ganes de reflectir l'alegria dels nens per les joguines que noto aquests dies, m'ha vingut de gust proposar una carta-collage a la classe de P5 amb predomini de la imatge. Pretén ser una cosa així com una metàfora visual de la il·lusió i desig dels nens i nenes per les joguines de Reis.

La inspiració plàstica va venir del blog Le DADA de l'Enfant Terrible, on vaig trobar uns caps plens de pensaments...




La idea d'uns caps transparents que deixen a la vista els anhels, pensaments o estats d'ànim em va semblar fantàstic per la carta als Reis d'aquest any. I m'ho vaig guardar com a recurs a fer quan hi hagués l'ocasió.

He modificat el material descarregable (dona, home) que ofereixen al blog esmentat i l'he convertit en uns caps més infantilitzats que simbolitzen els nens o nenes de la nostra classe. L'he imprès en DIN A 3 perquè els nens tinguin prou espai per enganxar tot el que vulguin.

A partir d'aquí els alumnes trien el cap que els identifica, i l'omplen de les joguines que voldran demanar als Reis. Finalment es completa el collage amb unes tires de cartolina de colors llampants on escriuen els noms d'algunes joguines.

Sembla una proposta força pautada però la personalitat de cadascú s'hi veu plasmada: des dels nens que es conformen amb unes quantes joguines als que es demanen tot el catàleg, des dels que prefereixen confiar en les imatges als que volen deixar-ho ben clar amb el text escrit, des dels que volen joguines creatives als que són fans del merchandising de les sèries de dibuixos preferides... i s'observa, també, que encara ens queda molta feina per la coeducació!

N'hi ha per entretenir-se una estona analitzant aquestes cartes:























Bé, les cartes ja estan fetes! Aviam si els Tres Reis compliran amb la seva seva part...





Estàs en  Carta als Reis (P5)→ Plàstica P5.  Torna a Inici
↧

VA DE TAPS!

December 26, 2014, 1:40 pm
$
0
0


RACÓ DE LES SORPRESES. CLASSIFICAR LLIUREMENT UNA COL·LECCIÓ DE TAPS

Agrupament/sessió
Racó de les sorpreses.
En parella.

Material 
• Taps d'ampolles i recipients diversos.
• Maleta classificadora amb tapa.
• Targetes que identifiquen els diferents tipus de taps. (Es poden descarregar aquí)

Altres



El Racó de les sorpreses deu aquest nom a que és un racó on les activitats poden ser de qualsevol tipus, és a dir, són "sorpresa".
Es diferencia dels altres racons en què als altres, el propi nom del racó ja dóna una indicació del que es farà: el racó de traç sempre té activitats de grafisme; el racó de matemàtiques, activitats relacionades amb els nombres i altres conceptes matemàtics; el racó de llegir i escriure, activitats d'escriptura…

Al racó de les sorpreses hi poden trobar qualsevol cosa, des d' activitats d'experimentació, de manipulació lliure d'objectes i materials, jocs de construcció, d'instruccions del procés d'elaboració d'algun objecte...

Objectius 
•Ser capaç d'abstreure una o més qualitats dels objectes.
•Classificar el material proporcionat a l'activitat, els taps, segons criteris triats pels alumnes.
•Etiquetar amb les targetes els grups que s'han creat.
•Modificar els agrupaments, si és necessari, per fer fer-hi correspondre les targetes correctament.
•Treballar en equip i arribar a acords.

Descripció de l’activitat 
Activitat de manipulació lliure i de descoberta de les relacions que poden establir-se entre els objectes d'una col·lecció de taps de recipients diversos.

Els taps, material de rebuig al nostre abast amb un cost econòmic "0" i moltíssimes possibilitats, tenen molts aspectes interessants com és la vistositat dels seus colors, a més de la diversitat de formes que presenten, i també la resistència del material de què estan fets. Als nens els agraden els taps. Són, per tant, un material ideal per al treball de les classificacions al Racó de les sorpreses.



Donada una col·lecció de taps, els nens treballen lliurement al racó, descobrint relacions entre ells, abstraient la qualitat definitòria que els interessa en cada cas, trobant similituds i diferències i tot tipus de relacions lògiques per fer una classificació.

Disposen d'una maleta de compartiments amb tapa, per tal que en acabar la classificació la deixin tancada al racó i que la mestra la pugui revisar a posteriori.





Entre el material hi troben, també, un conjunt d'etiquetes que han de ser llegides (es pot enganxar al darrera un referent visual de color o forma per ajudar els alumnes que no puguin desxifrar encara el missatge escrit) i dipositades finalment, en acabar la col·lecció, al compartiment que correspongui.
Aquestes etiquetes fan referència als principals atributs de la col·lecció, però els taps poden classificar-se segons diferents criteris.

A 5 anys, les classificacions per mida i color comencen a estar superades i es resolen amb facilitat. Per això es poden seleccionar els taps de la col·lecció parant petites "trampes", és a dir, buscant elements que tinguin dues qualitats potents i susceptibles de classificació.








Per exemple: entre els taps blaus es poden trobar de grans, de blaus pròpiament dits i dels "que s'obren". Això permet ajuntar-los tots sota l'etiqueta "BLAUS", o bé establir dos grups: "GRANS" i  "BLAUS" o fer tres subgrups: "GRANS", "BLAUS" i "QUE S'OBREN"...




O un altre exemple: entre els taps VERDS n'hi ha de plàstic verd, de "xapes" o dels "que s'obren"...
Els alumnes decideixen la qualitat que els interessa que defineixi l'element i en una col·lecció es poden trobar "TAPS QUE S'OBREN" de color verd i blau tots barrejats i en una altra col·lecció els taps que s'obren i són de color verd i les xapes verdes poden aparèixer junts amb l'etiqueta "TAPS VERDS".


El que importa realment és que arribin a la decisió de la qualitat que defineix cada compartiment de la maleta. I que  aquest quedi correctament etiquetat.






En aquest sentit el procediment que es proposa és, en primer lloc, muntar la col·lecció segons el criteri que decideixin els dos companys. Quan tenen tot el material repartit han de fer-hi correspondre les etiquetes i fer les comprovacions. Si al compartiment etiquetat hi ha algun element que falla, l'hauran de resituar.





Quan la maleta es tanca, els nens esperen que la mestra la revisi amb ells i escolti els raonaments que han fet per arribar a aquella classificació. En cas d'haver-hi errors, és el moment de plantejar-los i que els nens trobin la solució.

És una activitat força entretinguda i que dóna per una bona estona de treball de contingut lògic. No s'hi ha afegit cap altra feina o fitxa complementària.




Estàs en Va de taps! (P5) → Racó de les sorpreses.  Torna a Inici
↧
Search

DESPLAÇAMENTS EN UNA QUADRÍCULA

January 5, 2015, 7:31 am
$
0
0


JOCS DE MATEMÀTIQUES. DESPLAÇAMENTS EN UNA QUADRÍCULA. 
Agrupament/sessió
Jocs de matemàtiques.
Gran grup.

Material 
•Targetes amb fotografies atractives
•Pissarra i retoladors (o qualsevol altre suport)

Altres

Objectius 
•Aprendre a situar-se espacialment en una quadrícula d'imatges.
•Habituar-se als conceptes de direcció: dreta, esquerra, amunt i avall.
•Aprendre a utilitzar les fletxes com a codis visuals.
•Ser capaços de descodificar un codi de fletxes que implica un recorregut a endevinar.
•Ser capaços de codificar un recorregut entre dues imatges de la quadrícula.
•Utilitzar referents físics de la classe per situar-se en la quadrícula.
•Participar de forma activa en el joc.

Desenvolupament 
Joc-divertiment en gran grup per començar a situar-se espacialment dins d'una quadrícula, practicar l'orientació espacial, descobrir camins entre una imatge i una altra i, iniciar-se en l'ús de les fletxes.

Hi ha jocs comercials i materials específics per treballar tot això. Recentment n'he descobert un parell de molt interessants:


De desplaçaments dins d'una quadrícula


I de recorreguts codificats

Són una xulada i adients al parvulari. La llàstima és que resulten caríssims i, per a la meva classe, inassequibles. Però, vista la idea, penso que es pot treure profit de qualsevol rampoina que tinguem per classe, i treballar els mateixos conceptes. O això és el que em proposo.

L'experiència a la meva classe:
He fet servir un material de llenguatge verbal ja que tenia. Consisteix en un conjunt d'imatges molt atractives que he distribuit, davant dels nens, en forma de quadrícula a la pissarra. L'efecte visual tan heterogeni i la curiositat per veure què faig ja és prou motivació i els nens s'ho miren expectants.

Comença el joc. Els proposo partir d'una imatge per anar a buscar-ne una altra.
-Com ho haurem de fer si comencem des de l'esponja en forma de flor per arribar a la gallina?
Els aviso que només podrem fer "salts" de quadre en quadre, d'un en un, i haurem d'indicar si els salts són cap amunt o cap avall, cap a la dreta o cap a l'esquerra. Podem indicar-ho amb fletxes.

(Cal tenir en compte que els conceptes dreta i esquerra, si bé els tenen clars visualment, encara no els relacionen amb la nomenclatura adequada ni tampoc els tenen integrats en el seu esquema corporal.
És un bon moment a aquestes edats per introduir la reflexió d'aquests conceptes, ajudar als alumnes a practicar-los i donar-los referents físics per facilitar-ho. Per això, en el meu cas, en parlar de la dreta i l'esquerra hem fet la verbalització cada vegada: cap a l'esquerra, és a dir cap a la paret de la classe, o bé, cap a la dreta, és a dir, cap a la vidrera del pati. Amb aquests petits suports ha sigut molt fàcil anomenar correctament la dreta i esquerra).










Hem repetit l'exercici algunes vegades. Mentre ells verbalitzen jo recullo en una pissarreta el codi de fletxes. I finalment observem el codi sencer: "dues fletxes cap avall, quatre fletxes a la dreta, aquesta és la manera d'anar des de l'esponja fins la gallina".
També s'adonen que hi ha molts altres camins possibles.
Realment han estat molt motivats.

Com a joc en gran grup, hem realitzat sessions curtes durant alguns dies més.
Hem anat introduint variacions. Per exemple, "Donat un codi:    ← ← ↓ ↓ ← ← ↓ si partim de la cullera, on anirem a parar?".











I el procés invers: "Indiquem el codi de fletxes per anar des del rellotge fins al plat de sopa".










I encara se'n poden fer més:
"Donats dos codis, quin és el correcte per anar del rellotge fins a la sopa?"...
Es pot anar incrementant la dificultat mentre els alumnes ho segueixin. De fet, hem realitzat l'activitat durant el primer trimestre de P5 i ha funcionat molt bé.

És un treball amb tot el grup classe amb la intenció de verbalitzar, discutir, confrontar idees, i anar interioritzant els conceptes espacials, la codificació i la descodificació. 

He deixat el material a la pissarra durant uns dies i he vist que els nens van a jugar-hi lliurement, es dicten desplaçaments entre les fotografies, es fan endevinalles ("Com aniries de l'estrella de mar a l'elefant?"). 
També he notat que les fletxes han començat a ser un element important a la classe: els nens dibuixen fletxes per tot arreu!






Estàs enDesplaçaments en una quadrícula (P5)→ Matemàtiques P5.  Torna a Inici
↧
↧

MOSAIC DE COLORS

January 17, 2015, 1:19 pm
$
0
0


RACÓ DE LES SORPRESES. MOTRICITAT FINA AMB PINCES I BOLES

Agrupament/sessió
Racó de les sorpreses.
En parella.

Material 
• Estora de banyera amb ventoses.
• Col·lecció de boles de diverses mides, textures i duresa: pom poms, bales de vidre, boletes petites de porexpan vermell, perles planes de vidre, lluentons (i qualsevol altre material petit i vistós que es consideri adient).
• Pinces de fusta o bambú de diverses mides: grans, petites. 
• Pinces de depilar per manipular els lluentons.

Altres



El Racó de les sorpreses deu aquest nom a que és un racó on les activitats poden ser de qualsevol tipus, és a dir, són "sorpresa".
Es diferencia dels altres racons en què als altres, el propi nom del racó ja dóna una indicació del que es farà: el racó de traç sempre té activitats de grafisme; el racó de matemàtiques, activitats relacionades amb els nombres i altres conceptes matemàtics; el racó de llegir i escriure, activitats d'escriptura…

Al racó de les sorpreses hi poden trobar qualsevol cosa, des d' activitats d'experimentació, de manipulació lliure d'objectes i materials, jocs de construcció, d'instruccions del procés d'elaboració d'algun objecte...

Objectius 
•Confegir un mosaic de boles de colors sobre la superfície de ventoses d'una estora de banyera.
•Exercitar la coordinació òculo-manual i la precisió dels moviments.
•Exercitar la prensió amb les mans en manipular les pinces i les boles.
•Gaudir del procés de creació d'una composició artística.
•Traslladar l'experiència a la fitxa de treball (optatiu).

Descripció de l’activitat 
Activitat de motricitat fina amb un aire artístic que consisteix a fer una composició de boles de colors sobre una estora de banyera. Com si fos una mena de mosaic.

El material al racó: 
Es necessita una estora de banyera de la qual s'aprofita la cara inferior, la de les ventoses, i que constitueix el suport on treballar. A més a més hi ha una col·lecció variada de boles i altres elements de diferents característiques: toves, dures, grans, petites, pesants, lleugeres... a ser possible de colors vistosos i atractius i també diverses pinces de fusta de diferents mides.






Finalment hi ha una altra capseta amb lluentons molt petits, i un parell de pinces de depilar, que són l'únic estri que permet agafar amb precisió els lluentons. Aquest material es reserva per al final i requereix molta més destresa. S'ha de dir, però, que els nens estan encantats amb aquest petit tresor brillant que dóna l'acabat perfecte al mosaic.









L'objectiu de tota aquesta varietat de materials és que els nens triïn els estris més efectius per manipular les diferents boles, que adaptin la seva prensió de les pinces a la consistència i mida del material, que la gradació sigui de més gran i tou a més petit i dur...

D'entre les diferències en el material hi ha: pom poms grans i petits de llana, bales de vidre que poden relliscar de la pinça, perles planes de vidre que són difícils de pinçar, boletes vermelles de porexpan que són molt lleugeres, es carreguen d'electricitat estàtica i no és fàcil deixar-les allà on es vol i, finalment, lluentons petits de colors vius que només poden agafar-se amb força perícia i paciència amb les pinces de depilar.

A partir d'aquí la parella d'alumnes, treballant a dues mans, comença la seva creació.  






















Es pot fer, com a treball de recollida de l'experiència, una sencilla fitxa on els alumnes reprodueixin a grans trets l'aspecte del mosaic.
Jo la proposo com una possibilitat ja que hi ha alumnes que s'entretenen a fer una composició molt elaborada i rica en detalls i ocupen la gran part del temps de la sessió a confegir el mosaic. En canvi, amb alumnes que acaben en un moment i no hi donen gaire importància als detalls de decoració, els demano de fer la fitxa.






















.




Estàs en Mosaic de colors(P5) → Racó de les sorpreses.  Torna a Inici
↧

I SI DEIXEM LES FITXES NOMÉS PER A P5?

September 1, 2015, 1:37 pm
$
0
0

DOSSIER DE FITXES DE MATEMÀTIQUES PER A P5

Agrupament/sessió
Treball individual.

Material 
•Fitxes de l'alumne per teballar el llenguatge escrit matemàtic
(Pdf català / Pdf castellano)

Altres


Algunes reflexions per justificar aquest recull 
Tots ens hem trobat que l'escola tria un llibre de text que ens encotilla i no ens permet treballar de gust. És un inconvenient que pot aprofitar-se per reflexionar, per plantejar com es volen treballar les matemàtiques en l'educació infantil, per documentar-se i recollir les bones idees que comparteixen altres mestres, per elaborar un material propi i... finalment, proposar-se com a cicle canviar algunes coses.

És el que ha passat a la meva escola. Ens interessava, especialment, el plantejament de les activitats matemàtiques vivenciades i dutes a terme amb materials manipulatius, en gran grup, als racons... i, només com a complement, seguir algun quadernet editorial adequat per a cada nivell del parvulari. Després de provar diverses editorials i col·leccions, no n'hi havia cap que ens fes el pes i hem decidit prescindir-ne i confeccionar el nostre propi material escrit. Val a dir que, després d'haver arraconat les fitxes, un curs rere l'altre hem apostat per metodologies cada vegada més dinàmiques i motivadores. El resultat és un calaix d'activitats manipulatives, orals i experimentals que ens proporciona la tranquil·litat de treballar amb una base estructurada mínimament per estalviar-nos el llibre de matemàtiques.

Tot i així els dubtes persisteixen: com aprendran els nostres alumnes les grafies i altres representacions matemàtiques que és necessari exercitar per assolir-les? La resposta que hem trobat és realitzar sobre paper només determinats continguts matemàtics.

De fet, no és un plantejament original nostre. Ja fa temps que en la didàctica de les matemàtiques hi ha força autors que releguen les fitxes a un segon pla i en recomanen un ús esporàdic. Àngel Alsina(1) ho il·lustra molt bé amb la seva "Piràmide de les necessitats educatives matemàtiques".





Per a Alsina la seqüència didàctica desitjable per afavorir l'aprenentatge de continguts matemàtics a l'etapa infantil és,  per aquest ordre:
  • Partir  de situacions matemàtiques quotidianes a l'aula i les rutines.
  • Planificar adequadament activitats amb materials manipulables (experimentació amb material).
  • Aprofitar tot tipus de jocs reglats de contingut matemàtic, jocs amb daus, cartes, jocs de taula...
  • Tenir en compte els recursos literaris (cançons, contes populars i altres, dites...)
  • Recolzar-se, de tant en tant, en els recursos tecnològics (programaris amb activitats i jocs didàctics matemàtics, apps didàctiques d'interès a l'aula...)
  • i, finalment, la utilització de recursos gràfics i fitxes.
I és que la realitat sembla confirmar que és al final del cicle d'educació infantil que els alumnes estan madurativament preparats per iniciar-se en la representació simbòlica i el coneixement del llenguatge matemàtic i, que l'experimentació i la manipulació dels materials, juntament amb l'acompanyament dels seus mestres, són el principal motor d'aprenentatge en els anys previs.

Hi ha altres autors que hi coincideixen: M. A. Canals(2) arriba a la mateixa conclusió quan parla del benefici d'iniciar el camí al simbolisme i el llenguatge gràfic matemàtic després de proporcionar moltes experiències matemàtiques "viscudes" a l'aula amb els alumnes. "L'expressió de totes les relacions matemàtiques adquirides a través de la manipulació i experiències, en un moment en el qual ja estan capacitats, els ajuda a prendre consciència i a consolidar el seu coneixement. Alhora és interessant perquè obre un camí en el camp de la utilització dels símbols".

Arribats fins aquí... per què no es dediquem a viure i tocar les matemàtiques amb els nostres alumnes, i deixem les fitxes de matemàtiques, només, per a P5?

Aquesta és la proposta de fitxes que faig des de TresQuatreiCinc: un recull de fitxes que he anomenat "NUMERACIÓ I ALGUNA COSA MÉS..., Matemàtiques P5". 



Un recull de només unes quantes fitxes, una a la setmana, 12 en un trimestre. Les activitats que hi apareixen s'han recollit a la xarxa a partir de propostes de nombrosos mestres que les han realitzat a les seves aules. També n'hi ha de creació pròpia. 
S'ha intentat que siguin variades, que plantegin mínimament un repte, que impliquin raonament i que permetin, al moment de la correcció, una comprovació. S'hi alternen alguns exercicis més mecànics de la grafia perquè dominar el traç de les xifres també és necessari.
S'inclouen sobretot activitats de numeració però també de lògica, percepció espacial, de desplaçament en una quadrícula i d'atenció visual. Bàsicament activitats que permeten una representació gràfica o una resolució sobre paper, sense perdre de vista l'objectiu didàctic matemàtic de l'activitat.
Alguns aspectes de numeració que es poden trobar en aquest recull són:
  • Comptatge dels elements d'un conjunt
  • Diferents tipus de seriacions amb símbols que es van repetint
  • Correspondències quantitatives, és a dir, atenent una determinada quantitat, fer conjunt o grups d'elements (quants n'hi ha?, sobren elements?, en falten?)
  • Comparacions directes entre conjunts tenint en compte la quantitat o relacions d'equivalència (resoldre quadres cartesians, fer conjunts amb "tants elements com..." els d'un conjunt de mostra)
  • Classificació de conjunts per la quantitat (identificar conjunts que tenen una determinada quantitat d'elements)
  • Reconeixement de les grafies numèriques



Bibliografia:
(1) ALSINA, À (2013): "La numeració i el càlcul a l'Educació Infantil. De la mecànica a la comprensió". Guix d'Infantil, núm. 71, p.28-33
(2) CANALS, M.A. (2009): Primers nombres i primeres operacions. Barcelona. Rosa Sensat.




Estàs en I si deixem les fitxes només per a P5? (P5)→ Matemàtiques P5.  Torna a Inici
↧

LA FIGURA HUMANA: UN CLÀSSIC A P3

September 25, 2015, 10:49 am
$
0
0


PLÀSTICA/DIBUIX. ESQUEMA CORPORAL I REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA.
Agrupament/sessió
Plàstica.
Mig grup mentre l'altre mig grup fa racons de joc autònomament.

Material 
• Paper i llapis (o retoladors)
• Ulls mòbils de diferents mides.

Altres


Objectius 
• Adquirir progresivament precisió en el traç. 
• Avançar en les capacitats de representació de la realitat (un mateix).
• Deixar constància de l'evolució en l'adquisició del propi esquema corporal i elaborar un recull per portar a casa a final de curs.


El dibuix és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infantesa i que ens permet conèixer diferents aspectes del desenvolupament infantil. Dibuixar és una activitat plaent des del primer moment en què l'infant és capaç d'agafar un estri que guixi i, d’altra banda, és una forma d’imitació de la realitat. Té un important component cognitiu, ja que reflecteix la comprensió que l’infant té de la realitat, la seva representació espacial i de quina manera concep les coses. 
L'evolució de la producció gràfica que culminarà en el dibuix figuratiu és una qüestió que ha estat descrita àmpliament pels psicòlegs evolutius en nombrosos estudis. A grans trets aquesta evolució segueix unes etapes molt clares i marcades:
La primera etapa es la etapa del gargot. Primer un gargot molt descontrolat, després més definit i finalment un "gargot amb nom", que sense aconseguir tenir definició sí que té un significat per a l'infant. Dins d'aquest període, abans d'anar a l'escola, el nen comença a donar nom als seus dibuixos però els modifica a mida que progressa aquest dibuix i el que va començant sent un gos es transforma en una piscina i finalment pot ser un vaixell. 
Més endavant, entre els 3 i 4 anys, es travessa la següent etapa, coneguda com etapa preesquemàtica i que es caracteritza per la recerca conscient d'una forma al moment de dibuixar.

LA FIGURA HUMANA. 
Es podria dir que la representació de la figura humana és un dels temes preferits dels infants a l’inici de l'etapa preesquemàtica. Apareixen els primers dibuixos de persones, ninots molt característics, que acostumen a ser cercles amb marques que representen els ulls, el nas i la boca. És una forma similar a un capgròs que, a mesura que l’infant creix, també evoluciona: d'aquest cap sortiran unes línies que seran braços i mans rudimentàries, hi apareixeran cames i peus, més endavant el tronc, molt abans que el coll... Finalment, cap als cinc anys d’edat la figura humana aconsegueix una certa estabilitat en la configuració. El tronc apareix dividit entre la part superior i inferior i es pot distingir gràficament el sexe masculí del femení.
Dins d'aquesta evolució gràfica s'evidencien grans avenços pel que fa a la consciència i sensibilitat respecte a les parts del propi cos. Són el fruit de totes les vivències del nen en el seu entorn més immediat. I tot plegat contribueix a l'organització i interiorització del propi esquema corporal.
L'evolució del dibuix, com la d'altres habilitats (motrius, de parla, de maduració emocional...) en aquests tres anys del parvulari és espectacular. La gràcia és que en el cas del dibuix és fàcil conservar un registre d'aquests progressos en forma de recull de dibuixos. Una activitat molt bonica i emotiva és elaborar aquest dosssier durant l'any que els alumnes fan P3 (o si es vol, fins a P5) per entregar-ho als pares a final de curs.

Descripció de l’activitat 
El dossier "Així sóc jo / llibreta de dibuixar-me".
Consta de 10 fulls, decorats amb un marc que enquadra un espai en blanc on els nens han de dibuixar-se. Els fulls corresponen als mesos del curs i tenen, a més a més, un espai on han d'escriure o copiar el seu nom.
L'activitat consisteix a programar mensualment una sessió per tal que els alumnes es dibuixin i recollir els fulls en un dossier final.

De fet és un recurs molt utilitzat a totes les escoles. Per aquesta ocasió, he elaborat un document amb els fulls decorats amb els marcs i un escrit introductori per explicar bé als pares quin és el sentit d'aquest treball. Si a algú li interessa es pot descarregar aquí (en versions catalana o castellana):



Per variar (jo no ho havia fet mai així), he afegit la possibilitat d'enganxar "ulls mòbils" a les creacions dels nens. Ens ha servit per reflexionar a posteriori sobre el dibuix realitzat: els alumnes analitzen la seva creació i conversant amb mi situen novament els ulls en l'esquema corporal. Tot i que no en tots els casos els és fàcil interpretar aquest dibuix penso que és un pas més enllà en el coneixement d'un mateix.















.


Les reflexions sobre l'evolució del dibuix infantil han estat consultades a les següents fonts:
http://salaamarilla2009.blogspot.com.es/2010/03/etapas-del-dibujo-en-el-nino.html   Sandra Luz
http://www.recercat.cat/bitstream/handle/10854/3408/trealu_a2014_samper_lara_representacio_figura_humana.pdf?sequence=3   Lara Samper


Estàs en La figura humana: un clàssic a P3 (P3)→ Plàstica P3.  Torna a Inici
↧

PRIMER CONTACTE AMB LES LLETRES

October 6, 2015, 9:24 am
$
0
0


LECTOESCRIPTURA. DESCOBERTA DE LES LLETRES. CLASSIFICACIONS LLETRES - NO LLETRES

Agrupament/sessió
Lectoescriptura
Mig grup mentre l'altre mig grup fa psicomotricitat.

Material 
• Safata
• Col·lecció de taps de diferents colors i mides (preferiblement de plàstic).
• Col·lecció de lletres de plàstic (per exemple MINILAND).

Altres
La intenció de barrejar aquests dos tipus d'objectes és que coincideixen en color, mida i material de què estan fets. Hi ha una certa uniformitat i no es tan evident destriar uns objectes dels altres. (Si barregéssim lletres amb serradures o amb arròs estaria clar que estem buscant lletres)


Objectius 
• Descobrir les lletres en una situació lúdica i aprendre a diferenciar-les d'altres objectes.
• Classificar dos tipus d'elements: lletres i taps.
• Llenguatge oral: utilitzar frases simples per definir els objectes triats. "És un tap + (adjectiu del color)", "És una lletra", mentre es van classificant.

Descripció de l'activitat
Aquesta és una activitat inicial per presentar el món de les lletres a l'aula de P3. Serveix com a punt de partida i per obtenir informació dels coneixements previs que tenen els infants de les lletres i el codi escrit. Hi ha alumnes que no les identifiquen com a tals i en canvi, d'altres, saben el nom d'algunes lletres, saben alguna cantarella i, fins i tot, les relacionen amb el nom d'algun familiar ("Aquesta és la de la mama").
En tot cas, és una manera vivenciada de descobrir els símbols de l'escriptura i centrar l'atenció sobre ells.

1a part
Seiem en rotllana davant de la safata que conté el material (taps i lletres) ben barrejat però sense indicar de què es tracta.




Els alumnes hi participen segons la consigna:
-"Agafa dues coses de la safata."
Com que a alguns alumnes els costa els dic que han de fer servir les dues mans: una mà per agafar una cosa i l'altra per agafar una altra cosa.




Quan tothom té les mans plenes, les anem mostrant als altres i situant-les sobre l'estora:

  • Erik ens ensenya:   Un tap vermell / Una lletra O (coneix el nom d'algunes lletres)
  • Aina ens mostra: Un tap blau / Un tap vermell
  • ... etc
Els objectes es dipositen a l'estora segons una classificació espontània que veuen molt clara: a una banda els taps i a l'altra les altres coses que no tots els alumnes identifiquen què són.




Aquesta estona l'aprofitem per treballar el llenguatge oral i la descripció dels objectes que mostren. Posem èmfasi en l'estructura de frases simples i ben pronunciades de l'estil:

  • "És un tap (+ adjectiu de color)"
  • "Això és una lletra"

2a part
Quan tots els alumnes han explicat els seus objectes i la classificació està feta, aprenem a encerclar els grups, els fem una "caseta". (Els retoladors de pissarra blanca s'esborren fàcilment en acabar l'activitat).
Després d'encerclar els conjunts han quedat dues casetes. Hem acordat anomenar-les: Casa dels Taps i Casa de les Lletres.





3a part
Disposo a terra uns quants objectes més per exercitar una mica més les categories de Taps i de  Lletres que hem establert. (M'asseguro que la meitat siguin lletres i l'altra meitat taps). Juguem a saber a quina casa podran entrar.

En acabar l'activitat els pregunto per què serveixen els taps i per què serveixen les lletres. Els taps, tenen clar que tanquen recipicients i els tapen... però i les lletres?
Encara són petits per donar una explicació coherent però sí que tenen algunes intuicions. Algú ha dit que les lletres fan fileres i les ha col·locat ben alineades. Algú altre diu que "són dels contes". I també "dels noms".
Aprofitem per buscar a la classe on hi ha aquestes "fileres de lletres ben alineades", formant un tren, diuen, i en trobem en algunes paraules: als dies de la setmana, als noms del mural de passar llista, al rètol del nom de la classe...
No tenim temps d'allargar-ho més perquè l'atenció es dispersa. És el moment de recollir i passar a una altra cosa. Properament tornarem al món de les lletres.
              




Estàs en Primer contacte amb les lletres (P3)→ Llengua P3.  Torna a Inici
↧
↧

TOCA I TROBA...

October 15, 2015, 1:18 pm
$
0
0


MATEMÀTIQUES. GEOMETRIA: DESCOBRIR FORMES A TRAVÉS DEL TACTE. LÒGICA.


Agrupament/sessió
Jocs en grup de matemàtiques.
Gran grup. A la rotllana.

Material 
• Caixa amb tapa (foradada per poder passar-hi la mà i ficar i treure objectes).
• Dues col·leccions idèntiques de 5 objectes de formes clarament diferenciades (exemple: 1 pilota petita, 1 peça de LEGO, 1 cullera de plàstic, 1 barra de cola, 1 boleta petita d'enfilar).


Altres
En una segona sessió, per aprofundir una mica més els conceptes treballats, es poden preparar 4 caixes de sabates amb les tapes foradades i cadascuna amb una col·lecció idèntica a dins.
(veure l'apartat "Activitats complementàries")


Objectius 
• Descobrir les formes i les mides.
• Utilitzar el sentit del tacte per percebre algunes qualitats dels objectes.
• Aparellar objectes segons una qualitat (forma o mida).

Estructures lingüístiques i vocabulari
• Descripció d'objectes fent servir l'estructura "És un/a..." i adjectius (gran, petit, colors...).
• Nom dels objectes, verbs (tocar, trobar, treure, ficar), vocabulari espacial (a dins, a l'interior, dintre, fora).

Descripció de l'activitat
Activitat d'experimentació tàctil i visual amb les formes dels objectes. 


Es tracta de posar els alumnes en situació de comprendre que els objectes es poden diferenciar segons característiques com la seva forma o mida, sense que la vista hi intervingui. El punt de partida són dues col·leccions idèntiques de 5 objectes de formes clarament diferenciades. Una col·lecció queda a la vista dels alumnes mentre que l'altra s'amaga dins d'una caixa que presenta un forat per ficar-hi la mà i que permet passar-hi els objectes.





ACTIVITAT INICIAL
Amb la col·lecció "model" a la vista fem sortir alumnes a buscar un objecte determinat. L'hauran de trobar només palpant amb la mà.
Cadascun dels objectes descoberts el dipositem a l'estora i anem completant, així, la col·lecció.






És l'ocasió ideal per treballar la descripció dels objectes, la identificació de colors (que encara no tots els alumnes tenen assolida), i fins i tot algunes endevinalles, des de deduir quants elements pot haver encara dins de la caixa a moltes altres qüestions de lògica que se'ns vagin acudint:





-Quantes coses queden dins de la caixa?
-(mentre assenyalo la col·lecció incompleta): On hi ha més coses, dins o fora de la caixa?
-De quin color és el que hi ha dins de la caixa?
-Hi queden coses rodones?
-Quina deu ser la cosa més llarga que hi ha encara dins de la caixa?
-Si volem que surti una cosa verda que encara està dins de la caixa, què haurem de buscar?
-...


ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
És interessant repetir aquest tipus de jocs en altres ocasions. Presentar-la cada dues o tres setmanes pot ser una activitat motivadora alhora que els agrada perquè els és familiar.  Però també cal anar canviant els objectes per acostumar-los a altres varietats de formes i mides.
A mida que van coneixent la dinàmica podem deixar que siguin ells mateixos que dirigeixin l'activitat i que comencin a formular preguntes de deducció a partir dels objectes que estan a la vista.

Una variant més complexa d'aquesta activitat consisteix a oferir col·leccions d'objectes que siguin iguals en forma i mida però difereixin el color. (Aquesta proposta està extreta de VERS LES MATHS. Petite Section. "La main dans la boîte", pàg. 18)
La intenció en aquest cas és que els alumnes aprenguin a isolar la propietat de la forma dels objectes ja que aniran veient, per exemple, que dos retoladors poden tenir la mateixa forma i, en canvi, ser de colors diferents.
Per aquesta segona activitat es necessiten quatre caixes amb forat i quatre col·leccions idèntiques d'objectes, amb la precaució que hi hagi objectes de diferents colors.





Asseguts a la rotllana, donarem les caixes a quatre alumnes i demanarem que busquin, tots alhora, un determinat objecte que els mostrem. Farem les comprovacions i constatarem la diferència de color, si n'hi ha.





I una altra opció: Deixem dues úniques caixes i les donem a un alumne. L'alumne ha d'introduir una mà a cada caixa i extreure de cadascuna d'elles l'objecte que se li mostra o se li anomena.
Podem repetir-ho amb altres voluntaris algunes vegades més fins que han sortit, com a mínim, quatre dels objectes.



Fonts:
• M.A. Canals: MATERIALS PER A LA COORDINACIÓ TÀCTIL-VISUAL GAMAR. UdG. GIRONA 
• G. Duprey, S. Duprey i C. Sautenet: VERS LES MATHS. Petite Section. ACCÈS Éditions. Schiltigheim (2012).




Estàs en Toca i troba... (P3)→ Matemàtiques P3.  Torna a Inici
↧

EL BALL DE LES ARANYES

October 19, 2015, 11:37 pm
$
0
0


PLÀSTICA. EXPERIMENTACIÓ AMB TAQUES DE PINTURA I CERES.

Agrupament/sessió
Plàstica.
Petit grup de 6 alumnes (en sessions de tallers)

Material 
• Full de color DinA 3.
• Tèmpera negra.
• Palet de fusta per escampar la pintura.
• Ulls mòbils.
• Ceres toves de color blanc.

Altres


Aspectes organitzatius per fer la plàstica a P3.
Aquest curs, en que els alumnes tenen 2 i 3 anys, em proposo treballar la plàstica en format "taller". Penso que serà una manera de poder descobrir les diferents tècniques i procediments d'una manera relaxada, possibilitant que ells en gaudeixin al seu ritme i jo mantingui en bon estat la meva salut mental ;-)
L'organització de l'aula i del grup en les sessions d'aquests tallers és la següent: Dedicar quatre tardes de la setmana als tallers, definir-hi quatre tallers i establir 4 equips d'uns 6 nens. 
Els tallers són Taller de plàstica, Taller de joc simbòlic a la zona de la caseta, Taller de construccions (a l'estora de la rotllana) i Taller de motricitat fina.
Inicialment envio els grups, segons una rotació, a cada taller però un cop acabada l'activitat principal del taller els nens poden triar un altre taller, a excepció del de plàstica, que el tanco i recullo quan l'equip corresponent ha acabat la tasca que s'hi fa.


Objectius 
• Practicar amb materials plàstics com la tèmpera i les ceres toves.
• Adonar-se que és possible representar la realitat.
• Progressar en el control dels moviments de braç, canell i mà.
• Exercitar la coordinació òculo motriu.
• Saber seguir les consignes donades.

Descripció de l’activitat 
Activitat de pintura amb consignes simples per controlar l'impuls d'acció i encaminar-nos cap a la representació figurativa.
En aquestes dates de curs (octubre), els alumnes de 2 i 3 anys, encara tenen poc domini motriu de la mà i el seu impuls és realitzar gargots i omplir el full de color escampant la pintura. Les seves capacitats de representació són força limitades, en general, i tot just comencen a posar nom a les formes que produeixen.
El treball d' El ball de les aranyes, és un exercici per acostumar-se a dominar aquest impuls, aprendre a treballar amb precisió i adonar-se que és possible representar la realitat.
Els traços que s'exerciten es deuen a moviments radials en totes direccions, des del centre de la taca de pintura, per fer les potes de les aranyes i a moviments circulars al voltant de cada aranya que es convertiran en les seves teranyines.

Primera sessió. Representació de les aranyes.
La mestra/e deixa caure unes quantes gotes de pintura negra sobre el full de treball.



Els alumnes, amb un bastonet de fusta, han d'estirar radialment la pintura per intentar fer unes potes d'aranya. Si cal, els animarem a fer el traç en tots els sentits.


A continuació, s'han de col·locar ulls a totes les aranyes (precisió en fer la pinça, afinar la punteria). Els deixem enganxar tants ulls com vulguin, aprofitant que la pintura humida els fixa i no es necessita cola per fer-ho.
Deixar assecar.

Segona sessió. Realització de les teranyines.
Un cop la pintura s'ha assecat, es poden fer les teranyines per a cada aranya. La consigna és: "Fem una caseta de fil d'aranya per a cada aranyeta". Traç circular amb ceres blanques al voltant de cada aranya. Com es veu en detall, no sempre és fàcil encerclar, una a una, cada aranya.

Aquests són els resultats:














.




Estàs en El ball de les aranyes (P3)→ Plàstica P3.  Torna a Inici
↧
Search

MATERIALS PER A PRE-GRAFISMES

October 26, 2015, 3:34 pm
$
0
0


PRE-GRAFISME. ALGUNS MATERIALS PER TREBALLAR LA GRAFOMOTRICITAT D'UNA MANERA VIVENCIADA EN L'ESPAI.

Agrupament/sessió
Espais de descoberta a l'aula, d'accès lliure, per exercitar moviments i direccions que també s'estan treballant en sesions de grafomotricitat.

Material 
• Cinta adhesiva amb estampat de carreteres.
• Cordill plàstic.
• Palletes per beure líquids. 
• Insectes o ninotets petits


Altres

Objectius 
• Practicar recorreguts/desplaçaments amb moviments amplis que es corresponen amb els mateixos recorreguts en exercicis més precisos i acotats de grafisme sobre paper.
• Progressar en el control dels moviments de braç, canell i mà.
• Exercitar la coordinació òculo motriu.
• Gaudir de les propostes on poden experimentar moviments, direccionalitats i conceptes geomètrics sobre l'espai.

Descripció de l’activitat 
El treball de grafismes és una eina molt interessant al parvulari que facilita el desenvolupament de moltes habilitats motrius -especialment la motricitat fina i la coordinació òculo-manual-, possibilita l'adquisició de conceptes geomètrics alhora que constitueix una bona preparació per a l'escriptura.
Afortunadament, hi ha moltíssimes propostes de grafismes que són molt motivadores, se'n poden trobar fàcilment a la xarxa, i tenen una gran varietat d'objectius, de materials i suports. M'agrada descobrir aquesta oferta enginyosa de propostes gràfiques i sorprendre els meus alumnes.

Però m'agrada, també, tant com sigui possible, prestar atenció a la vivència d'aquests conceptes sobre l'espai, com a pas previ a la realització de grafismes a petita escala. Es tracta que els infants tinguin la possiblitat d'exercitar els moviments que es demanen a les propostes gràfiques d'una manera més àmplia, desenvolupant-la sobre l'espai i vivint-la amb el propi cos.
A continuació mostro un parell d'exemples per descobrir i "jugar" amb el traç abans de practicar-lo sobre el paper, en un cas, vertical i en l'altre, amb traços multidireccionals.

Pre-grafismes o vivència amb el cos, a l'espai, del traç vertical.
En el moment que em plantejo treballar el traç vertical amb els meus alumnes els preparo una proposta lúdica, un petit espai d'experimentació lliure del moviment vertical:




Necessitem una porta, fil o llana ligats de dalt a baix i insectes o animalons lleugers enganxats a un tros de canyeta.
Les canyetes es fan passar pel fil i els alumnes les desplacen verticalment per la seva corda.
Un joc que els diverteix molt: pugen al màxim l'insecte i el deixen caure. El traç vertical es fa evident, amunt i avall, amunt i avall... Després d'això els resulta més fàcil fer traços verticals en un mural i finalment en un full de paper.
La performance dels insectes la deixo una bona temporada al seu abast i sempre hi ha algú que va a passar-hi l'estona.







.


Pre-grafismes o vivència amb el cos, a l'espai, del traços multidireccionals.
Recentment he descobert una cinta adhesiva decorada com la calçada d'una carretera que ens ha encantat a classe. Es pot trobar en botigues online però a un preu caríssim, jo la vaig descobrir de casualitat en un basar xinès per 1€ el rotlle (sense cotxe).


Amb aquesta cinta he creat un espai sobre la taula gran de treball que reprodueix una "autopista" a gran escala i ens permet fer "traços invisibles" amb cotxes de joguina, vertiginosos girs de canell i altres acrobàcies.




Ens serveix per reproduir recorreguts en multiples direccions: horitzontals, verticals-ascendents, verticals-descendents, en diagonal... quan els realitzem pausadament i controlant la posició del cos i de la mà davant de la taula. L'estri gràfic en aquesta ocasió és el vehicle triat per l'alumne, el traç és la pròpia carretera. Cal tenir molta cura de desplaçar-se amb la panxa fregant el cantell de la taula caminant de costat com els crancs, mantenint el braç recte i que sigui el canell qui desplaça el cotxe amb amb girs precisos per l'"autopista".

Aquesta mateixa varietat de traços l'estem treballant a classe amb algunes fitxes de pre-grafismes per aprendre a resseguir. Per això m'agrada que els alumnes puguin anar lliurement a resseguir les carreteres de la taula gran amb els cotxes i a exercitar els moviments, de manera àmplia, al seu aire.

He de dir, que en el cas de les carreteres, la descoberta del material s'ha viscut com una festa i encara quasi jo no he acabat d'enganxar-la que els alumnes s'han organitzat i han col·lapsat la carretera amb els seus vehicles.
Afegeixo un video d'aquest moment tan bonic que sembla una olla de grills. Però asseguro que posteriorment ens hem esforçat per treballar la motricitat grossa de la manera acurada que he explicat anteriorment.



.


Estàs en Materials per a pre-grafismes (P3).  Torna a Inici
↧

UN, DOS TRES, QUATRE... COMPTEM!

November 4, 2015, 9:09 am
$
0
0

MATEMÀTIQUES. NUMERACIÓ. INICIACIÓ AL COMPTATGE AMB ELS PETITS DE P3.


Agrupament/sessió
Jocs en grup de matemàtiques.
Gran grup. A la rotllana.

Material 

Per l'activitat de salts:
• Estoretes de foam d'Ikea (però serveix qualsevol altre material que delimiti petits espais, com ara cèrcols, marques amb guix...).

Per l'activitat "sonora":
• Un pot amb tapa i 5 objectes petits

Altres



Objectius 
• Aprendre la sèrie numèrica i a aplicar-la en comptar objectes.
• Descobrir el ritme en comptar elements d'un conjunt: acostumar-se a assenyalar l'element i dir el número que li correspon, simultàniament.
• Anar progressant en la comprensió que l'últim element comptat és el valor total del conjunt.

Descripció de l'activitat
"El fet de comptar.
Quan parlem de comptar en els primers nivells d'escola (Infantil i començament de primer) podem identificar dos aspectes diferents: el comptatge acústic, o sigui, la "cantarella" (un, dos, tres, quatre, cinc, etc) i el comptatge resultatiu, és a dir l'aplicació d'aquesta cantarella al comptatge d'objectes. Implica una coordinació entre recitar la sèrie numèrica i, a la vegada, assenyalar, o desplaçar l'objecte comptat. De fet, saber comptar és això. Aquest fantàstic invent d'associar un nom ("sis", "vuit") a una col·lecció, és un dels aprenentatges principals a l'hora d'organitzar el món a les primeres edats." (PuntMat: A. Cerezo, C. Calvo i D. Barba).
Així comença un interessant post sobre el comptatge a PuntMat, un espai virtual d'informació i divulgació d'activitats, materials i reflexions a l'entron de l'ensenyament de les matemàtiques adreçat a docents.
Em serveix com a punt de partida per exposar algunes activitats molt inicials que realitzo a la classe de 3 anys per assajar el comptatge.
A P3, comptar elements té molt a veure amb situacions de joc, amb algunes cantarelles numèriques (Tres pometes té el pomer, La gallina ponicana,  Hi ha cinc ampolles a dalt de la paret, Éren 5 en un llit...) i amb resoldre situacions quotidianes i això ho fem en molts moments a classe. Però m'agrada buscar altres estones breus en què comptem per comptar, amb l'únic objectiu de sincronitzar el ritme de dir els números i tocar els elements a comptar.

Activitat 1. SALTEM!
Aprofitem unes estoretes de foam comprades fa temps a IKEA per fer un caminet amb elles i juguem a saltar-les d'una en una mentre tots diem els números.



Hem hagut de fer força intents de saltar pel camí mentre diem la sèrie numèrica i encara costa dir alhora el número i realitzar el salt. Però es noten avenços: alguns nens comencen a saber esperar el ritme dels números.
Al principi el camí està format per només tres estoretes i anem afegint-ne més, d'una en una, mentre dura l'activitat.
De tant en tant pregunto "-Quantes rodones tenia aquest camí?".



(de vegades aprofitem deu minuts abans de marxar a casa)

.



Activitat 2. COMPTEM AMB LES ORELLES!
Aquesta activitat es l'adaptació simplificada d'una activitat anteriorment descrita amb alumnes de 5 anys (Veure COMPTAR AMB LES ORELLES). Consisteix a prendre consciència de comptar a partir del soroll que fan els objectes que s'han de comptar quan cauen dins d'un pot. 
Si bé amb els alumnes de P5 el material donava per fer,  a més a més, alguns problemes de càlcul, amb aquests petits només utilitzo una col·lecció de 4 o 5 objectes i la comptem. Deixo caure els pius sota la seva mirada però demano que ens concentrem en el so en sentir-los caure i quan tapo el pot recordar quants n'hem sentit. El fet de veure caure l'objecte, i sentir el so alhora que diem els números, també és una manera de sincronitzar el ritme del comptatge. Encara estem en el procés de realitzar correctament aquesta simultaneïtat ja que molts alumnes diuen els números abans de sentir-los caure. Però també en aquest cas, amb la pràctica, es noten avenços.
Destapem el pot i fem les comprovacions.



Activitat 3. JOC DEL TRES!
La tercera activitat d'aquest tipus és un joc de seqüències de ritmes de tres gestos corporals a repetir. (Sempre són sèries de tres, d'aquí ve el nom).
Hi dediquem també uns deu minuts.
Jo faig tres gestos (1 picar de mans -1 picar de mans- i -1 picar les cames) mentre els enumero (un-dos-i-tres). Els alumnes observen i els repeteixen.
Ho torno a fer dos o tres vegades i quan ho interioritzen incrementem la velocitat i el comptatge. Els fa molta gràcia però cal controlar l'impuls de fer més cops de mans dels que toquen.... i encara els costa.
Juguem una estoneta breu i vaig variant la seqüència: "1 picar de mans - 1 tocar el cap -1 tocar el cap", o bé "1 picar de mans - 1 creuar braços - 1 picar de mans"...


Tot plegat són activitats molt simples però les considero importants per interioritzar ritmes, frenar la impulsivitat, sincronitzar acció i pensament... I crec que hi tenen cabuda en l'àrea de matemàtiques i li hem de dedicar atenció. Jo, si més no, l'hi dedico en les meves mini-sessions de "jocs de mates".




Estàs en Un, dos, tres, quatre... comptem! (P3)→ Matemàtiques P3.  Torna a Inici
↧
↧

DECORAR LA TARDOR

November 9, 2015, 8:54 am
$
0
0

PLÀSTICA. PINTURA SOBRE DIFERENTS SUPORTS: FULLES GEGANTES DE PLÀTAN.

Agrupament/sessió
Plàstica.
Petit grup de 6 alumnes (en sessions de tallers)

Material 
• Full de color DinA 3.
• Fulles seques de plàtan, el més grans possible.
• Tèmpera de 3 colors.
• Pinzell fi (núm. 4).

Altres


Aspectes organitzatius per fer la plàstica a P3.
Aquest curs, en que els alumnes tenen 2 i 3 anys, em proposo treballar la plàstica en format "taller". Penso que serà una manera de poder descobrir les diferents tècniques i procediments d'una manera relaxada, possibilitant que ells en gaudeixin al seu ritme i jo mantingui en bon estat la meva salut mental ;-)
L'organització de l'aula i del grup en les sessions d'aquests tallers és la següent: Dedicar quatre tardes de la setmana als tallers, definir-hi quatre tallers i establir 4 equips d'uns 6 nens. 
Els tallers són Taller de plàstica, Taller de joc simbòlic a la zona de la caseta, Taller de construccions (a l'estora de la rotllana) i Taller de motricitat fina.
Inicialment envio els grups, segons una rotació, a cada taller però un cop acabada l'activitat principal del taller els nens poden triar un altre taller, a excepció del de plàstica, que el tanco i recullo quan l'equip corresponent ha acabat la tasca que s'hi fa.


Objectius 
• Descobrir suports nous per treballar amb la pintura.
•Progressar en l'adquisició del control i precisió en la manipulació dels estris.
• Utilitzar les eines cada vegada d'una manera més autònoma.

Descripció de l’activitat 
Activitat de pintura amb elements de tardor: les fulles trobades al carrer.
L'objectiu principal és oferir als infants diferents tipus de suports on poder realitzar les seves creacions pictòriques per tal que puguin experimentar com reacciona la tèmpera (que ja han fet servir en diverses ocasions sobre paper) sobre altres superfícies i textures. 
Hem fet servir de base fulles seques d'uns vells plàtans propers a l'escola. Aquestes fulles, ens han cridat l'atenció fa dies perquè tenen la pecualiaritat de ser gegantines, quasi tan grans com un full DIN A3. Ens han ofert, per tant, la possibilitat de convertir-les en el propi suport de pintura.





La delicadesa i fragilitat de les fulles, a més, ens ha suggerit utilitzar, en aquesta ocasió, un pinzell més fi, que convidava a una manipulació suau i curosa de tot el material.
El resultat ha sigut una estona relaxada de pintura al taller i perdre la noció del temps: no veien mai el moment de donar l'obra per acabada.






Aquesta és una mostra dels resultats:










.



Estàs en Decorar la tardor (P3)→ Plàstica P3.  Torna a Inici
↧

SÓN LES MEVES LLETRES!

November 11, 2015, 2:36 pm
$
0
0

LECTOESCRIPTURA. DESCOBERTA DE LES LLETRES DEL PROPI NOM

Agrupament/sessió
Lectoescriptura
Mig grup mentre l'altre mig grup fa psicomotricitat.

Material 
• Paquet de pasta en forma de lletres (les de la marca Combino de Lidl tenen una mida força interessant).
• Full de treball.
• Plastilina (i cola per enganxar-la al full).

Altres



Objectius 
• Descobrir les lletres en una situació lúdica i aprendre a diferenciar-les unes de les altres.
• Identificar lletres del propi nom, amb el model al davant.
• Realitzar una composició amb les lletres escollides en el full de treball.

Descripció de l'activitat
Seguim en el procés de descobrir les lletres a partir del treball del propi nom.
Inicialment realitzem, a la rotllana, un breu joc de descobrir d'entre una pila de lletres imantades, la inicial del propi nom. Ens servim dels cartronets del nom que utilitzem per passar llista cada dia per tenir un model i identificar aquestes lletres.
La conversa ens dóna per parlar d'altres lletres, per adonar-nos que dins de molts dels noms hi ha la inicial d'alguns companys, encara que no estigui en la primera posició, que hi ha diversos noms que comencen per la mateixa lletra...

Posteriorment, ens distribuim en les dues taules de petit grup. Allà els alumnes troben una muntanyeta de lletres de pasta de sopa. 
Juguem a descobrir lletres, especialment la inicial però també d'altres que observem que són les nostres, mirant el cartronet de passar llista.





De vegades passa que confonem algunes lletres de traç similar: una "C" amb una "G", una "O" amb una "D", una "M" i una "N"... Amb l'ajut de la mestra les desestimem i busquem les correctes.  Tot i que sovint la confusió continua. No importa gaire tampoc, tot just són les primeres aproximacions al món de les lletres i ens queda molt de temps per endavant. De la mateixa manera que tampoc no és el més important trobar-les totes o que n'hi hagi moltes de repetides. 




Totes aquestes lletres que anem trobant les enganxem en una planxa de plastilina que hi ha al full de treball. L'activitat requereix una mica de destresa manipulativa, doncs, i exercita la motricitat fina (per tant, dues activitats al preu d'una!).
Aquestes són, més o menys, algunes lletres del nostre nom:









I aquests són els materials utilitzats. La pasta, comprada al Lidl, és força més grossa que la d'altres marques nacionals que es troben als supermercats.



Finalment, quan els alumnes endrecen els treballs al lloc corresponent se'ls miren amb l'orgull de pensar: -aquestes són les meves lletres!




Estàs en Són les meves lletres (P3)→ Llengua P3.  Torna a Inici
↧

MOTRICITAT FINA DE LA MIDA DELS LLUMINS

November 16, 2015, 1:06 pm
$
0
0

MOTRICITAT FINA. RACONS A P3. ACOSTUMAR-SE AL TREBALL AUTÒNOM

Agrupament/sessió
Racó de motricitat fina.
5/6 alumnes

Material 
• 6 pots transparents i amb el tap foradat.
• 6 capsetes de llumins.
• llumins (sense el fòsfor) per a manualitats, de colors. 


Altres

Objectius 
• Exercitar la coordinació òculo motriu.
• Exercitar la motricitat dels dits i realitzar la pinça.
• Treballar amb concentració i precisió fins al final de la tasca.
• Gaudir de les activitats.

Descripció de l’activitat 
Activitat senzilla de muntar reciclant alguns materials.
Es necessiten 6 pots amb tap que presentin foradets (tipus saler), millor si poden ser transparents perquè els alumnes hi puguin veure l'interior. Jo he aprofitat pots de purpurina, que són de plàstic i transparents.
Paral·lelament, preparar 6 capses de llumins i omplir-les amb els palets de colors.


A la taula, els alumnes troben el material: un pot foradat i una capsa de llumins que han de fer passar a dins del pot, per cada nen.







És una tasca breu, clara i fàcil d'endreçar per anar-se acostumant al treball autònom a la classe de P3.





Estàs en Motricitat fina de la mida dels llumins (P3).  Torna a Inici
↧
Viewing all 87 articles
Browse latest View live
Search